dimecres, 5 de maig del 2010

Arrenquem!

Feia temps que tenia el cuquet, però no acabava de decidir-me: peresa, massa feina... Però sobretot, la pregunta clau era: i de què coi has de fer tu un bloc? De bloc, ja en vaig tenir un, dedicat exclusivament a temàtica castellera. Jubilat d'aquest front bloguista (per mí la cosa és clara: no es pot estar a missa i repicant), obro pràcticament un any després aquest nou espai dedicat a.... no sé ben bé què, la veritat. En principi, no penso explicar-vos la meva vida, perquè no crec que us interessi (tot i que tot blogger ha de tenir, necessàriament, un punt exhibicionista). I tampoc no es tracta de pontificar sobre el bé i el mal, ni de fer proselitisme d'una ideologia determinada. Suposo que es parlarà força de música, i també de cine, llibres, sèries de TV i allò que em vingui de gust.

Té sentit, doncs, aquest bloc? Té sentit per mí, que suposo que trobava a faltar escriure. Però, sobretot, escriure per ser llegit. Mai en la vida he escrit per mí mateix, sempre ho he fet pensant en què algú ho llegiria. Per tant, sou convidats a llegir i a opinar.

El gran escull dels darrers dies ha estat trobar un nom pel bloc. No és fàcil. Vaja, si un vol defugir els títols més obvis a l'estil "Mi verdad" o "La meva visió de les coses". El títol ha de cridar l'atenció, se suposa que ha de ser brillant. Les opcions són infinites però no totes garenteixen l'èxit. La solució era recórrer a la cita, recollir un títol de cançó, una frase de diàleg d'una peli? Però què passa si ningú ho reconeix, o si sembles un pedant? Potser el títol havia de fer referència a mí ("Lo Blanc de Tarragona"?) Però qui sóc jo? I no resultaria egocèntric (si és que algú pot escriure un bloc sense un punt d'egocentrisme)? I algun títol enginyós, rebuscat... i amb risc de caure en el patetisme?

Finalment he optat per la sinceritat i la senzillesa. D'entrada, aquest bloc s'escriurà majoritàriament des del sofà. I parlarà de moltes coses que també faig al sofà. Fins i tot de coses que vosaltres, estimats lectors, també podreu fer des del sofà. Perquè està molt bé sortir, voltar pel món (jo també ho faig!), fins i tot fer esport (ehem, aquí no dic res)... Però el sofà, desenganyem-nos, és mitja vida.

Ho anirem veient!

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Enhorabona, Guille! Esclar que sí: jo també dubtava però al final... també em vaig tirar a la piscina! Com tu dius, a mi també m'agrada escriure per ser llegit, què caram! Per això (i perquè sols dir coses interessants) he decidit fer aquest comentari. Fins aviat.

Guillermo Soler ha dit...

Gràcies, Bruti. De fet, veure que tu t'hi posaves ha estat un estímul... I bé, espero que a banda de fer-nos la pilota algun dia trobem tema per polemitzar...

Anònim ha dit...

Guille, sobre gustos musicals segur que polemitzarem!!! Spanish bizarro? Hahaha!!!

Macc ha dit...

Bienvenido al ciber sofá Guille donde brillarás con esa mezcla tuya de saber decir las cosas, decirlas con sinceridad y con algunas gotas de cinismo pero por encima de todo con tu humor ese humor que a veces añoramos.
Abrazo musical
Macc