tag:blogger.com,1999:blog-21897046714186684322024-03-13T16:25:13.126+01:00La vida des del sofà... és bona vida: escoltar música, llegir, mirar un DVD... I ara, gràcies al portàtil, escriure una miqueta de tant en tant. Això sí, sense estressar-se.Guillermo Solerhttp://www.blogger.com/profile/06431819273718408452noreply@blogger.comBlogger162125tag:blogger.com,1999:blog-2189704671418668432.post-62907154671816477422021-09-13T17:44:00.000+02:002021-09-13T17:44:43.790+02:00Tarragona no és Liverpool
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Aquest
estiu, la coincidència en el temps d’una notícia d’àmbit internacional -l’exclusió
de la zona portuària de Liverpool de la Llista de Patrimoni Mundial de la
UNESCO- amb una altra de local -el nyap incomprensible i injustificable de la
instal·lació d’una bastida perforant la Torre de Minerva- han fet sorgir
algunes veus d’alarma que apuntaven a la possibilitat que Tarragona seguís ben
aviat el camí de la ciutat anglesa i perdés la categoria de Patrimoni de la
Humanitat. Cal recordar, en aquest sentit, que l’any vinent el conjunt
arqueològic de Tàrraco ha de superar una avaluació periòdica de l’ens
supranacional. Jordi Tresserras, president d’ICOMOS -l’organisme que assessora
la UNESCO en aquestes qüestions- a Espanya, ja fa temps que adverteix de les
mancances de la gestió patrimonial a Tarragona, però tot i això ha descartat
que hi hagi un perill immediat de perdre la categoria. Això podria passar,
però, “si les coses s’agreugessin encara més o, fins i tot, que continuessin
tal i com estan”. </span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">El
cert és que un no cau de la llista de Patrimoni Mundial d’un dia per l’altre.
Es tracta d’un procés llarg, d’anades i vingudes de documents i propostes. De
fet, almenys fins ara la UNESCO no ha estat especialment diligent a l’hora de
retirar el reconeixement: Liverpool és tot just el tercer element que el perd
en més de 40 anys de funcionament de la llista. El pas previ a l’exclusió de la
llista és la inclusió dins una categoria especial de “Patrimoni Mundial en
perill”, on actualment hi ha 52 elements, alguns des de fa dècades. La mateixa
Liverpool s’hi va estar gairebé deu anys abans que es prengués una decisió
definitiva. </span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Ara
bé, que Tàrraco anés a parar a la llista de “Patrimoni Mundial en perill” ja
seria un cop letal per al prestigi de la ciutat. Al cap i a la fi, aquesta
llista es nodreix en bona mesura de monuments i espais pertanyents a estats
fallits (Líbia, Palestina, Mali) o directament en situació de conflicte bèl·lic
obert (Síria, Yemen). L’únic element que hi trobem del nostre àmbit, l’Europa
Occidental, és el centre històric de Viena. No, a Tarragona no li convé ni tan
sols que es plantegi la possibilitat d’afegir-se a aquesta llista B. És clar
que, en un context en què dins la UNESCO cada cop tenen més pes els aspectes
polítics i menys purament patrimonials, sempre ens queda l’opció de
jugar-nos-ho tot a la contrastada capacitat diplomàtica espanyola. Ho dic sense
cap mena d’ironia: aquest mateix estiu es va incorporar a la llista el passeig
del Retiro madrileny malgrat els informes negatius d’ICOMOS. Espanya, a la
UNESCO, pesa molt, i segurament faria tots els esforços necessaris per evitar
el descrèdit que un element seu anés a parar a la llista del patrimoni en
perill, que no deixa de ser un reconeixement de la incapacitat de gestionar-lo. </span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-QExVxmL_EU8/YT9xkYzCJLI/AAAAAAAACAA/X0ZnLdXd7b4y2ye2lJH2TOxIG8WtPqVHACLcBGAsYHQ/s770/Tarragonaliverpool.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="770" data-original-width="584" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-QExVxmL_EU8/YT9xkYzCJLI/AAAAAAAACAA/X0ZnLdXd7b4y2ye2lJH2TOxIG8WtPqVHACLcBGAsYHQ/s320/Tarragonaliverpool.jpg" width="243" /></a></div><p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">O
bé l’altra opció seria posar-nos les piles i fer els deures aquí, a casa, que
de fet és el qeu tocaria, amb o sense l’amenaça de la UNESCO. Perquè,
efectivament, Tàrraco no és Liverpool i els problemes dels dos elements són de
naturalesa ben diferent. En el cas de la ciutat anglesa, la pèrdua de categoria
s’ha produït arran de la reordenació i reurbanització de l’espai considerat
Patrimoni Mundial i del seu entorn. Les autoritats locals han prioritzat la
recuperació d’aquests espais per a usos ciutadans i econòmics, en contra dels
criteris, molt estrictes, que UNESCO manté quant a les modificacions físiques
dels espais reconeguts. El cert és que algunes actuacions fetes o planificades són
molt discutibles (construcció d’edificis sense cap valor arquitectònic,
incloent-hi el projecte d’un nou estadi de futbol sobre el riu Mersey), però
també n’hi ha de defensables, com ara la instal·lació d’equipaments museístics
que enriqueixen el conjunt patrimonial: el museu sobre l’esclavitud justament
explica també el per què la ciutat es va convertir en un port de categoria
mundial. És a dir, que fins i tot podríem dir que Liverpool planteja un debat
interessant sobre si la gestió patrimonial ha de posar l’accent en la pura
conservació o en els usos. </span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">En
el cas de Tarragona no hi ha debat possible. Els problemes que afecten al
conjunt arqueològic de Tàrraco són bàsicament de manca d’inversió, manca de
personal qualificat, manca de coordinació entre les diferents administracions i
actors implicats i manca també de plans de futur i de gestió clars. És a dir,
es tracta simplement d’una gestió deficient en molts aspectes, que no crec que
ningú no vulgui defensar. Les autoritats locals de Liverpool, fortament
criticades per la pèrdua de la categoria de Patrimoni Mundial, poden argumentar
almenys que han sacrificat aquesta distinció a canvi de tirar endavant
projectes que consideren més beneficiosos per la ciutat. Si Tarragona mai la
perdés, o encara que només passés uns anys a la llista de “Patrimoni Mundial en
perill”, ni tan sols ens quedaria aquest consol. </span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Encara
més, malgrat perdre el reconeixement de la UNESCO a la seva zona portuària,
Liverpool manté dos elements d’atracció turística -i icones patrimonials i
generadores d’identitat, afegeixo- d’abast global: els Beatles i el Liverpool
FC. És evident que perdre la categoria UNESCO seria molt més devastador per
nosaltres. No, definitivament Tarragona no és Liverpool. </span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">[Article publicat originalment al Diari de Tarragona] <br /></span></p>
<!--[if gte mso 9]><xml>
<o:OfficeDocumentSettings>
<o:RelyOnVML/>
<o:AllowPNG/>
</o:OfficeDocumentSettings>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves/>
<w:TrackFormatting/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:DoNotPromoteQF/>
<w:LidThemeOther>ES</w:LidThemeOther>
<w:LidThemeAsian>X-NONE</w:LidThemeAsian>
<w:LidThemeComplexScript>AR-SA</w:LidThemeComplexScript>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:SplitPgBreakAndParaMark/>
<w:EnableOpenTypeKerning/>
<w:DontFlipMirrorIndents/>
<w:OverrideTableStyleHps/>
</w:Compatibility>
<m:mathPr>
<m:mathFont m:val="Cambria Math"/>
<m:brkBin m:val="before"/>
<m:brkBinSub m:val="--"/>
<m:smallFrac m:val="off"/>
<m:dispDef/>
<m:lMargin m:val="0"/>
<m:rMargin m:val="0"/>
<m:defJc m:val="centerGroup"/>
<m:wrapIndent m:val="1440"/>
<m:intLim m:val="subSup"/>
<m:naryLim m:val="undOvr"/>
</m:mathPr></w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" DefUnhideWhenUsed="false"
DefSemiHidden="false" DefQFormat="false" DefPriority="99"
LatentStyleCount="376">
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" QFormat="true" Name="Normal"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" QFormat="true" Name="heading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" QFormat="true" Name="heading 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" QFormat="true" Name="heading 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" QFormat="true" Name="heading 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" QFormat="true" Name="heading 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" QFormat="true" Name="heading 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" QFormat="true" Name="heading 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" QFormat="true" Name="heading 9"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="index 1"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="index 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="index 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="index 4"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="index 5"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="index 6"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="index 7"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="index 8"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="index 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" Name="toc 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" Name="toc 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" Name="toc 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" Name="toc 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" Name="toc 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" Name="toc 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" Name="toc 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" Name="toc 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" Name="toc 9"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Normal Indent"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="footnote text"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="annotation text"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="header"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="footer"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="index heading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="35" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" QFormat="true" Name="caption"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="table of figures"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="envelope address"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="envelope return"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="footnote reference"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="annotation reference"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="line number"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="page number"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="endnote reference"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="endnote text"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="table of authorities"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="macro"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="toa heading"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Bullet"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Number"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List 4"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List 5"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Bullet 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Bullet 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Bullet 4"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Bullet 5"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Number 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Number 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Number 4"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Number 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="10" QFormat="true" Name="Title"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Closing"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Signature"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" Name="Default Paragraph Font"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Body Text"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Body Text Indent"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Continue"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Continue 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Continue 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Continue 4"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Continue 5"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Message Header"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="11" QFormat="true" Name="Subtitle"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Salutation"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Date"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Body Text First Indent"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Body Text First Indent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Note Heading"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Body Text 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Body Text 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Body Text Indent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Body Text Indent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Block Text"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Hyperlink"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="FollowedHyperlink"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="22" QFormat="true" Name="Strong"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="20" QFormat="true" Name="Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Document Map"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Plain Text"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="E-mail Signature"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="HTML Top of Form"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="HTML Bottom of Form"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Normal (Web)"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="HTML Acronym"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="HTML Address"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="HTML Cite"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="HTML Code"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="HTML Definition"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="HTML Keyboard"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="HTML Preformatted"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="HTML Sample"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="HTML Typewriter"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="HTML Variable"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Normal Table"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="annotation subject"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="No List"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Outline List 1"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Outline List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Outline List 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Simple 1"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Simple 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Simple 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Classic 1"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Classic 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Classic 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Classic 4"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Colorful 1"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Colorful 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Colorful 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Columns 1"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Columns 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Columns 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Columns 4"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Columns 5"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Grid 1"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Grid 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Grid 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Grid 4"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Grid 5"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Grid 6"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Grid 7"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Grid 8"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table List 1"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table List 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table List 4"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table List 5"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table List 6"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table List 7"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table List 8"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table 3D effects 1"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table 3D effects 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table 3D effects 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Contemporary"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Elegant"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Professional"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Subtle 1"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Subtle 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Web 1"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Web 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Web 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Balloon Text"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="Table Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Theme"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" Name="Placeholder Text"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" QFormat="true" Name="No Spacing"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" Name="Light Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" Name="Light List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" Name="Light Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" Name="Medium Shading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" Name="Medium Shading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" Name="Medium List 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" Name="Medium List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" Name="Medium Grid 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" Name="Medium Grid 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" Name="Medium Grid 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" Name="Dark List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" Name="Colorful Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" Name="Colorful List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" Name="Colorful Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" Name="Light Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" Name="Light List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" Name="Light Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" Name="Medium Shading 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" Name="Medium Shading 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" Name="Medium List 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" Name="Revision"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="34" QFormat="true"
Name="List Paragraph"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="29" QFormat="true" Name="Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="30" QFormat="true"
Name="Intense Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" Name="Medium List 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" Name="Medium Grid 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" Name="Medium Grid 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" Name="Medium Grid 3 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" Name="Dark List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" Name="Colorful Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" Name="Colorful List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" Name="Colorful Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" Name="Light Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" Name="Light List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" Name="Light Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" Name="Medium Shading 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" Name="Medium Shading 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" Name="Medium List 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" Name="Medium List 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" Name="Medium Grid 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" Name="Medium Grid 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" Name="Medium Grid 3 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" Name="Dark List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" Name="Colorful Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" Name="Colorful List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" Name="Colorful Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" Name="Light Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" Name="Light List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" Name="Light Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" Name="Medium Shading 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" Name="Medium Shading 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" Name="Medium List 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" Name="Medium List 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" Name="Medium Grid 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" Name="Medium Grid 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" Name="Medium Grid 3 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" Name="Dark List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" Name="Colorful Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" Name="Colorful List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" Name="Colorful Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" Name="Light Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" Name="Light List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" Name="Light Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" Name="Medium Shading 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" Name="Medium Shading 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" Name="Medium List 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" Name="Medium List 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" Name="Medium Grid 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" Name="Medium Grid 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" Name="Medium Grid 3 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" Name="Dark List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" Name="Colorful Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" Name="Colorful List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" Name="Colorful Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" Name="Light Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" Name="Light List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" Name="Light Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" Name="Medium Shading 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" Name="Medium Shading 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" Name="Medium List 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" Name="Medium List 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" Name="Medium Grid 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" Name="Medium Grid 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" Name="Medium Grid 3 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" Name="Dark List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" Name="Colorful Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" Name="Colorful List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" Name="Colorful Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" Name="Light Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" Name="Light List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" Name="Light Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" Name="Medium Shading 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" Name="Medium Shading 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" Name="Medium List 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" Name="Medium List 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" Name="Medium Grid 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" Name="Medium Grid 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" Name="Medium Grid 3 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" Name="Dark List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" Name="Colorful Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" Name="Colorful List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" Name="Colorful Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="19" QFormat="true"
Name="Subtle Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="21" QFormat="true"
Name="Intense Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="31" QFormat="true"
Name="Subtle Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="32" QFormat="true"
Name="Intense Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="33" QFormat="true" Name="Book Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="37" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" Name="Bibliography"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" QFormat="true" Name="TOC Heading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="41" Name="Plain Table 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="42" Name="Plain Table 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="43" Name="Plain Table 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="44" Name="Plain Table 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="45" Name="Plain Table 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="40" Name="Grid Table Light"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46" Name="Grid Table 1 Light"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="Grid Table 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="Grid Table 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="Grid Table 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="Grid Table 5 Dark"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51" Name="Grid Table 6 Colorful"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52" Name="Grid Table 7 Colorful"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46"
Name="Grid Table 1 Light Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="Grid Table 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="Grid Table 3 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="Grid Table 4 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="Grid Table 5 Dark Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51"
Name="Grid Table 6 Colorful Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52"
Name="Grid Table 7 Colorful Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46"
Name="Grid Table 1 Light Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="Grid Table 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="Grid Table 3 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="Grid Table 4 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="Grid Table 5 Dark Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51"
Name="Grid Table 6 Colorful Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52"
Name="Grid Table 7 Colorful Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46"
Name="Grid Table 1 Light Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="Grid Table 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="Grid Table 3 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="Grid Table 4 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="Grid Table 5 Dark Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51"
Name="Grid Table 6 Colorful Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52"
Name="Grid Table 7 Colorful Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46"
Name="Grid Table 1 Light Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="Grid Table 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="Grid Table 3 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="Grid Table 4 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="Grid Table 5 Dark Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51"
Name="Grid Table 6 Colorful Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52"
Name="Grid Table 7 Colorful Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46"
Name="Grid Table 1 Light Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="Grid Table 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="Grid Table 3 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="Grid Table 4 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="Grid Table 5 Dark Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51"
Name="Grid Table 6 Colorful Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52"
Name="Grid Table 7 Colorful Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46"
Name="Grid Table 1 Light Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="Grid Table 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="Grid Table 3 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="Grid Table 4 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="Grid Table 5 Dark Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51"
Name="Grid Table 6 Colorful Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52"
Name="Grid Table 7 Colorful Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46" Name="List Table 1 Light"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="List Table 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="List Table 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="List Table 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="List Table 5 Dark"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51" Name="List Table 6 Colorful"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52" Name="List Table 7 Colorful"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46"
Name="List Table 1 Light Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="List Table 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="List Table 3 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="List Table 4 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="List Table 5 Dark Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51"
Name="List Table 6 Colorful Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52"
Name="List Table 7 Colorful Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46"
Name="List Table 1 Light Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="List Table 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="List Table 3 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="List Table 4 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="List Table 5 Dark Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51"
Name="List Table 6 Colorful Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52"
Name="List Table 7 Colorful Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46"
Name="List Table 1 Light Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="List Table 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="List Table 3 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="List Table 4 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="List Table 5 Dark Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51"
Name="List Table 6 Colorful Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52"
Name="List Table 7 Colorful Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46"
Name="List Table 1 Light Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="List Table 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="List Table 3 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="List Table 4 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="List Table 5 Dark Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51"
Name="List Table 6 Colorful Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52"
Name="List Table 7 Colorful Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46"
Name="List Table 1 Light Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="List Table 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="List Table 3 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="List Table 4 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="List Table 5 Dark Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51"
Name="List Table 6 Colorful Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52"
Name="List Table 7 Colorful Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46"
Name="List Table 1 Light Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="List Table 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="List Table 3 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="List Table 4 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="List Table 5 Dark Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51"
Name="List Table 6 Colorful Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52"
Name="List Table 7 Colorful Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Mention"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Smart Hyperlink"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Hashtag"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Unresolved Mention"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Smart Link"/>
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin-top:0cm;
mso-para-margin-right:0cm;
mso-para-margin-bottom:8.0pt;
mso-para-margin-left:0cm;
line-height:107%;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:"Calibri",sans-serif;
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:Arial;
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-fareast-language:EN-US;}
</style>
<![endif]-->Guillermo Solerhttp://www.blogger.com/profile/06431819273718408452noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2189704671418668432.post-10632540394065803042020-04-20T12:24:00.000+02:002020-04-20T12:24:10.479+02:00El Concurs de Castells s'ha de celebrar (si es pot)Com amb tota la resta d’activitat humana, la pandèmia de la Covid-19 ja ha tingut un impacte enorme sobre els castells, amb una temporada que a la pràctica no ha arribat a arrencar. Ni assajos ni molt menys actuacions des de fa ja un mes llarg, i per un temps futur llarg ara per ara molt difícil de calcular. En aquest context, no són pocs els qui, des del mateix món casteller, invoquen el realisme per donar ja la temporada 2020 per perduda i fins i tot hi ha qui ja reclama públicament que s’anul·li el Concurs de Castells de Tarragona per eliminar així la incertesa. Tenint en compte que l’agenda de l’estiu, almenys sobre el paper, està farcida de convocatòries massives –s’acaba d’anunciar un Sant Jordi el 23 de juliol–; el Primavera Sound està previst per finals d’agost–, sobta que l’urgent sigui anul·lar el Concurs de Castells… a la tardor.
<br /><br />És cert que, a priori, els castells són una de les activitats que pitjor encaixen amb el nou ordre de “distanciament social” que, ara per ara, és la principal eina que disposem contra la malaltia. Per contra, juga a favor del món casteller que es pot activar / desactivar amb rapidesa i que no necessita grans desplegaments logístics. Quant al cas específic del Concurs, la dada més objectiva és que encara falta gairebé mig any per la seva celebració, i que en aquest temps les coses poden canviar molt i en moltes direccions. Desconvocar el Concurs de Castells a l’abril sembla prematur.
<br /><br />D’altra banda, es tracta d’una discussió un punt estèril. En el fons, serà l’evolució de la malaltia i les mesures de normalització que s’estableixin els qui determinin si el Concurs o qualsevol altra gran cita de “cultura de carrer” es podran celebrar i de quina manera. Tot i això, al marge del que acabi passant, la discussió sobre si s’ha de celebrar el Concurs o no està vinculada a dos debats pertinents i –penso– d’una mica més de volada.
<br /><br />El primer és sobre el paper del Concurs dins el món casteller. No són pocs els que opinen que un Concurs de baix nivell s’ha d’evitar per no “devaluar el producte”. Aquesta visió ignora el que per mi és un fet cabdal: que el Concurs ha d’estar al servei del món casteller, i no a l’inrevés. De fet els concursos neixen als anys 30 com un intent de difusió i dignificació de l’activitat, i triomfen especialment als anys 60 perquè se’ls considera el remei per combatre la crisi que en aquells moments vivia el món casteller [que, com ha explicat Miquel Botella, no fos el tractament adequat no invalida l’argument]. En la darrera dècada, com a mínim, el Concurs ha combinat el fet de ser “l’espectacle casteller més gran del món” amb convertir-se també en “la gran festa dels castells”.
<br /><br />
En una temporada que, en el millor dels casos, serà extremadament complicada, el Concurs –en cas que pugui celebrar-se– podria esdevenir un element d’estímul i reactivació fonamental, i seria absurd prescindir-ne perquè els castells que s’hi fessin fossin més o menys alts. En aquest cas, és evident que l’aspecte festiu i de celebració passaria per davant pel competitiu, i jo personalment tampoc no veuria problema, fins i tot, en què la convocatòria s’adaptés a aquestes circumstàncies. De fet, el Concurs –com els castells, com la cultura popular en general– és mutant.
<br /><br />
El segon debat, de caire més general, és sobre el paper dels castells i de tota la cultura popular d’arrel tradicional en aquest nou escenari en què ens trobem: en quin moment podem tornar al carrer a celebrar? Cosa que té a veure amb el seu lloc en la nostra societat. Estem veient com altres sectors s’aferren a qualsevol possibilitat de celebrar festivals de música o competicions esportives els pròxims mesos. Direu, encertadament, que la diferència amb la cultura popular són les implicacions econòmiques (d’altra banda, perfectament legítimes). Però, en tot cas, això hauria de ser una fortalesa i no una debilitat de la cultura popular: una certa garantia que les posicions no es fonamenten en el càlcul econòmic.
<br /><br />
Sobretot, no hauríem de caure en la trampa d’acceptar el dogma –que ja s’insinua– que com que no hi ha diners pel mig, les nostres activitats no són importants i, per tant, poden quedar ajornades sine die, passant directament al furgó de cua de la recuperació de la normalitat social. En les darreres dècades s’han multiplicat els estudis científics que vinculen directament la qualitat de vida i la salut, tant física com mental, al gaudi de la cultura en general. La cultura popular, a més, és més fàcilment accessible per al conjunt de la població, permet una participació més directa i genera comunitat i cohesió social, a més del valor simbòlic sempre inherent a una celebració: la celebració de la vida, la celebració del nosaltres mateixos. Celebrar (una festa major, per exemple) és terapèutic, i ara ho serà més.
<br /><br />Aquests elements també s’haurien de tenir en compte a l’hora d’anar definint la desescalada del confinament. Així com el fet (que els castellers coneixen perfectament) que el risc zero no existeix i, per tant, en la balança de cada decisió cal posar-hi els arguments a favor i en contra. I si, efectivament, cal mantenir restriccions durant mesos que impedeixen les nostres activitats, òbviament serà així. Però no en base a apriorismes sobre què és important i què no, que ja sabem que en aquest debat la cultura sempre hi surt perdent. I, dins l’àmbit cultural, la de carrer és sempre la Ventafocs.
<br /><br />És possible que el Concurs de Castells s’acabi anul·lant. És, fins i tot, probable. I alguns diuen ja ara que és inevitable. No descarto que sigui la posició més realista. Però crec que val la pena continuar aspirant a celebrar el Concurs (o la festa major del vostre barri) si les circumstàncies ho fan possible. No només per romanticisme o per ingenuïtat, sinó per responsabilitat. Perquè la cultura popular no és només esbarjo. És sanadora i és una part important de qui som.<br />
<br />
[Article publicat originalment a la revista "Castells" el 16 d'abril] Guillermo Solerhttp://www.blogger.com/profile/06431819273718408452noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2189704671418668432.post-26744034583541209042019-12-17T00:20:00.002+01:002019-12-17T00:21:12.661+01:00La cultura de l'ofensaLa catorzena sessió del Comitè Intergovernamental per la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial (PCI) de la Unesco ha finalitzat aquest dissabte a Bogotà. El seu llegat més visible són els 35 nous elements que s’han incorporat a la Llista Representativa del PCI. Entre les novetats hi ha l’arpa irlandesa, el massatge tradicional tailandès o l’alpinisme. Però potser la decisió més transcendental ha estat la d’extreure un element de la llista. Primer, perquè és el primer cop que es fa des que van començar les inscripcions el 2009. I segon, pels motius que han provocat la decisió.
<br />
<br />
El carnaval d’Aalst, a Bèlgica, va entrar a la Llista Representativa el 2010 –el mateix any que els castells- i s’ha caracteritzat sempre pel seu caràcter transgressor. Per dir-ho clarament, es riuen del mort i de qui el vetlla. El 2018, per exemple, una de les comparses va escollir com a tema el procés català, amb un Puigdemont de pega. Arran de les protestes rebudes en diverses ocasions, la Unesco ha acabat valorant que el Carnaval havia acollit “representacions racistes i antisemites de forma recurrent”. Per aquest motiu, el Comitè Intergovernamental de la Convenció del PCI –integrat per 24 estats d’arreu del món- va aprovar divendres retirar el carnaval de la llista, en considerar que aquestes manifestacions són incompatibles amb els principis de la UNESCO i amb la pròpia Convenció, que estableix que el patrimoni que reconegui ha de promoure “el respecte mutu entre comunitats, grups i individus”.
<br />
<br />
La decisió va ser unànime i no hi va haver debat. Tot i això, diversos estats van voler expressar públicament el seu suport a la mesura. La intervenció més emocionant i contundent segurament va ser la de l’ambaixadora austríaca: “Siguem clars, hem vist imatges que estan extretes directament del manual de l’antisemitisme. Això no és una qüestió ni de llibertat d’expressió ni d’humor.” I encara, amb referències explícites a Auschwitz i al passat col•laboracionista del seu país en l’Holocaust: “Fa 80 anys els austríacs vam fer ulls grossos al que van patir milers de conciutadans nostres. No ho tornarem a fer mai més.” Inapel•lable. Fins i tot la mateixa Bèlgica ja havia demanat uns dies abans la retirada del carnaval de la llista, i durant la sessió la posició oficial de la seva delegació va ser de silenci, tot desitjant que l’afer passés el més ràpid possible.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-S9Vr3MAK1EY/XfgRH88oRqI/AAAAAAAABQE/WXwJulAtm9ofReZtOTtql5sxnOGxLMKqgCLcBGAsYHQ/s1600/La%2Bcultura%2Bde%2Bl%2527ofensa%2Bcopia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1521" data-original-width="1074" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-S9Vr3MAK1EY/XfgRH88oRqI/AAAAAAAABQE/WXwJulAtm9ofReZtOTtql5sxnOGxLMKqgCLcBGAsYHQ/s320/La%2Bcultura%2Bde%2Bl%2527ofensa%2Bcopia.jpg" width="225" /></a></div>
<br />
I, malgrat tot, als passadissos, en converses reduïdes, es podien sentir comentaris més matisats sobre un afer amb moltes arestes. En primer lloc, sobre la necessitat d’un anàlisi més fi: un dels casos denunciats era d’una comparsa formada per soldats amb uniforme nazi, però que, en realitat, era una crítica a un polític d’extrema dreta local. En d’altres, però, sembla clar que hi havia un rerefons innegable d’estereotips racistes que mereixen rebuig. I, tot i això, s’ha de condemnar tota una festa com a “racista” perquè, puntualment, alguns dels participants puguin exhibir aquesta mena d’actituds? I un carnaval no pot i ha de ser, per definició, ofensiu i, fins i tot, de mal gust? Aquesta és la posició de les autoritats i la comunitat d’Aalst, que han preferit sortir de la llista abans que incorporar mesures que ells consideren censura.
<br />
<br />
Però el problema no és el carnaval d’Aalst. El problema és que el patrimoni immaterial, el folklore i la cultura popular sovint són una representació del “nosaltres” enfront un “ells”. I clar, nosaltres som els bons i als altres els toca el paper que els toca. Si algú fes l’exercici de repassar la Llista Representativa del PCI de la Unesco, de ben segur que trobarà altres exemples d’elements que poden ser considerats ofensius per comunitats determinades o que exhibeixen un respecte als drets humans dubtós. Ja posats, parlem de gènere? Parlem d’homofòbia?
<br />
<br />
Si pensem en el patrimoni immaterial de casa nostra equiparable, alguns versots del Ball de Diables o del Ball de Dames i Vells poden posar els pèls de punta. En canvi, els seus destinataris o “víctimes” locals, els qui són objecte de burla, saben que el millor que poden fer és encaixar-ho rient. Perquè coneixen els codis i saben que han d’acceptar el joc, que és el de la comunitat a què pertanyen. Però què passa quan algú s’ho mira des de fora? [Ho he pogut comprovar personalment: després de presentar, en un simposi internacional, un exemple d’un versot crític amb l’alcalde Ballesteros, una assistent va deduir –i tuitar- que jo estava defensant l’humor sobre violacions en grup com a forma vàlida de patrimoni immaterial.]
<br />
<br />
Evidentment, no dic que valgui tot. Hi ha expressions i actituds que s’han d’evitar i rebutjar. Però quin és el límit? On el posem? Jo l’únic que m’atreveixo a suggerir és que la pròxima vegada que ens sentim atacats –per una chirigota de Cadis o l’afusellament d’un ninot, per exemple- tinguem en compte que allò no s’adreça a nosaltres i, potser, en el fons, ni tan sols parla de nosaltres. Però, sobretot, que és més fàcil reconèixer l’ofensa quan ens la fan que quan la fem.<br />
<br />
[Article publicat originalment al Diari de Tarragona el 16-12-19) Guillermo Solerhttp://www.blogger.com/profile/06431819273718408452noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2189704671418668432.post-75872552042244442982019-12-14T14:28:00.000+01:002019-12-14T16:45:05.568+01:00Diplomàcia immaterial (2)“Volem expressar la nostra sincera felicitació”, arrenquen moltes de les intervencions a la catorzena sessió del Comitè Intergovernamental per la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial (PCI), que al llarg de tota la setmana s’ha celebrat a Bogotà. Felicitats a Colòmbia per l’organització de l’event. Felicitats als altres estats per les seves propostes per incloure nous elements a les llistes de l’UNESCO. Felicitats a l’Organisme Avaluador pels informes realitzats sobre les candidatures. Això és territori UNESCO: diplomàcia i correcció absoluta en les formes: “estimats col•legues”, “apreciats companys”. Però no ens enganyem, la cortesia i fins i tot la felicitació pot ser, perfectament, el preludi per expressar-hi a continuació el més absolut desacord.
<br />
<br />
[Nota aclaratòria: per qui no ho sàpiga, el PCI és, si fa no fa, la manera moderna i potenciada per la UNESCO de designar el que abans es deia “folklore” i que a casa nostra encara diem “cultura popular i tradicional”. En realitat és un concepte una mica més ampli i complex, però amb això de moment ja ens entenem.]
<br />
<br />
La reunió consisteix en dues sessions diàries de tres hores cadascuna, en una sala enorme que acull els delegats de 124 estats, més representats d’ONG, estudiosos i premsa. Al capdavant, a tocar de la presidència, hi ha les delegacions dels 24 estats que formen el Comitè Intergovernamental, és a dir, els que tallen el bacallà, els que tenen la decisió final. Es tracta, per tant, d’un bon aparador per aconseguir visibilitat i exercir un cert soft power, especialment per aquells estats amb menys poder efectiu en la geopolítica global. Probablement això explica la hiperactivitat políglota del delegat de Palestina, per exemple.
<br />
<br />
Les primeres jornades s’esgoten bàsicament en tràmits de burocràcia interna: aprovació d’agenda, informes d’activitat, pressupostos, quotes... Però dimecres i dijous es dediquen a la joia de la corona de la Convenció: l’aprovació de noves incorporacions a la Llista Representativa del PCI. Sí, la llista on estan inclosos des del 2010 els castells catalans. I de seguida es fa palès que el model Eurovisió funciona també a la UNESCO: Azerbaidjan i Kazakhstan, membres del Comitè, són les primeres a sortir al rescat quan l’Òrgan Avaluador –format per experts independents- planteja reserves a candidatures de les companyes repúbliques exsoviètiques Bielorússia i Takijistan. També Colòmbia, Guatemala i Cuba donen suport a la voluntat d’Espanya d’intervenir en el debat sobre una candidatura multinacional de la transhumància, de la que s’ha sentit exclosa (en aquest cas, però, seria efecte OTI). Igualment es fan notar les males relacions històriques entre veïns: Turquia critica el llenguatge d’una candidatura de Grècia i Xipre; i la Xina lamenta que s’inscrigui, per part de l’Índia, una medicina tradicional present en territoris en disputa entre els dos estats.
<br /><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-hc3cNrecoZw/XfUDWfemY7I/AAAAAAAABPo/2nWxH0gGie8WM6g7wdKM1IDLHfk81TxaACLcBGAsYHQ/s1600/Guillermo%2BSoler%2B%2528Bogot%25C3%25A1%2529%2Bcopia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1521" data-original-width="1074" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-hc3cNrecoZw/XfUDWfemY7I/AAAAAAAABPo/2nWxH0gGie8WM6g7wdKM1IDLHfk81TxaACLcBGAsYHQ/s320/Guillermo%2BSoler%2B%2528Bogot%25C3%25A1%2529%2Bcopia.jpg" width="225" /></a></div>
Política? Per suposat. La reunió de la UNESCO és un espai de reflexió i anàlisi sobre el PCI i les seves problemàtiques, però també és un espai de política. També o fonamentalment, segons es miri. Política a la sala, a cara descoberta i davant el món: des de fa anys es poden seguir les sessions per streaming. I política, també, fora de la sala, al lobby, en reunions informals en què es busquen acords de darrera hora. No per res per allà s’hi passeja sempre, amb aire aparentment despistat, algun membre de l’equip d’antropòlegs d’universitats franceses i suïsses que estan estudiant el funcionament de la Convenció.
<br />
<br />
La dinàmica general és cada cop més clara: els interessos dels estats pesen més que els criteris tècnics, tal i com ja fa temps que passa en la germana gran, la Convenció del Patrimoni Mundial –la de Tarraco, vaja-. Dins el Comitè, Àustria i Holanda sovint es queden soles demanant que es respectin les recomanacions de l’Òrgan Avaluador, però la majoria del Comitè prefereix que s’aprovi el màxim nombre de candidatures. Avui per tu i demà per mi. La delegació austríaca està especialment dolguda perquè tenen la sensació que els toca fer el paper de “policia dolent”. Una de les topades més fortes ha estat, precisament, arran de la candidatura conjunta d’Espanya i Mèxic per les ceràmiques talaveranes. L’ambaixador espanyol davant la UNESCO, el valencià Juan Carlos Perelló, ha estat contundent en la defensa de la proposta, finalment aprovada.
<br />
<br />
I aquesta és l’altra cara de la moneda: l’emoció sincera dels representants de les tradicions que reben el reconeixement, que fa que tot plegat tingui sentit. En molts casos, aquesta emoció queda tapada per més discursos protocolaris dels representants de l’estat “premiat”, però en d’altres es dóna la veu als veritables protagonistes, encara que sigui via vídeo. I, ocasionalment, moments de màgia i surrealisme: aprovada la candidatura de la bachata, el delegat de la República Dominicana davant la UNESCO s’aixeca i comença a cantar ell mateix, introduint una miniactuació, en un petit escenari lateral, del guanyador de tres Grammy llatins Vicente García. <br />
<br />
[Article publicat al Diari de Tarragona el 14-12-19. És un "remake"
actualitzat de l'anteriorment publicat en aquest blog amb el mateix
títol] Guillermo Solerhttp://www.blogger.com/profile/06431819273718408452noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2189704671418668432.post-51361941690459148472019-12-11T22:13:00.002+01:002019-12-11T22:13:36.347+01:00Diplomàcia immaterial “Donat que és el primer cop que prenc la paraula, permetin-me en primer lloc agrair al govern i a les gents de Colòmbia la seva reconeguda hospitalitat.” Aquesta frase –o variacions de la mateixa- ha estat la més pronunciada durant els dos primers dies de la catorzena sessió del Comitè Intergovernamental per la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial (PCI), que des de dilluns se celebra a Bogotà. Això és territori UNESCO: diplomàcia i correcció absoluta en les formes, fins i tot per acabar divergint. Arrencar amb un “vull felicitar-los per aquesta proposta” pot ser, perfectament, el preludi per expressar-hi a continuació el més absolut desacord.
<br /><br />[Aclariment: per qui no ho sàpiga, el PCI és, si fa no fa, la manera moderna i potenciada per la UNESCO de designar el que abans es deia “folklore” i que a casa nostra encara diem “cultura popular i tradicional”. En realitat és un concepte una mica més ampli i complex, però amb això de moment ja ens entenem.]
<br /><br />La reunió se celebra en dues sessions diàries de tres hores cadascuna, en una sala enorme que acull els delegats de 124 estats, més representats d’ONG, estudiosos i premsa. Al capdavant, a tocar de la presidència, hi ha les delegacions dels 24 estats que formen el Comitè Intergovernamental, és a dir, els que tallen el bacallà. Es tracta, per tant, d’un bon aparador per aconseguir visibilitat i exercir un cert soft power, especialment per aquells estats amb menys poder real. Probablement això explica la hiperactivitat políglota del delegat de Palestina, per exemple. Per cert, les llengües oficials són l’anglès i el francès, però també es pot fer servir el castellà, com a llengua del país amfitrió i perquè Espanya ha pagat la traducció simultània, com fa habitualment.
<br /><br />Les dues primeres jornades s’han esgotat bàsicament en tràmits de burocràcia interna: aprovació d’agenda, informes d’activitat, pressupostos, quotes... A partir del tercer dia arrencarà la joia de la corona de la Convenció: l’aprovació de noves incorporacions a la Llista Representativa del PCI. Sí, la llista on estan inclosos des del 2010 els castells. De moment, les primeres candidatures avaluades a la Llista de Salvaguarda Urgent –és a dir, aquelles pràctiques que es considera que necessiten una cura especial per evitar la seva desaparició- ha permès comprovar que el model Eurovisió també funciona a la UNESCO: quan l’Òrgan Avaluador –composat per experts independents- ha emès un informe negatiu a una candidatura bielorussa, els primers a sortir en defensa seva han estat les companyes exsoviètiques Azerbaidjan i Kazakhstan. Molts creuen que els interessos dels estats pesen més que els criteris tècnics, tal i com ja fa temps que passa en la germana gran, la Convenció del Patrimoni Mundial –la de Tarraco, vaja-.
<br /><br />Política? Per suposat. La reunió de la UNESCO és un espai de reflexió i anàlisi sobre el PCI i les seves problemàtiques, però també és un espai de política. També o fonamentalment, segons es miri. Política a la sala, a cara descoberta i davant el món: des de fa anys es poden seguir les sessions per streaming (o us pensàveu que això s’ho havia inventat el Tribunal Suprem pel judici del procés?). I política, també, fora de la sala, al lobby, en reunions informals en què es busquen acords de darrera hora. No per res per allà s’hi passeja sempre, amb aire aparentment despistat, algun membre de l’equip d’antropòlegs d’universitats franceses i suïsses que estan estudiant el funcionament de la Convenció.
<br /><br />I política, també, n’hi va haver a l’acte oficial d’inauguració, dilluns a la nit, entre representacions d’algunes mostres destacades del PCI local. La directora general de la UNESCO, Audrey Azoulay, va insistir com a missatge central del seu discurs en la idea que la cultura ha de ser una via per aconseguir la pau. I va posar precisament Colòmbia com exemple d’un país “que pot fer servir la seva cultura per a construir unió on hi havia divisió”. Seguidament, el president colombià Iván Duque –en el seu moment més baix de popularitat- va fer un llarg discurs ple d’autobombo però en el que no va esmentar ni un sol cop la paraula “pau”. Ni tan sols tenint en compte que Colòmbia, precisament, presenta aquesta any una candidatura al registre de bones pràctiques sota el títol d’”Estratègia de salvaguarda d’artesanies tradicionals per la construcció de la pau”. Però clar, Duque forma part del sector <i>uribista </i>contrari al procés de pau amb les FARC desenvolupat pel president anterior, Juan Manuel Santos. De manera que va preferir parlar d’economia taronja i la promoció de les indústries creatives.
<br /><br />L’endemà al matí el “diuen, diuen, diuen” era que a la UNESCO no havia agradat massa el contingut del discurs de Duque. Tampoc devia ajudar l’escenografia: Duque es va reservar el centre de l’escenari, mentre que Azoulay va haver de fer el seu discurs des d’una cantonada. I menys encara que, al llarg de la seva intervenció, el president s’adrecés repetidament a la directora general amb un “<i>querida Aubrey</i>” que, intencionadament o no, produïa més sensació de manca de respecte que d’expressió d’afecte.
Guillermo Solerhttp://www.blogger.com/profile/06431819273718408452noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2189704671418668432.post-17666535453230423672019-11-12T17:14:00.001+01:002019-11-12T17:16:39.717+01:00L’empoderament: que els castells siguin el que vulguin els castellers[Article originalment publicat a la revista "Castells" el dia 5 de novembre i signat amb Miquel Botella]<br />
<br />
La temporada vinent es compliran 50 anys de dues decisions del
Patronat Municipal de Castells de Tarragona que són ben expressives del
canvi en positiu que ha viscut el món casteller en aquest darrer mig
segle. La primera d’aquestes decisions, i probablement la més cridanera
en la perspectiva actual, va ser la d’unificar les dues colles locals,
una decisió que l’Ajuntament va prendre sense ni tan sols consultar als
castellers implicats. Que es fes així no resultava, en aquell moment,
estrany: simplement era la certificació de fins a quin punt arribava la
influència del poder polític en els castells i la falta de poder dels
protagonistes principals, els castellers.<br />
<br />
Després de la Guerra Civil, els castells van estar protegits i
controlats per uns alcaldes que presidien les actuacions, negociaven les
participacions en les festes majors i els exhibien davant dels
visitants il·lustres, en inauguracions i actes similars. Però, tot i la
protecció dispensada per les autoritats, en arribar als anys seixanta
del segle passat els castells es trobaven en una situació preagònica que
feia témer el pitjor. Només cal dir que, com a mitjana, només es feien
cinc actuacions a l’any amb més d’una colla. El 2de7 i el 4de8, els
màxims exponents del moment, s’intentaven molt de tant en tant i
normalment acabaven caient. Tan sols un de cada tres 2de7 i un de cada
quatre 4de8 portats a plaça aconseguien descarregar-se. En resum,
l’activitat castellera estava sota mínims i el futur es veia molt negre.<br />
<br />
La mitja dotzena de colles castelleres que existien eren grups
reduïts, tancats, formats exclusivament per homes d’extracció social més
aviat baixa. Uns caps de colla quasi vitalicis exercien com a
veritables patrons i decidien sobre les admissions, les alineacions, les
actuacions, les retribucions; és a dir, sobre gairebé tot el que
afectava la vida de la colla. La situació dels castellers era
assimilable a la dels jugadors en l’esport espectacle actual: rebien una
remuneració –en aquest cas de tercera divisió– per la seva activitat,
però no tenien, com tampoc tenen els jugadors actuals, cap influència
sobre les condicions en què es practicava l’activitat de la qual n’eren
protagonistes (especialment pel que fa al model de joc, calendari de
competició i, no cal dir, l’elecció de directius i de tècnics). I,
potser encara més important que les magres retribucions i la manca de
poder, era el desprestigi social que els acompanyava. Eren considerats
gent de <i>pet i rot</i> o uns <i>poca roba</i> en els argots de les poblacions castelleres de l’època.<br />
<br />
En aquells moments, el diagnòstic majoritari de les causes del mal
moment que travessaven els castells s’atribuïen a les millores salarials
d’aquells anys de <i>desarrollismo</i> intensiu. Es considerava que,
en el context d’expansió econòmica que es vivia, les retribucions
castelleres havien quedat desfasades i eren insuficients tenint en
compte la duresa i el risc de l’activitat. També es creia que convenia
incentivar l’interès del públic en l’espectacle casteller mitjançant la
competició formal que signifiquen els concursos. Així, entre 1962 i
1973, se’n van celebrar onze, a Vilafranca, Barcelona i Tarragona. De
fet, la segona decisió del Patronat Municipal de Castells de Tarragona a
la qual ens referíem a l’inici va ser justament recuperar el Concurs
que ja s’havia celebrat a la plaça de braus als anys trenta i cinquanta.<br />
<br />
Però aquest diagnòstic era equivocat. La crisi castellera venia de
molt més enrere i havia estat emmascarada per la protecció rebuda. Els
castells havien crescut durant el segle XIX com un espectacle “de
masses” que depenia del favor d’un públic que esperava el plat fort de
la festa major per veure en acció aquells herois populars. Però ja des
de finals del segle XIX —amb l’aparició de la indústria de l’espectacle
popular (el cabaret, la màgia, el circ, els espectacles òptics, la
sarsuela, els toros…) i l’arribada del ferrocarril —la diversió, que de
sempre havia estat un acte excepcional, es va anar convertint en un fet
habitual. Les festes majors del Camp de Tarragona i el Penedès, en les
quals els castells havien aconseguit inscriure’s, van continuar
celebrant-se però cada cop van quedar més difuminades. L’arribada de
l’esport a començament del segle XX va complicar encara més el panorama i
va acabar d’empetitir uns castells incapaços de captar l’atenció davant
la competència cada cop més gran d’uns espectacles professionals que
evolucionaven constantment per no perdre el tren de les tendències i les
preferències dels públics.<br />
<br />
Per això, en contra de l’opinió predominant, la solució de la gran
crisi castellera dels seixanta no va venir per la millora de les
retribucions ni a través de la celebració de més concursos. No va venir
tampoc del paternalisme institucional. Va venir per on menys se
l’esperava. Cap a finals de la dècada van aparèixer al Vendrell els <i>castellers de corbata</i>,
que feien castells només per afició, i amb ells es va iniciar un procés
de transformació que, en dues dècades, faria emergir un nou model de
colla. L’èxit va començar per la implantació de l’amateurisme i va ser
seguit per la incorporació de la dona. La possibilitat de compromís
flexible que les noves colles oferien, la democràcia interna que
practicaven i la possibilitat de participar de les vivències d’esforç,
emoció i risc que els castells proporcionaven van demostrar una
capacitat d’atracció inesperada<a href="http://revistacastells.cat/2019/11/lempoderament-que-els-castells-siguin-el-que-vulguin-els-castellers/#_ftn1" name="_ftnref1">[1]</a>.<br />
<br />
Vista en perspectiva, la transformació que van experimentar les
colles i que ha estat la clau del ressorgiment casteller ha constituït
un veritable procés d’empoderament<a href="http://revistacastells.cat/2019/11/lempoderament-que-els-castells-siguin-el-que-vulguin-els-castellers/#_ftn2" name="_ftnref2">[2]</a>
dels castellers. Els castells van deixar de ser una activitat orientada
cap als espectadors i controlada pels alcaldes i els caps de colla i es
van convertir en una activitat menada per uns castellers amateurs que
van acabar per fer-se els amos de la seva activitat i escollir els seus
dirigents.<br />
<br />
Avui resulta obvi que el progrés de les colles depèn de la seva
capacitat de generar l’entusiasme dels seus components, de milers de
decisions quotidianes com anar a l’assaig del divendres o a l’actuació
del diumenge. En aquest sentit –fent un petit homenatge a Renan–, es pot
afirmar que una colla castellera és un plebiscit permanent. Els
castellers són sobirans dins la seva colla i, com a col·lectiu, estan
decidint el futur de l’activitat castellera. Avui és més clar que mai
que els castells seran allò que els castellers i les castelleres vulguin
que siguin.<br />
<br />
I els resultats d’aquest procés d’empoderament han estat
extraordinaris. Si els castells han passat de les nou a les deu alçades o
si han aparegut noves estructures no ha estat per la demanda dels
espectadors i les audiències sinó pel desig dels mateixos castellers
d’autosuperar-se i de sobrepassar els registres de les altres colles. I
el mateix es pot dir del calendari i el format de les actuacions, que
han seguit els interessos dels practicants i no les del públic i les
audiències, o de l’adopció del casc per a la canalla com a mesura de
protecció autoimposada pel propi col·lectiu. La gran paradoxa –el
miracle casteller– ha estat que el pas a l’amateurisme hagi provocat el
ressorgiment de l’activitat. Un fet del tot excepcional en l’àmbit de
les manifestacions espectaculars, perquè normalment és el símptoma que
acompanya la decadència.<br />
<br />
La mateixa evolució del Concurs de Tarragona és un excel·lent
exponent d’aquesta transformació. Perquè en contra de l’opinió dels
experts, de les preferències del públic i els mitjans, aquell dia
–formalment competitiu i excepcional– els castellers també han imposat
els seus criteris i han defugit les normes que haurien fet del Concurs
un espectacle menys previsible, més emocionant, més curt i més atractiu
per al públic i les audiències. En el fons, el primer objectiu de les
normes actuals del Concurs és facilitar la presència del màxim nombre de
colles i crear les condicions perquè puguin demostrar el que saben fer i
classificar-se en el lloc que els pertoca. Cosa que, com l’estadística
demostra, aconsegueixen en un percentatge altíssim. Per això es pot dir
que, tot i la seva aparença, el Concurs de Tarragona ha evolucionat en
la direcció de convertir-se en la Gran Festa dels Castells i la gran
majoria de colles en surten satisfetes d’haver-hi participat.<br />
<br />
I també ha estat l’empoderament dels castellers el que ha fet
possible que els castells estiguin vivint el seu millor moment. Es fan
més castells que mai (uns 12.000 cada any), a càrrec de més colles que
mai (a l’entorn del centenar), i són més alts i difícils que mai. Tampoc
hi ha dubtes pel que fa a l’extensió geogràfica del fenomen. De les
comarques on eren tradicionals s’han estès per tot el Principat, per
altres àrees de parla catalana i fins i tot comencen a ser una realitat
digna de consideració les colles aparegudes a diverses capitals
europees. I el millor moment no ho és només pel nombre, el nivell i
l’extensió geogràfica aconseguida sinó també perquè l’empoderament ha
convertit les colles en entitats econòmicament sostenibles i
integradores en el seu entorn social.<br /><br />
Igualment, la fotografia de la situació actual del món casteller ens
presenta una activitat amb una notable presència mediàtica i un prestigi
social i cultural creixent, que ja el 2007 era coneguda i apreciada per
la majoria dels catalans en la rigorosa enquesta encarregada per la
Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (el 98,3% dels
enquestats sabien què eren els castells i el 93,6% els valoraven de
forma positiva o molt positiva).<br />
<br />
En aquest sentit, també es pot dir que la incorporació dels castells a
la Llista Representativa del Patrimoni Immaterial de la Humanitat el
2010, significa alguna cosa més que una distinció internacional i un
motiu d’orgull legítim per als castellers. Avui podem dir que els
castells, o més aviat aquests castellers empoderats, són un magnífic
exemple del que la UNESCO defensa en la seva Convenció per la
Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial, un document que posa
l’accent justament en el paper protagonista que correspon a les
comunitats i especialment als executants en la continuïtat i l’evolució
de les tradicions. El que la UNESCO defensa és que siguin els castellers
–com qualsevol altre col·lectiu portador d’un patrimoni immaterial– els
qui determinin l’evolució futura d’aquest patrimoni, inclosa la
salvaguarda, la promoció i la difusió externa. I val la pena recordar
també que la Convenció no és una declaració de bones intencions, sinó un
tractat internacional legalment vinculant per les administracions.<br />
<br />
Per això no es pot baixar la guàrdia, perquè el perill sempre
existeix. Fa uns anys, ja en vam tenir un primer tast amb la
possibilitat d’incorporar publicitat a la camisa, que va ser rebutjada
per la pràctica totalitat de colles a l’assemblea de la CCCC. I enguany,
hem pogut veure com altres agents externs, en aquest cas operadors
televisius o ajuntaments, intentaven alterar aquest model i fer-nos
retrocedir als escenaris del passat. Una preocupació encara més intensa
quan algunes colles semblen acceptar aquestes interferències que
comportarien una limitació greu de l’autonomia i el protagonisme que
correspon, i s’ha guanyat després de decennis, el col·lectiu casteller.<br />
<br />
<a href="http://revistacastells.cat/2019/11/lempoderament-que-els-castells-siguin-el-que-vulguin-els-castellers/#_ftnref1" name="_ftn1">[1]</a>
El lector que vulgui trobar una descripció més detallada del procés de
decadència dels castells com a espectacle, així com el canvi de model de
colla castellera i les seves conseqüències, ho pot fer al llibre <i>Castells: una història d’èxit</i> de Miquel Botella Pahissa (2018, Galaxia Gutenberg).<br />
<br />
<a href="http://revistacastells.cat/2019/11/lempoderament-que-els-castells-siguin-el-que-vulguin-els-castellers/#_ftnref2" name="_ftn2">[2]</a> Empoderament és un concepte de moda del que s’ha abusat en els darrers temps, però considerem que sí que és útil en aquest cas.Guillermo Solerhttp://www.blogger.com/profile/06431819273718408452noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2189704671418668432.post-69474937594403615612019-08-26T10:47:00.002+02:002019-08-26T10:49:02.416+02:00De què va "la guerra dels drets"?La polèmica entorn la retransmissió televisiva de la diada de Sant Fèlix –ben explicada per l’Ara Castells en aquest <a href="https://www.ara.cat/castells/Diada-Sant-Felix-pendent-despatxos_0_2292970786.html">article</a>- és només el darrer símptoma o conseqüència d’un conflicte més antic i més complex, l’anomenada “guerra dels drets”, però que s’ha fet especialment complicat d’entendre justament perquè hem prestat més atenció a aquests símptomes que a les causes reals i profundes del mateix.
<br />
<br />
Em temo que bona part del món casteller n’està cansat. Anem ja per la tercera temporada i es fa difícil saber exactament de què va això. Hi ha tants actors, tantes variables, tants girs de guió... Recorden fa dos anys? El problema principal, l’escull bàsic per arribar a un acord, eren els drets de propietat intel•lectual. Ara ja no se’n parla, malgrat que aquests drets continuen figurant en els contractes. Són una mica l’os polar de Lost o els caminants blancs de Joc de Trons: un truc dels guionistes, una distracció respecte el conflicte real. Ara ens diuen que el problema és polític, que si uns són del partit A i els altres del partit B. O que si aquests tenen mania aquells altres. I, davant això, molts adopten una mena de versió castellera del “qué mal todo”.
<br />
<br />
Els arbres no ens deixen veure el bosc. La cosa s’ha complicat tant -i inevitablement s’hi han enquistat les fílies, fòbies i militàncies castelleres de cadascú- que és molt difícil ja no tan sols prendre posició a partir d’un criteri propi, sinó senzillament entendre per què carai passa això que, sens dubte, perjudica tot el món casteller. Un afer trist del qual tothom n’és responsable però, atenció, en el que només alguns actuen des de la irresponsabilitat.
<br />
<br />
Potser l’única opció és mirar d’obviar per un moment detalls i derivades i centrar-se en el moll de l’ós del conflicte. Miraré, per tant, de reduir-lo a dos punts fonamentals, assumint que sí, és una simplificació. El primer punt és si els drets televisius de les colles (més enllà del que lògicament entra dins el dret a la informació) els controlen les pròpies colles o bé un tercer, com ara un operador televisiu o els ajuntaments. Que els controlin les colles –a més d’encaixar amb la necessària salvaguarda del patrimoni cultural immaterial tal i com demana la UNESCO- és la millor garantia que els usos d’aquestes imatges seran els que les colles volen. Algú es preguntarà per què aquesta guerra si, al cap i a la fi, els drets finalment se cedeixen a les televisions. Se cedeixen perquè sense cessió no es podrien fer retransmissions, però la clau és l’abast de la cessió. Es tracta, per recuperar un exemple real, de què les imatges de la teva colla no acabin apareixent, sense autorització, en un anunci de la “Marca España”. No crec que cap casteller pugui defensar la idoneïtat que algú aliè a les colles gestioni els drets.
<br />
<br />
Això ens porta al segon punt, la gestió col•lectiva, ara per ara via Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC). Segur que molts pensen que, en tot cas, res millor que la gestió la faci cada colla segons el seu propi criteri. És natural. La música de la “sobirania de les colles” sona molt bé, però cal parar atenció també a la lletra. És evident que això té a veure amb un altre debat de fons, més ampli, que és sobre el funcionament de la CCCC i si els mandats d’assemblea són vinculants o no (que ho són, òbviament, mentre un en sigui membre), però he promès que miraria de simplificar i no m’hi embrancaré, ara, en això. I, de fet, no cal perquè en el tema de les retransmissions de diades que cada colla negociï pel seu compte simplement no és viable. Només cal mirar què passa en el món de l’esport, en el que molts s’emmirallen.
<br />
<br />
Aquells que es lamenten ara per la situació de Sant Fèlix han de ser conscients que la gestió col•lectiva dels drets no n’és la causa, sinó, justament, la solució. Sense una gestió col•lectiva cada retransmissió suposaria una situació com la que ara tenim entre mans. I, al final, o bé els operadors televisius se’n cansarien o bé, segurament, els drets acabarien en mans de tercers, com ara els ajuntaments, que farien i desfarien al seu aire amb els operadors davant un món casteller debilitat. Amb la gestió individualitzada, potser alguna colla hi guanyaria a curt termini –de fet, ja hi guanyen-, però a mig termini hi perdrien totes.
<br />
<br />
Aquest model de gestió col•lectiva en la defensa dels drets de les colles és el que ha mantingut la CCCC des de fa més de dues dècades. Els problemes, contràriament al que alguns diuen, no comencen quan la CCCC “s’hi posa”, perquè ja hi era des de les primeres retransmissions de Televisió de Catalunya (TVC), i la seva posició és essencialment la mateixa. Durant 20 anys la CCCC –que no és altra cosa que la suma de les colles- va gestionar col•lectivament els drets televisius del col•lectiu sense que ningú ni tan sols ho qüestionés.
<br />
<br />
Els problemes, en tot cas, comencen quan l’operador televisiu de referència passa de ser TVC a la Xarxa Audiovisual Local (XAL). L’aposta de la CCCC, aquest any, per canviar de XAL a la cooperativa SOM és una decisió greu i arriscada (ningú no qüestiona el nivell de les retransmissions de la XAL), però no és una decisió frívola ni capriciosa. Al contrari, és la conseqüència lògica del compromís amb la defensa dels drets de les colles. I també és la conseqüència inevitable d’una política agressiva –en el fons i en la forma- de la direcció de la XAL els darrers anys, que ha negat els drets de les colles i ha buscat trencar el model de gestió col•lectiva, perquè sap que aquesta és la millor defensa que té el món casteller per posar límits a l’explotació indiscriminada de la seva imatge. Una política, al meu entendre, totalment inapropiada per un ens de servei públic.
<br />
<br />
D’això va, en realitat, l’anomenada “guerra dels drets”.<br />
<br />
[Publicat inicialment a l'"Ara Castells" el 23-08-19] Guillermo Solerhttp://www.blogger.com/profile/06431819273718408452noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2189704671418668432.post-1279350278789261272019-07-25T11:13:00.002+02:002019-07-25T11:14:10.558+02:00Rèquiem pel "Quarts de nou"El passat 13 de juliol es va estrenar a TV3 el nou programa “Obrint plaça”, que suposa un canvi d’orientació respecte la programació de temàtica castellera de la televisió nacional els darrers anys. Un canvi que, lògicament no agradarà tothom. Jo, personalment, el valoro de forma positiva. En tot cas, el naixement d’”Obrint plaça” ha certificat la defunció de “Quarts de nou”, l’espai casteller de Televisió de Catalunya durant catorze temporades. No fa la sensació que aquesta defunció hagi estat gaire plorada, prova de que el Qd9, per diversos motius, havia deixat de ser un referent en l’entorn casteller, fins a l’extrem que un col•lega i amic l’altre dia em va preguntar: “Ah, però l’any passat encara el feien?”.
<br />
<br />
I, malgrat tot, penso que el “Quarts de nou” mereix un enterrament digne i, potser, un petit homenatge per la seva contribució durant tot aquest temps a la difusió del fet casteller. “Quarts de nou” ha tingut una vida relativament llarga, amb fórmules canviants i més o menys reeixides. Per posar un exemple, jo era molt fan de les tertúlies que durant un parell de temporades va moderar Biel Duran, ara feliçment recuperat per l’”Obrint plaça”. Tot i això, espero que compreneu i disculpeu que em centri en l’etapa que conec millor –les quatre primeres temporades- perquè vaig tenir la sort de viure-la en primera persona després d’acceptar l’oferta que el Xavier Capdevila em va fer a la plaça del Pi de Barcelona d’ajudar-lo a fer realitat el programa que ell ja tenia ben dissenyat al seu cap des de feia temps.
<br />
<br />
L’aparició del “Quarts de nou” va coincidir també amb la de “Tres rondes”, l’informatiu casteller de Catalunya Ràdio encara en antena, el que va generar una sensació global de renovació castellera als mitjans públics nacionals. En el cas televisiu, veníem d’una llarga etapa en què la informació castellera es limitava als resums de les principals diades. “Quarts de nou”, per tant, plantejava un salt endavant amb la pretensió d’adquirir una periodicitat setmanal no depenent dels capricis del calendari; la voluntat d’ampliar l’espectre i aportar informació d’un número d’actuacions (i colles) molt superior; i mostrar un món casteller que anava més enllà de les diades. Tot plegat en un espai curt (25 minuts que sempre acabàvem allargant) i dinàmic, generalment amb almenys cinc peces principals.<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-6itQrJNOUaE/XTlyPWGm0SI/AAAAAAAABNQ/oSLduGdFqBgHligEkxu2XzfUo0YFe3dAQCLcBGAs/s1600/IMG_7614.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1063" data-original-width="1600" height="212" src="https://1.bp.blogspot.com/-6itQrJNOUaE/XTlyPWGm0SI/AAAAAAAABNQ/oSLduGdFqBgHligEkxu2XzfUo0YFe3dAQCLcBGAs/s320/IMG_7614.JPG" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;">Gravant a Altafulla, el 2006. </span></div>
<br />
Com passa amb els canvis, el nou format no va agradar a tothom. De sobte ja no s’ensenyaven els castells sencers, ni tan sols tots els castells d’una diada. Vam mirar de fer veritables cròniques audiovisuals, en què s’aplicaven criteris periodístics per explicar allò més important. Però, com deia, no tot s’acabava a plaça: reportatges sobre aspectes socials, sobre tècnica o sobre història castellera (per exemple, sobre els castells durant el franquisme). També un èmfasi en els aspectes de ciència i salut, mirant també de ser rigorosos (però alhora transparents) en una qüestió tan delicada com les lesions castelleres. Una de les millors audiències d’aquells quatre anys va ser la del programa posterior a la malaurada mort de Mariona Galindo, que vam dedicar de manera pràcticament íntegra a aquesta qüestió i al significat que tenia per al món casteller. <br />
<br />
Amb el “Capde” també teníem clar que havíem de mirar de sortir del “gueto”, que era important que de castells en parlessin no només els castellers, i que era interessant mostrar com personalitats conegudes i reconegudes en altres àmbits també podien ser aficionats castellers. Potser vam acabar abusant del recurs a l’entrevista del “famós” (com tots els recursos, quan esdevé rutina perd efectivitat), però jo recordo testimonis molt interessants com els de Bigas Luna, Lluís Gavaldà o Joan Barril, entre d’altres. I, tot i que segurament ningú se’n recorda ja, vam fer un parell de directes molt potents per Sant Fèlix de 2007 (íntegre) i el Concurs de 2008 (a partir de les 12 del migdia).
<br />
<br />
La televisió és una feina d’equip, i el mèrit –si n’hi ha- sempre s’ha de repartir. Entre d’altres, va ser clau el paper del Toni Bargalló, realitzador de la primera temporada, que va marcar un nivell d’exigència alt. El va substituir Xavier Vela, amb qui era un plaer treballar: versàtil, creatiu i còmplice. Com va ser un luxe tenir de presentador els dos primers anys a Pol Marsà, un altre exemple de què no calia “mili” castellera per entendre perfectament aquest món. El tercer any, l’elecció de l’Elisabet Carnicé va ser una decisió molt conscient d’aportar un granet de sorra a “desmasculinitzar” el món casteller. Molts altres companys i companyes van contribuir al “Quarts de nou” com a redactors, productors, càmeres... La majoria pràcticament no havien vist castells abans, però van experimentar-ne el cuquet. Ovació de gala per al Josep Serra, càmera que va entrar al programa a les poques setmanes per una breu substitució i que finalment es va convertir en pràcticament l’única presència constant durant els seus catorze anys!<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-mOgzDv6BU4M/XTlyfInxMBI/AAAAAAAABNY/ZzUgttWP_4gigcaB3_fQ6sKt_dCiwBrDACLcBGAs/s1600/IMG_5858.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1063" data-original-width="1600" height="212" src="https://1.bp.blogspot.com/-mOgzDv6BU4M/XTlyfInxMBI/AAAAAAAABNY/ZzUgttWP_4gigcaB3_fQ6sKt_dCiwBrDACLcBGAs/s320/IMG_5858.JPG" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;"> Bona part de l'equip del 2008. </span></div>
<br />
No vull ofendre ningú si dic que, amb el pas dels anys, el programa va anar perdent pistonada, sovint per motius aliens als professionals que hi treballaven. Algunes tenien a veure amb els canvis en l’entorn: l’aparició de la TDT (amb la multiplicació de canals, que va reduir a mínims l’audiència del 33); la creixent aposta de les televisions locals pel fet casteller, que feia el Qd9 cada cop més superflu i redundant; la mateixa dificultat de ser a tot arreu en un món casteller en expansió, en què cada cap de setmana produïa notícies a més diades; etc. En la meva època l’horari (les 20:30 dels diumenges) era un problema greu perquè ens obligava a treballar al límit, i jo vaig insistir molt per veure si era possible retardar-lo una mica o passar-lo a dilluns. Quan finalment, anys després, van arribar els canvis a la graella, el “Quarts de nou” va passejar-se per tota mena d’horaris inhòspits, culminant en una temporada en què s’emetia coincidint amb els assajos dels divendres. Tot un despropòsit.
<br />
<br />
Siguem clars: la sensació és que TVC no s’acabava de creure els castells o com a mínim no acabava de saber què fer-ne. Penso honestament que Lavinia, la productora responsable de Qd9 des dels inicis, tampoc no hi va saber apostar com mereixia. I altre cop, potser, el remei va ser pitjor que la malaltia: cedir la producció del programa a un operador que feia una aposta forta per productes castellers propis tenia tot el sentit des del punt de vista econòmic i d’amortitzar recursos públics, però condemnava definitivament el Qd9 a ser un producte de segona. <br />
<br />
A més, durant tota la seva trajectòria, “Quarts de Nou” va haver de fer front a la necessitat de fer dues feines simultànies i sovint contraposades: acontentar la parròquia castellera i arribar a un públic més ampli. No era fàcil. Menys encara per la falsa idea que els castells són difícils d’entendre (quan en realitat no ho són gens), el que obliga a fer uns exercicis de pedagogia que gairebé mai són reeixits.
<br />
<br />
Amb “Obrint plaça”, finalment, TVC resol aquesta dicotomia per la via radical: prescindeix de l’actualitat en un programa que, aquest cop sí, està específicament pensat per un públic ampli, per al públic del primer canal de la televisió nacional. A mi no em sembla malament com estratègia. Penso que TVC fa temps que ens “devia” al món casteller una aposta com aquesta. I, en tot cas, si una televisió pot i ha de fer un programa com aquest, diferent, en un moment en què vivim una bombolla audiovisual castellera –de la qual, en tot cas, ja en parlarem un altre dia- és Televisió de Catalunya. Ara falta que el col•loquin en “prime time”.<br />
<br />
[Article publicat originalment a la revista "Castells"] Guillermo Solerhttp://www.blogger.com/profile/06431819273718408452noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2189704671418668432.post-31236157000400436112019-06-17T12:59:00.000+02:002019-06-17T12:59:46.804+02:00De cap al Brexit (XIV): "Present, passat i futur"L’aventura s’acaba. En menys d’una setmana haurem creuat el canal de la Mànega i tornarem a ser a casa. Nosaltres haurem marxat i la Gran Bretanya continuarà, encara, de moment, dins la Unió Europea. Haurem de llençar els pots de llenties i els rotllos de paper higiènic que vam acumular al pis quan la possibilitat d’un Brexit sense acord semblava plausible i era descrita per la premsa –sempre en base a informes governamentals degudament filtrats- com un escenari apocalíptic postnuclear. <i>Anarchy in the UK</i>. El desastre encara és possible: si Theresa May va fer bo David Cameron, Boris Johnson –ara per ara, favorit a succeir-la com a primer ministre- pot assolir nivells de rècord. De moment ha promès que el Brexit serà efectiu el 31 d’octubre amb acord o sense. Però, en tot cas, jo ja no hi seré per explicar-los-hi. Com les rates, abandono el vaixell abans que s’enfonsi. Les dones, els infants i els que tenim passaport de la UE, primers.
<br />
<br />
El comiat s’està fent llarg. Com si realment ens volgués fer fora, la Gran Bretanya ens està obsequiant amb un mes de juny de pluja constant i temperatures màximes per sota els 15 o fins i tot els 10 graus. Intolerable. Ambient propici a la nostàlgia, i potser per això l’altre dia vaig agafar el cotxe i em vaig acostar a Loughborough, ciutat mitjana de les Midlands adossada a una universitat de la mateixa mida i gairebé població.
<br />
<br />
Aquí hi vaig fer un Erasmus la tardor del 1995, fa –poca broma!- 24 anys. Jo llavors estudiava Periodisme a l’Autònoma de Barcelona i aprenia l’ofici –que no es pot estudiar, sinó que cal aprendre’l- els caps de setmana al <i>Nou Diari</i>. L’estada a Loughborough va ser reveladora: hi vaig descobrir, entre d’altres, internet –tot just arribar a la universitat em van donar el meu primer compte de correu electrònic-, el Brit Pop –eren els dies de Blur vs Oasis- i que la pizza mai, mai pot portar pinya. Això ho vaig aprendre d’un parell de napolitans que trobaven un plaer pervers en insistir a les cambreres que no, no volien cap ingredient extra i que sí, simplement volien una margarita. <br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-SiqNMPapnYw/XQdyZZuUvLI/AAAAAAAABMs/cd7YBNG4pOITTpWNGRRogTzR2aYQorWngCLcBGAs/s1600/DeCapAlBrexit17.06.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1521" data-original-width="1074" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-SiqNMPapnYw/XQdyZZuUvLI/AAAAAAAABMs/cd7YBNG4pOITTpWNGRRogTzR2aYQorWngCLcBGAs/s320/DeCapAlBrexit17.06.jpg" width="225" /></a></div>
Una passejada pel centre de Loughborough i pel campus universitari em van proporcionar la impressió que no havia canviat gaire cosa. Curiosament, l’Anglaterra que jo vaig conèixer el 1995 també tenia un govern conservador en temps de descompte i dividit entorn la Unió Europea: el primer ministre, John Major, va arribar a referir-se com a “bastards” els euroescèptics del seu partit (en canvi, és difícil d’imaginar dos líders de l’oposició més contraposats que el llavors jove Tony Blair i l’actual Jeremy Corbyn). Recordo que em van impactar per surrealistes unes declaracions d’un d’aquests euroescèptics, el ministre de Defensa, Michael Portillo –d’origen espanyol, curiosament-, dient alguna cosa com ara que no permetria que “els soldats britànics morissin per Brussel•les”. <br />
<br />
Com a estudiant Erasmus que vivia com una oportunitat excitant la possibilitat de relacionar-se amb gent d’altres països, però, em sobtava sobretot una actitud generalitzada d’indiferència quotidiana dels britànics cap a la resta d’europeus, designats com a “continentals”, un concepte que no havia sentit ni m’havia imaginat mai abans, carregat de significació. Per exemple, em vaig trobar molts –fins i tot professors- que es manifestaven incapaços de dir el meu nom sencer (“Guillermo”), fins a l’extrem que vaig pensar que era impronunciable per un angloparlant... Fins que, anys més tard, vaig comprovar que ni els nord-americans ni els irlandesos tenien aquest problema, que definitivament no era de llengua, sinó de sensibilitat.
<br />
<br />
Val a dir que aquest cop ha estat diferent. Si considerem la capacitat de pronunciar el meu nom com un indicador anecdòtic però vàlid, la conclusió és que l’Anglaterra de 2019 és un país més obert i plural culturalment. I aquesta ha estat, efectivament, la impressió general que n’he tingut. Segurament hi ha ajudat que Birmingham és una de les ciutats més diverses del país, on els <i>white british</i> són amb prou feines un 53% dels residents. Que una Gran Bretanya més cosmopolita sigui la que hagi votat finalment sortir de la Unió Europea és una altra de les paradoxes –o lliçons- del Brexit.
<br />
<br />
Deixem Birmingham amb molts deures pendents: en unes setmanes obre una gran exposició dedicada a Black Sabbath i els 50 anys de la creació, en aquesta ciutat –o almenys així ho reivindiquen ells-, del heavy metal, així com un festival de cinema hindú; a l’agost, l’Aston Villa comença temporada retornat a la Premier... I trobarem a faltar l’especialitat local de curry, el “balti”. I els abundants espais verds dins la ciutat en què un s’hi pot perdre. Hi tornarem algun dia, segur. Només espero que no ens calgui fer-ho amb un visat. No per nosaltres, que al capdavall serem turistes. Pels britànics, que no es mereixen el Brexit que ells mateixos han escollit.
Guillermo Solerhttp://www.blogger.com/profile/06431819273718408452noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2189704671418668432.post-60504614119877185822019-06-03T11:59:00.001+02:002019-06-03T12:00:04.577+02:00De cap al Brexit (XIII): Sense May ni pla BFa dos mesos que, sobre el paper, el Regne Unit hauria d’haver deixat la Unió Europea. El nou horitzó és d’aquí a quatre mesos més, el 31 d’octubre, però ara per ara no hi ha cap certesa de com es produirà aquesta sortida. Ni tan sols està clar que acabi passant. Un terç de la pròrroga pactada amb la UE s’ha consumit sense que s’hagin donat passes fermes en cap direcció concreta. Bé, en tot cas, la pròrroga ha servit de moment perquè el Regne Unit celebrés unes eleccions europees en les què ja no havia de participar i per certificar la defunció política de la primera ministra, Theresa May. Tots dos elements no ajuden a clarificar la situació; més aviat al contrari, augmenten la incertesa.
<br />
<br />
Anem a pams. Les europees. El titular, i prou ben merescut, ha estat que el partit més votat i que ha obtingut més europarlamentaris ha estat el Brexit Party, creat per Nigel Farage fa només unes poques setmanes. Partit monotemàtic i plataforma pràcticament personal d’aquesta versió anglesa de Donald Trump –un pèl menys barroer, cal dir-ho; això és la Gran Bretanya, malgrat tot- que deu ser el polític que qui més gent se’n riu al país però on es refugia el vot protesta que vol un Brexit ja, sigui al preu que sigui. Ara bé, si analitzem el vot per blocs, l’acumulat pels partits clarament partidaris de la sortida (Brexit Party i UKIP) quedaria en realitat per sota de la suma dels <i>remainers </i>explícits: els Libdem –que van quedar segons, ressuscitant amb el seu explícit “<i>Bollocks to Brexit</i>”-, els Verds, Change UK i els nacionalistes escocesos i gal•lesos.
<br />
<br />
És difícil acabar de llegir els resultats en clau referèndum per la dificultat d’assignar els vots dels dos grans partits, dividits per la qüestió, i que en tot cas i justament per això es van endur una patacada: considerable en el cas dels laboristes; sense pal•liatius per als conservadors, que van quedar cinquens. La sensació, en tot cas, és que, com fa tres anys, el Regne Unit continua extremadament dividit entorn la qüestió europea, sense una majoria reals clara.
<br />
<br />
Les eleccions també han confirmat les diferències territorials en aquest tema: el gran Londres, Escòcia i Irlanda del Nord majoritàriament en contra del Brexit; la resta d’Anglaterra majoritàriament en contra; i Gal•les, mig-mig. [Una de les paradoxes més delicioses del Brexit és que és un problema anglès més que no pas britànic.] A tot això, el percentatge de participació amb prou feines va arribar al 37% (catorze punts per sota la mitjana continental), de manera que en realitat el partit vencedor seria el de l’apatia, la indiferència o senzillament l’esgotament. <br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-VSJP2n2kO_k/XPTvdkt-fOI/AAAAAAAABL4/o0bVz3bm5kIkDgatUQzqq00g4yIQ30p_gCLcBGAs/s1600/DeCapAlBrexit03.06.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1521" data-original-width="1074" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-VSJP2n2kO_k/XPTvdkt-fOI/AAAAAAAABL4/o0bVz3bm5kIkDgatUQzqq00g4yIQ30p_gCLcBGAs/s320/DeCapAlBrexit03.06.jpg" width="225" /></a></div>
May ni tan sols va esperar a que es fessin públics els resultats per presentar la seva renúncia tant a primera ministra com líder dels tories. Malgrat ser una política amb fama de freda i sense capacitats comunicatives, en el seu anunci va acabar amb la veu trencada d’emoció. Pocs, però, ploren la marxa de May, ni tan sols al seu partit. Per als brexiters, ha fracassat en la missió per la qual va ser escollida i sempre sospitaran que, en el fons, no hi creia. O no hi creia prou, que això del Brexit cada cop és mes una qüestió de fe, més que de política.
<br />
<br />
Per la resta, May ha acabat víctima dels seus propis pecats. Va apostar en un primer moment per la línia dura, dient que “el no acord és millor que un acord dolent” i fixant unes condicions que la UE no podia acceptar. Quan finalment va adoptar una posició més pragmàtica, lluitava contra unes expectatives que ella mateixa havia contribuït a crear. Igualment, enlloc de treballar una possible sortida amb tot l’arc parlamentari, com correspondria a un govern en minoria i una qüestió d’aquesta importància, va buscar un acord que satisfés només el seu propi partit. El resultat és que el Parlament la va negar fins a tres vegades. La seva frase “si et creus un ciutadà del món, ets un ciutadà d’enlloc” probablement l’acompanyarà com a part del seu trist llegat.
<br />
<br />
Potser May era part del problema, però està per veure si la seva renúncia és part de la solució. Més aviat sembla el contrari. Els <i>tories </i>han d’escollir un nou líder i, per tant, un nou primer ministre que no haurà passat per les urnes. Amb el partit dessagnat a les darreres eleccions, ningú no s’arriscarà a convocar unes generals. I amb la pressió de Nigel Farage emportant-se el seu electorat més tradicional, la majoria de pretendents al tron ja han promès dur el país fora de la UE a qualsevol preu. El favorit, Boris Johnson, exalcalde de Londres i exministre d’Exteriors, és un cínic que s’imagina ser la reencarnació de Winston Churchill i que en els seus anys de periodista com a corresponsal a Brusel•les va dedicar-se a les <i>fake news</i> quan el concepte encara no existia. Molt probablement pot passar com a Espanya, on Casado i Álvarez de Toledo estan elevant Rajoy i Sáenz de Santamaría a enyorats titans de la política. I no, no ho van ser mai. Però tot pot empitjorar.
Guillermo Solerhttp://www.blogger.com/profile/06431819273718408452noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2189704671418668432.post-28211641731152379952019-05-13T17:27:00.002+02:002019-05-13T17:27:41.960+02:00De cap al Brexit (XII): Amb un parell Sovint s’acusa al món polític d’abusar d’eufemismes, fer servir un llenguatge massa tècnic i de no expressar mai de forma clara quines són les veritables intencions. Els Demòcrates Liberals britànics (coneguts com Lib Dems) han decidit que davant situacions extraordinàries el que cal és ser tan explícit com sigui possible: el seu eslògan per les pròximes eleccions europees és “<i>Bollocks to Brexit</i>”, que es podria traduir lliurement com “a la merda el Brexit”. <i>Bollocks </i>es fa servir habitualment per referir-se a alguna cosa que no té sentit, que és dolenta o falsa. Ara bé, com molts lectors ja sabran, els <i>bollocks </i>literalment són els testicles i per tant equivaldrien als “collons” nostrats. És per tant, una paraula malsonant, considerada ofensiva. Se suposa, per exemple, que no s’hauria d’escoltar a la televisió fins la nit.
<br />
<br />
De fet, l’eslògan <i>Bollocks to Brexit</i> ja fa temps que es fa servir en els entorns contraris a la sortida del Regne Unit de la UE. Va ser una de les consignes que vaig sentir a Londres a la massiva manifestació en favor d’un segon referèndum de fa un parell de mesos. Al meu entorn, els qui la corejaven amb més força era un grup de nens que semblaven entusiasmats davant la possibilitat de poder cridar <i>bollocks </i>en públic, la qual cosa indicaria que, avui en dia, fer-ho potser és més semblant a una entremaliadura infantil que a una veritable voluntat ofensiva com ho era quan els Sex Pistols van titular el seu LP <i>Never mind the bollocks</i>. Ara bé, no és el mateix que es converteixi en eslògan oficial, escrit amb totes les lletres en la portada d’un programa electoral. I encara és més sorprenent quan això ho fa un partit seriós.
<br />
<br />
Els Lib Dems sovint han estat una mica els pupes de la política britànica. Sorgits a principis dels 80 de la fusió del Partit Liberal de tota la vida i una escissió dels laboristes, representen el centre ideològic en un país que acostuma a considerar-se moderat. Tot i això, el sistema majoritari que regeix les eleccions al Regne Unit, pensat per l’alternança de dos grans partits, fa que els escons que obtenen sempre quedin molt per sota dels vots. El seu gran moment va ser el 2010, sota el lideratge de Nick Clegg, quan van aconseguir una força notable i van formar el govern de coalició amb els conservadors de David Cameron. Cinc anys d’austeritat més tard el partit gairebé va quedar esborrat, i el prometedor Clegg ha acabat fitxat per Zuckerberg per mirar de netejar els escàndols de Facebook.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-9PI6jmCj1sY/XNmMxyDJjrI/AAAAAAAABLg/peVBAglaeUIqlqYB0QGzkV0fhzBswe_uACLcBGAs/s1600/DeCapAlBrexitDdT12.05.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1335" data-original-width="993" height="320" src="https://3.bp.blogspot.com/-9PI6jmCj1sY/XNmMxyDJjrI/AAAAAAAABLg/peVBAglaeUIqlqYB0QGzkV0fhzBswe_uACLcBGAs/s320/DeCapAlBrexitDdT12.05.jpg" width="238" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
Ara, els Lib Dems veuen les eleccions europees que la Gran Bretanya no volia celebrar com una oportunitat per recuperar-se, en la línia dels excel•lents resultats que ja van apuntar els comicis locals de fa una setmana. En aquests, els conservadors van patir les majors pèrdues en vint anys. Els qui en principi haurien d’haver-ho capitalitzat, els laboristes, també van empitjorar resultats. El seu líder, Jeremy Corbyn, manté una posició ambigua sobre el Brexit i sembla que pretengui passar la campanya de les europees parlant el mínim sobre el tema. En unes eleccions europees! Davant això, els Lib Dems volen presentar-se com aquells que tenen una posició més clara i aglutinar al màxim el vot <i>remainer</i>, tot i que hauran de competir en aquest àmbit amb els Verds (l’altre partit que va créixer a les locals) i amb Change UK, la nova oferta centrista formada per escindits tant dels <i>tories </i>com dels laboristes.
<br />
<br />
Ara bé, han anat massa lluny els Lib Dems amb els seus <i>bollocks</i>? El <i>Daily Express</i>, un dels diaris amb una posició més radicalment favorable al Brexit, parlava dijous de “vergonya”: “L’ús d’un terme sexual ofensiu com a missatge polític aparentment clau ha deixat els votants britànics horroritzats davant una nova mostra de fins a quin extrem els polítics de la nació estan fora de contacte amb la gent decent.” D’altres, però, han aplaudit l’atreviment. El líder Lib Dem, <i>sir </i>Vince Cable, un respectable economista de 76 anys a qui en principi un no s’imaginaria fent servir aquesta mena de llenguatge, ho ha defensat: “No som ambigus, argumentem que hem d’aturar el Brexit, no ens disculpem per això. A alguna gent no li agradarà, però penso que d’altres admiren l’honestedat i claredat de la nostra posició.” Cable també ha dit que ara mateix el país necessita més sentit de l’humor.
<br />
<br />
A l’altra banda de l’espectre, Nigel Farage buscarà a les europees els vots dels qui volen un Brexit sense excuses ni més dilacions, i hi ha qui creu que podria ser fins i tot el guanyador de les eleccions davant l’ensorrament <i>tory</i>. El seu nou partit l’ha anomenat directament Partit del Brexit. El nivell de subtilitat no està gaire per sobre dels <i>bollocks </i>demòcrata-liberals. De fet, el discurs <i>brexiter </i>mai ha estat subtil, més aviat el contrari. Potser per això va triomfar mentre els <i>remainers</i>, en canvi, s’enredaven amb un llenguatge tecnòcrata i desapassionat. Fins ara. Fins que han arribat els Lib Dems a reivindicar l’europeïsme sense complexos. Amb un parell.
Guillermo Solerhttp://www.blogger.com/profile/06431819273718408452noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2189704671418668432.post-3824669734082194922019-04-29T17:34:00.000+02:002019-04-29T17:34:55.867+02:00De cap al Brexit (XI): L'emoció d'allò foscQuè tenen en comú la cada cop més freqüent oferta de cementiris com atracció turística, amb tours guiats centrats en les causes de mort dels enterrats; la cançó “Crossroads blues” de Robert Johnson; la celebració del “Día de Muertos” a Yucatán; el ritual, estès per mig món, de la “Maria Sagnant”; el Valle de los Caídos o Auschwitz? Tots són, o poden ser considerats, expressions del “patrimoni fosc”, una branca del patrimoni relacionada amb la fascinació per la por –sigui fruit de la fantasia o de les realitats més horribles- que està adquirint cada cop més rellevància com a element de consum cultural –especialment via turisme- i també a nivell acadèmic. Una bona mostra n’ha estat el congrés “Thrill of the Dark”, celebrat aquesta setmana a Birmingham i del que en surten tots els exemples anteriors. Amb la treva entorn el Brexit encara vigent –segurament a punt d’acabar, ja que s’acosten les eleccions europees que teòricament la Gran Bretanya no havia de celebrar-, podem dedicar-nos a altres qüestions.
<br />
<br />
Així, servidor de vostès ha tingut ocasió de fer la seva aportació al congrés explicant el funcionament dels versots dels Ball de Diables com a element de crítica social, fent servir els tarragonins com a exemple. Tot i que en general la meva presentació va ser ben rebuda –especialment interessades hi van estar un grup de participants d’estètica gòtica i dues encantadores folkloristes argentines que, tot i això, no es van estar de recriminar-me que Messi “s’ha venut als diners catalans” -, també em va servir per constatar, i no és el primer cop, que no tothom està preparat o predisposat a entendre el joc que, en el fons, són els versots. Especialment amb públics anglosaxons, diria, no sempre és fàcil superar la cruesa d’uns textos que, certament, són qualsevol cosa menys políticament correctes. <i>Lost in translation.
<br /></i><br />
En tot cas, els britànics estan obsessionats amb el patrimoni, i també amb aquestes qüestions fosques. Només cal entrar en qualsevol llibreria i buscar la generosa secció de <i>true crime</i>. Una de les sessions del congrés va consistir en tres ponències molt crítiques sobre l’explotació “patrimonial” del llegat de Jack l’Esbudellador, que fins i tot té ara el seu propi museu a Londres. Aquest equipament havia d’estar dedicat, inicialment, a la història de les dones de l’East End, però després d’haver aconseguit els permisos pertinents, els promotors van decidir un “petit” canvi d’orientació, justificant-se en què se centrarien en les víctimes de l’assassí. El cert, però, és que el museu, com la immensa majoria de rutes guiades, exposicions o llibres sobre el tema, se centra sobretot en l’enigma de “qui ho va fer?”. Ah, i a la botiga hi pots comprar un Jack en versió os de peluix.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-meqTVg21Z5g/XMcZVMguVdI/AAAAAAAABK4/zUz8UGsVL0UvhQN961gjKWjXDXkSFupsACLcBGAs/s1600/DeCapAlBrexitDdT29.04.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1521" data-original-width="1074" height="320" src="https://3.bp.blogspot.com/-meqTVg21Z5g/XMcZVMguVdI/AAAAAAAABK4/zUz8UGsVL0UvhQN961gjKWjXDXkSFupsACLcBGAs/s320/DeCapAlBrexitDdT29.04.jpg" width="225" /></a></div>
El congrés també va incloure sortides de camp a una fàbrica de taüts i a l’anomenat “Lock Up”, un edifici del 1891 que fins fa tres anys funcionava com a calabossos d els jutjats de Birmingham i que ara acull, de forma encara embrionària, el museu de la policia local. Per les prop de 70 cel•les, ens expliquen, hi van passar els veritables “Peaky Blinders”, una de les bandes de delinqüents de la ciutat als anys 20 que ha esdevingut famosa internacionalment gràcies a una sèrie de la BBC (atenció: la cinquena temporada arriba aviat!).
<br />
<br />
La visita a la presó –una altra variant de patrimoni i turisme “fosc” creixent- es complementa amb una xerrada <i>in situ </i>de l’historiador local Kay Hunter sobre la darrera execució pública al centre de Birmingham. Va ser el 1806, quan es va penjar un home de 30 anys que presumptament havia ferit un vigilant, tot i que ell assegurava que era innocent. Anunciada amb repic de campanes, unes 40.000 persones es van aplegar per assistir a l’execució: moltes empreses i comerços van donar un dia de festa. Tot i que es calcula que, un cop penjat, es trigava uns deu minuts a morir, sembla que en aquest cas el condemnat va encarar-ho amb estoïcisme britànic, ja que no hi ha registrats incidents entre l’audiència. Lògicament, l’excitació col•lectiva –i el risc de disturbis- era superior en la mesura que el convicte es resistia a acceptar la seva fi.
<br />
<br />
Si, com servidor, pensen que és una història horrible però no han pogut resistir-s’hi i els ha generat la necessitat de saber-ne més detalls, ja saben què és l’emoció d’allò fosc. Aquesta és la primera paradoxa: voler més d’allò que ens fa por o ens provoca repulsió. La segona paradoxa és des del punt de vista patrimonial: amb l’excusa d’aprendre, el risc d’explotació o banalització del patiment aliè. La tercera paradoxa és que un congrés sobre allò fosc es refugiés sobretot en la fantasia i en el passat, com si no disposéssim de prous exemples de foscor en el nostre món contemporani. I la quarta, un pèl postmoderna, és que vostès llegiran aquest text –que cau en les tres paradoxes anteriors- en el mateix diari que informarà d’uns resultats electorals que, segons com hagin anat i en funció de les seves idees, els poden semblar molt més foscos que res del que jo els he explicat.
Guillermo Solerhttp://www.blogger.com/profile/06431819273718408452noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2189704671418668432.post-43343484955004626182019-04-22T10:39:00.001+02:002019-04-22T10:39:16.508+02:00De cap al Brexit (X): La passió anglesaSerà per la Setmana Santa o per l’extensió de sis mesos aprovada per la Unió Europea, però fa la sensació que la Gran Bretanya s’ha pres unes petites vacances de Brexit. Després de la trepidant successió d’esdeveniments del darrer mes –esdeveniments que, en tot cas, no han dut enlloc i no han introduït cap novetat significativa respecte el possible resultat final-, tothom necessitava un descans per evitar la saturació. El Parlament s’ha agafat vacances, els informatius obren amb les protestes contra el canvi climàtic i l’atenció europea s’ha dirigit cap a França amb l’incendi de Notre Dame. Bé, Nigel Farage ha presentat el seu partit, anomenat originalment el Partit del Brexit, i podria ser que guanyés les eleccions europees que teòricament no vol que se celebrin. Si finalment algun dia el Regne Unit deixa la UE, Farage haurà de buscar-se feina per primer cop en molt de temps.
<br /><br />El Divendres Sant a Birmingham coincideix amb un dels primers dies veritablement primaverals, superant els 20 graus. Això ajuda a que el centre s’ompli de gent amb ganes de comprar. Al carrer em trobo, successivament, un imitador de Michael Jackson força dolent, un jove amb túnica carregant una creu a l’espatlla mentre crida per megafonia que Jesús ens estima i el clàssic combo de música andina, amb flautes tradicionals sobre una base programada. Poc a veure amb l’ambient que, a aquesta hora, hi deu haver a Tarragona, amb els misteris concentrant-se a la plaça del Rei. Després de comprar un llibre –avançant feina per un Sant Jordi que també serà diferent-, agafo el bus a la plaça de la Catedral, però aquí l’ambient tampoc és gaire solemne: els <i>brummies </i>aprofiten per prendre el sol i improvisen pícnics a la gespa al voltant de St. Phillips. No sembla Divendres Sant. De fet, tampoc sembla Anglaterra, almenys la que he viscut (patit) els darrers mesos. Curiosament, no sé per què, el Divendres Sant a Tarragona sempre me l’imagino amb pluja.
<br /><br />A Anglaterra el calendari de Setmana Santa és, diguem-ne, a la catalana, és a dir, que els festius oficials (<i>bank holidays</i>) són Divendres Sant i Dilluns de Pàsqua, de la mateixa manera que també coincidim a fer festa l’endemà de Nadal. Tres festius, això sí, que els anglesos dediquen en bona mesura a una de les coses que per ells és més sagrada: anar al futbol. Tant avui divendres com dilluns són jornades oficials de Lliga de Segona en avall, i pel <i>Boxing Day</i> (el seu Sant Esteve) s’hi afegeix la Premier. De manera que avui l’Aston Villa ha guanyat per 0-2 els Boston Wanderers, consolidant-se en posicions de play-off a manca de només tres partits pel final de la temporada regular.
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-Hfjgq7w6DN8/XL19ZjS36wI/AAAAAAAABKY/s02QGTU5yOIBKZTfNmKr7va-9UcTcBmQgCEwYBhgL/s1600/DeCapAlBrexitDdT21.04.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1521" data-original-width="1074" height="320" src="https://4.bp.blogspot.com/-Hfjgq7w6DN8/XL19ZjS36wI/AAAAAAAABKY/s02QGTU5yOIBKZTfNmKr7va-9UcTcBmQgCEwYBhgL/s320/DeCapAlBrexitDdT21.04.jpg" width="225" /></a></div>
<br />
L’Aston Villa és un dels dos grans clubs locals, juntament amb el Birmingham City, tot i que l’Albion, de la veïna West Bromwich, també té força seguidors aquí. Curiosament tots tres estan ara mateix a Segona. El Villa hi porta tres temporades consecutives, massa temps per un dels clubs més antics del país, fundat el 1874, i guanyador de la Copa d’Europa el 1982 i de set lligues angleses. En una temporada irregular, els “lleons” l’estan acabant amb una sèrie espectacular de victòries consecutives i amb una sensació creixent que aquest cop sí poden tornar a la Premier.
<br /><br />Ho vaig poder viure en directe el cap de setmana passat en un Villa Park que va esgotar entrades en la visita del Bristol City, rival directe per l’ascens: més de 40.000 espectadors, inclòs servidor, convenientment abillat amb una bufanda amb els colors de l’equip. Ambient de les grans ocasions i impecable selecció musical per escalfar abans de l’inici: Dexy’s Midnight Runners, Black Sabbath (uns altres herois locals), Jeff Beck... Tot i això, sembla que hem anat a parar a un sector força <i>tribunero</i>: només un noi jove, dos seients més enllà, es passa la major part del partit esgargamellant-se amb els càntics. En canvi, el senyor gran de darrera deixa anar un “<i>bloody hell</i>”, entre resignat i frustrat, a cada bona ocasió perduda, perquè el Villa domina però no marca.
<br /><br />Arribem a la mitja part amb 0-0 i els aficionats aprofiten per comprar cervesa (sorprèn veure ampolles de vidre), tot i que la parella de l’esquerra opta per una xocolata desfeta. En el segon temps el domini del Villa és encara més clar i ara sí es concreta. Primer, Tammy Abraham transforma un penal. L’estadi ho celebra amb una tonada dedicada al pitxitxi de l’equip: “Ta-Ta-Tammy!”. Quan Connor Hourihane marca el segon sembla que la victòria està assegurada, però a quinze minuts del final Diedhiou escurça diferències amb una espectacular xilena. A patir. Tornen els “<i>bloody hell</i>” del veí del darrera. El Villa té més ocasions però no sentencia, i la intranquil•litat no s’esvaeix fins el xiulet final. Tot l’estadi canta “Don’t look back in anger” d’Oasis, els tres punts es queden a casa i l’equip suma vuit victòries consecutives, cosa que no aconseguia des del 1975.
<br /><br />Avui, Divendres Sant, han ampliat la ratxa a nou. Feia ni més ni menys 109 anys que l’equip no guanyava tants partits oficials seguits. Sí, fa olor d’ascens.
Guillermo Solerhttp://www.blogger.com/profile/06431819273718408452noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2189704671418668432.post-34889764346937757012019-04-15T12:59:00.002+02:002019-04-15T12:59:48.495+02:00De cap al Brexit (IX): Crisi a la 'High Street'No poden dir que no els vaig avisar: tindrem encara Brexit per estona. Ni el 29 de març, ni el 12 d’abril, ni –molt probablement- el 22 de maig, per molt que la primera ministra Theresa May encara cregui possible aprovar l’acord de sortida del Regne Unit de la UE abans de les eleccions europees. Deu ser l’única en tot el país –en tota Europa- que ho creu possible. En tot cas, la UE ha aprovat una extensió de gairebé sis mesos; menys, això sí, del que volia Donald Tusk, l’home amb més paciència del continent. El 31 d’octubre es converteix en la nova data fetitxe, amb la curiositat addicional que coincidirà amb la nit de Halloween, tradició ja força incorporada pels britànics, que faran bé de decidir d’una vegada si volen truc o tracte.
<br />
<br />
Però, com ha he explicat algun altre cop, sobre el terreny la vida continua al marge de les notícies sobre el Brexit, rebudes amb una mescla de resignació i indiferència. L’endemà de la cimera europea, la gran notícia a Birmingham és l’obertura a la ciutat de la botiga Primark més gran del món. Per aquells que, com servidor, es tapen enlloc de vestir-se –en l’afortunada expressió del mític Flanagan, creat per Andreu Martín i Jaume Ribera-, aclariré que Primark és una cadena d’<i>outlets</i> de roba a preus econòmics d’origen irlandès amb prop de 370 botigues arreu del planeta, Tarragona inclosa. Doncs bé, la que dijous va obrir a Birmingham, a tocar del Bullring, el gran centre comercial local, és, com deia, la més gran de totes i és lògic que sigui la notícia del dia a la ciutat. I no faig broma: suposa gairebé un miler de llocs de treball, dels quals més de la meitat són nous.
<br />
<br />
Pel que sembla, al matí hi ha hagut cues per ser els primers a entrar-hi. Quan jo hi arribo a la tarda –mogut exclusivament per la curiositat antropològica i la voluntat d’oferir-los a vostès, estimats lectors, informació de primera mà- la botiga està plena. A aquesta hora els adolescents ja han sortit de classe i són, potser, el grup predominant, tot i que certament la mescla de clients i simples curiosos reflecteix la diversitat de la ciutat: del hijab als tatuatges, per entendre’ns. L’establiment té cinc plantes i també inclou cafeteries –una d’elles, tematitzada de Disney- i altres serveis com perruqueria. Al costat de les escales mecàniques, un DJ “amenitza” l’experiència amb música a tot drap. Hi ha també una zona que fa pinta de <i>chill out</i> i una mena de <i>photocall</i>.
<br />
<br />
L’aposta expansiva de Primark és notícia també a nivell nacional perquè contradiu una altra de les obsessions britàniques: la crisi del comerç als centres de les ciutats. Segons un estudi recent del diari <i>The Guardian</i>, una de cada dotze botigues a les <i>high streets</i> (així, en genèric, equival al centre de la ciutat) d’Anglaterra i Gal•les ha tancat en els darrers cinc anys, amb especial incidència entre les dedicades a la moda. I no pensin que estem parlant de la botiga de barri, sinó de veritables monstres com Marks & Spencer o House of Fraser, que regularment són notícia per tancar establiments aquí i allà.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-kWPpS4ZZ5Js/XLRj6_Qc47I/AAAAAAAABJw/-m_VVR2yIb8MNjf3bZZExkMg6ofIpnG-wCLcBGAs/s1600/DeCapAlBrexit14.04.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1521" data-original-width="1074" height="320" src="https://2.bp.blogspot.com/-kWPpS4ZZ5Js/XLRj6_Qc47I/AAAAAAAABJw/-m_VVR2yIb8MNjf3bZZExkMg6ofIpnG-wCLcBGAs/s320/DeCapAlBrexit14.04.jpg" width="225" /></a></div>
<br />
I això que aquesta mena de cadenes i franquícies dominen les zones comercials de totes les poblacions, on pràcticament no hi ha establiments independents. Birmingham, Nottingham, Leicester, Coventry, Wolverhampton... Es pot viatjar per les Midlands de ciutat en ciutat amb la seguretat que en cadascuna hi trobarà les mateixes marques i els mateixos aparadors, tant si vol comprar roba esportiva com menjar ràpid o el diari. El panorama el completen les botigues de segona mà, sovint vinculades a alguna ONG amb finalitat caritativa. I els darrers anys han proliferat les cases d’apostes, especialment als barris amb menys ingressos. Aix.
<br />
<br />
Quines són la causa de la crisi de la <i>high street</i> tradicional? Sembla que els clients prefereixen els grans centres comercials on es pot trobar tot sota un mateix sostre. A més, els salaris mitjans són més baixos que fa deu anys i la pobresa creix. I cada cop són més els que prefereixen comprar per internet. En sectors com la música, això està sent especialment letal per la botiga “física”. HMV, la darrera de les cadenes dedicades a aquest sector, va tancar una cinquena part dels seus establiments amb l’arribada del nou any, inclòs el seu estendard, la botiga d’Oxford Street de Londres. Un drama per als iaios que encara volem remenar i veure quina sorpresa ens trobem.
<br />
<br />
Curiosament, Primark planta cara a internet ignorant-la: és una de les poques cadenes que no té botiga on line. Si vols comprar-hi alguna cosa, hi has d’anar. I la teoria, aparentment correcta, és que un cop allà t’enduràs més productes dels que pensaves. En el meu cas, però, sóc força immune als encants de l’<i>outlet</i>: em miro unes sabatilles de quatre lliures, però finalment surto sense res. Al carrer, cent metres més enllà, hi ha un Marks & Spencer que avui està especialment buit. I a la porta, un individu disfressat de porc gegant de color rosa mira de cridar l’atenció dels que passegen sense gaire èxit. Com si un porc gegant pogués compensar la novetat de la competència.<br />
<br />
(Publicat originalment al Diari de Tarragona) Guillermo Solerhttp://www.blogger.com/profile/06431819273718408452noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2189704671418668432.post-26894554828938167942019-04-07T21:23:00.000+02:002019-04-07T21:23:14.188+02:00De cap al Brexit (VIII): De l'èpica als hòbbitsEl mes d’abril arrenca amb molta expectació, ja que hi ha anunciats els capítols finals de tres sagues èpiques de llarga durada, d’aquelles que mantenen tothom amb l’ai al cor de saber com acabaran. Les incògnites estan a punt de resoldre’s: en ordre cronològic invers, el 25 d’abril s’estrena <i>Avengers: Endgame</i>, que culmina un cicle de 23 pel•lícules protagonitzades pels superherois de Marvel; el 14 arrenca la vuitena i darrera temporada de<i> Joc de Trons</i>; i el 12, si no hi ha solució de darrera hora, el Regne Unit abandonarà la Unió Europea, amb força números ara mateix de fer-ho sense acord. Les tres sagues comparteixen conflictes de dimensió còsmica, repartiments inabastables i arguments complexos i plens de girs de guió. Si et perds un sol lliurament ja no saps d’on ha sortit aquell nou personatge, qui ha traït qui o perquè es planteja aquella nova situació.
<br /><br />Ja sento els que es queixen que aquesta comparació és un recurs fàcil, indigna d’un cronista de la meva categoria. Potser sí, però després que la sessió parlamentària de dijous a Westminster s’hagués de suspendre per l’entrada d’aigua per unes goteres al sostre tindria a l’abast metàfores encara més òbvies que m’estic reprimint de fer servir. També és discutible si el Brexit és una saga èpica, un culebrot o un <i>reality</i>. El que, en tot cas, és evident és que s’està convertint en un producte mediàtic addictiu. BBC Parliament, el canal de televisió encarregat de retransmetre les sessions parlamentàries, ha tingut més de 3,5 milions d’espectadors cada mes des del gener. També han crescut notablement els que segueixen les sessions en directe per Youtube, i els assajos dedicats al tema omplen les llibreries. Però, a més, el Brexit està entrant amb força al món de la ficció: ja hi ha novel•les (fa unes setmanes els en vaig parlar d’una, <i>Middle England</i> de Jonathan Coe), obres de teatre i fins i tot una pel•lícula, protagonitzada, per cert, per Benedict Cumberbatch, que també fa de Dr. Strange a les pelis de Marvel.
<br /><br />Al maig hi ha prevista una altra estrena interessant, un biopic sobre la joventut de l’escriptor J.R. Tolkien (1892-1973) i la seva influència a l’hora d’imaginar la Terra Mitjana i l’univers d’<i>El senyor dels anells</i>, saga èpica per excel•lència. Es dóna la circumstància que Tolkien va viure dels quatre als dinou anys a Birmingham. Fins i tot, durant un temps ho va fer al barri on jo m’estic, Edgbaston. Al meu mateix carrer hi ha l’oratori catòlic on assistia a missa. Des de la finestra de la meva cuina puc veure, a uns 500 metres, un parell de torres (la popularment anomenada “bogeria de Perrott”, d’estètica gòtica, i la d’abastiment d’aigua de la zona) que es considera que podrien haver suggerit les “dues torres” de Gondor.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-zHE1YoafUoQ/XKpN5NpibcI/AAAAAAAABJY/5OpKbH1TIqcOB20UaGcGXJ9Q3AAuHcB5wCLcBGAs/s1600/DeCapAlBrexit07.04.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1521" data-original-width="1074" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-zHE1YoafUoQ/XKpN5NpibcI/AAAAAAAABJY/5OpKbH1TIqcOB20UaGcGXJ9Q3AAuHcB5wCLcBGAs/s320/DeCapAlBrexit07.04.jpg" width="225" /></a></div>
<br />Més clar és que Tolkien es va inspirar en l’entorn del poble de Moseley –ara part de Birmingham, però llavors plenament rural- per crear la Comarca, la regió on viuen els hòbbits. I aquí és on la cosa es posa interessant: la comarca i els hòbbits són, segons tots els entesos, una evocació idealitzada que Tolkien fa de l’Anglaterra preindustrial. En aquest sentit, la Comarca es correspondria amb la <i>Merrie England</i>, el mite nostàlgic de l’Anglaterra feliç i pastoral, que vivia en pau i tranquil•litat, quan tothom es coneixia i no hi havia estranys que vinguessin de fora a alterar les formes de vida senzilles que ens eren pròpies. Evidentment, aquest mite va ser un dels motors ideològics i culturals que van posar en marxa el Brexit. No és casualitat que el vot favorable a la sortida de la UE fos majoritari en aquelles zones del país que més s’acosten a la il•lusió de la <i>Merrie England</i>. Del que podem deduir, en un pensament inquietant, que els hòbbits serien furibunds <i>brexiters</i>, potser amb l’excepció de Bilbo i Frodo Saquet, que no per res eren les ovelles negres de la Comarca i es van deixar entabanar per Gandalf, que no deixava de ser un foraster inquietant.
<br /><br />(Una altra connexió Brexit-Tolkien: a Youtube poden trobar encara un meravellós <a href="https://www.youtube.com/watch?v=1NpExkViy6M">clip </a>en què l’acord Andy Serkis interpreta a una Theresa May / Gollum que defineix el seu pla de sortida de la UE com el seu “preciós”: “El volem, el necessitem, el tindrem!”)
<br /><br />Però tornem a l’actualitat: hem arribat, doncs, al final del camí pel Brexit? Tothom sap que les franquícies s’allarguen tant com calgui mentre tinguin èxit. Per molt que la nova pel•lícula dels Venjadors es tituli “final del joc”, és evident que Marvel en llençarà més. Sembla que <i>Joc de Trons</i> sí s’acaba, però ja hi ha en marxa una preqüela. I pel que fa a les obres de Tolkien, si no n’havíem tingut prou amb les dues trilogies de Peter Jackson es prepara un nou <i>Senyor dels anells</i> en format sèrie televisiva. Per tant, hi ha moltes opcions perquè la UE aprovi una nova extensió per al Brexit –es parla fins i tot d’un any- que garanteixi noves emocions fortes. I fins i tot encara que no fos així, la saga del Brexit segur que continua, ja sigui en forma de nova temporada, de seqüela, d’<i>spin-off</i> o de <i>remake</i>.
Guillermo Solerhttp://www.blogger.com/profile/06431819273718408452noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2189704671418668432.post-5856915465564805172019-03-31T13:06:00.002+02:002019-03-31T21:25:28.108+02:00De cap al Brexit (VII): Lliçons sobre referèndumsEscric aquestes línies el mateix dia en què, teòricament, el Regne Unit havia de deixar de formar part de la Unió Europea. No serà així. Serà més endavant. O no serà. Sembla que la incògnita s’allargarà, com a mínim, dues setmanes més. Amb un govern desballestat i una Theresa May que ni tan sols oferint el seu cap com a cirereta ha aconseguit convèncer els més radicals del seu propi partit d’aprovar l’acord que ella ha negociat, el Parlament ha mirat de prendre el control de la situació (“take control back”, curiosament l’eslògan del Brexit), de moment sense resultats. Tot i això, les votacions orientatives de dimecres sí que van apuntar en la direcció d’una possible solució: sortida de la UE però no del mercat comú, amb la possibilitat que fos ratificada via un segon referèndum.
<br />
<br />
Com ja he apuntat algun altre cop, la mirada catalana sobre el Brexit sempre està contaminada pel “nostre” tema. Així, des d’una determinada òptica, el Brexit i l’independentisme comparteixen un suposat caràcter tribal i són, tots dos, moviments bàsicament reaccionaris. Personalment, aquesta equiparació –que, per exemple, ha fet sovint el ministre Josep Borrell- em sembla, com a mínim, poc afinada. Més interessant em sembla la teoria que el Brexit demostra com de perillosos són els referèndums, ja que són terreny abonat per als populismes i contribueixen a dividir la societat. <br />
<br />
Sobre la primera qüestió, tot i que l’experiència ens demostra que, efectivament, els referèndums els carrega el diable, és un discurs que denota una desconfiança en la capacitat dels ciutadans de decidir sàviament que és poc compatible amb l’esperit democràtic. Si no estan preparats per votar en un referèndum, per què ho haurien d’estar en unes eleccions ordinàries? D’altra banda, que el referèndum sobre el Brexit ha crispat i dividit la societat britànica és evident. No són poques les persones que m’han reconegut que, arran del mateix, van estar setmanes o mesos sense parlar-se amb familiars que havien votat el contrari. Ara bé, part del problema en el cas britànic ha estat que, en realitat, no hi havia una forta demanda social per un referèndum com aquest. Podríem dir que el referèndum va crear, en bona mesura, la divisió. En canvi, la divisió entorn la relació Catalunya-Espanya és anterior, no la provoca la demanda de referèndum que, en tot cas, seria una possible fórmula per arbitrar aquesta divisió.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-1Dyj4ERprpQ/XKET_ePv3aI/AAAAAAAABJA/ZrRnITW0nl48j4aQjUIdBzt2rr_kyBT_gCLcBGAs/s1600/DeCapAlBrexit31.03.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1521" data-original-width="1074" height="320" src="https://2.bp.blogspot.com/-1Dyj4ERprpQ/XKET_ePv3aI/AAAAAAAABJA/ZrRnITW0nl48j4aQjUIdBzt2rr_kyBT_gCLcBGAs/s320/DeCapAlBrexit31.03.jpg" width="225" /></a></div>
Ara bé, l’exemple britànic també, al meu entendre, posa en qüestió certes visions idealitzades del referèndum com una mena de solució màgica del tipus “votem i ja està, s’accepta el resultat”. Com estem veient, no és tan senzill, especialment si el que se sotmet a referèndum no és un text tancat sinó un <i>desideratum</i>. Fins i tot els partidaris del Brexit discuteixen encara avui què volien realment els que hi van votar a favor: Brexit tou? Brexit dur? Noruega Plus? La famosa “claredat” canadenca sembla imprescindible: qui vota, què es vota, què implica el “sí” i que implica el “no”. La cosa es complica encara més si hi entra en joc la demanda d’un segon referèndum. És legítima? Ho és perquè la campanya del “sí” va mentir descaradament? O perquè, tres anys després, el poble ara té més elements de judici? O, senzillament, no té dret la gent a canviar d’opinió, com canvia el vot als partits d’unes eleccions a unes altres? El mandat del poble queda fixat en pedra a les taules de la llei, o el mateix poble té dret a revisar-lo? I, d’altra banda, podem estar fent referèndums cada tres anys?
<br />
<br />
El caos i la divisió que el Brexit han portat al seu país no pot servir per desacreditar els referèndums en genèric, quan en bona mesura els problemes que ha provocat tenen causes específiques i lligades a una convocatòria oportunista i segurament irresponsable. Però si els catalans volem extreure alguna lliçó del Brexit (i a fe de Déu que ens convindria tenir algunes guies per sortir del nostre laberint) és que el referèndum no necessàriament és, per ell mateix, la solució. Un resultat ajustat com el britànic és un mal resultat fins i tot per als guanyadors. Un resultat amb significat ambigu no resol res. I un resultat que no hagi previst prèviament un procediment de revisió o ratificació acceptat per tothom també aboca a l’agonia.
<br />
<br />
Referèndum? Sí, però. Un referèndum no hauria de ser una moneda llençada a l’aire, a veure què surt. Però, sobretot, un referèndum no pot ser una abdicació de la feina que els correspon als diferents actors polítics, que no és altra que (atenció, sorpresa!) fer política. I per mi fer política consisteix en bona mesura en teixir els consensos el més amplis possibles. De cara a un referèndum, consensos en primer lloc sobre la necessitat del mateix i sobre el format. En segon lloc, consensos que facilitin un resultat clar, sigui en una direcció o en l’altra. I en tercer lloc, consensos que facilitin que la part perdedora acceptarà el resultat democràticament. D’exemples de bones pràctiques n’hi ha, aparentment. Aquí al Regne Unit alguns esmenten la gestió irlandesa del referèndum d’una qüestió tan sensible en aquell país com la despenalització de l’avortament. Que tots plegats n’aprenem.
Guillermo Solerhttp://www.blogger.com/profile/06431819273718408452noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2189704671418668432.post-27078572815198115882019-03-25T12:43:00.002+01:002019-03-26T21:31:37.925+01:00De cap al Brexit (VI): Pancartes, humor i música popEl pròxim divendres és el dia en què, teòricament, el Regne Unit hauria de deixar la Unió Europea, però sembla que ja no és una data vàlida. En cas que el Parlament britànic aprovi aquesta setmana l’acord proposat per la primera ministra Theresa May, la sortida seria el 22 de maig, just abans de les eleccions europees. Si no s’aprova l’acord (que ja ha estat rebutjat de forma contundent en dues ocasions), llavors la UE ha donat un termini curt, fins al 12 d’abril, perquè el Regne Unit decideixi què vol ser de gran. Un parell de setmanes que deixen oberta la porta a una extensió més llarga però que s’hauria de fonamentar amb algun argument de pes. Com, per exemple, un segon referèndum. Aquest és l’escenari, el <i>People’s Vote</i>, que han reclamat aquest dissabte més d’un milió de persones manifestant-se pel centre de Londres. Contra els que diuen, començant per May, que el poble ja va parlar el 2016, l’argument és clar: si el Parlament té dret a votar una i altra vegada sobre el tema, perquè la gent no pot tenir l’oportunitat d’una segona votació?
<br />
<br />
He quedat amb Lluís, reusenc instal•lat a Londres, a Marble Arch. L’horari i previsible durada de la manifestació fan que l’assimilem a una diada castellera, de manera que el que toca és un esmorzar de forquilla per aguantar la jornada. Lògicament, correspondria un <i>full English breakfast</i>. Tot i això, en aquesta zona de Londres, on tot són restaurants internacionals i cafeteries de franquícia, no és fàcil fer un d’aquests esmorzars tradicionals hipercalòrics. La qual cosa, paradoxalment, es podria considerar un argument a favor del Brexit (no és conya: una de les professores del meu màster està investigant la relació entre el bacon i el nacionalisme anglès). Ens conformem, però, amb un entrepà i baixem per Park Lane, zona de concentració dels manifestants.
<br />
<br />
Hi ha molta gent. Força gent jove però també -en contra de la lectura del Brexit en clau de fractura generacional- molta gent gran. Hi ha punks amb cresta d’aquells que pensaves que s’havien extingit i noies gòtiques amb la cara pintada de blanc. Predominen les banderes de la UE, però també n’hi ha de britàniques, escoceses i moltes gal•leses (també una valenciana i una altra d’Astúries). I hi som, junts, un tio de Tarragona i un altre de Reus. Diversitat exemplar.
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-giyKKcpSPrQ/XJqMHFD4JLI/AAAAAAAABIU/3jnc6BqzJeYIwSgUDF6ehzd2Bp-onsMyQCLcBGAs/s1600/DeCapAlBrexit25.03.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1521" data-original-width="1074" height="320" src="https://2.bp.blogspot.com/-giyKKcpSPrQ/XJqMHFD4JLI/AAAAAAAABIU/3jnc6BqzJeYIwSgUDF6ehzd2Bp-onsMyQCLcBGAs/s320/DeCapAlBrexit25.03.jpg" width="225" /></a></div>
<br />
Donat que, per sort o per desgràcia, Catalunya s’ha convertit en potència mundial en manifestacions, tenim diversos elements de comparació. La “mani” britànica està clarament per sota en unanimitat cromàtica i uniformitat, però a mi això ja m’està bé. Tampoc no compleix els estàndards catalans d’interactivitat, coreografia i <i>performance</i>. I si, per mi, les manis catalanes es passen de frenada en aquest aspecte, la londinenca fa molt, molt curt. Pràcticament ni tan sols hi ha crits de guerra, cançons o slogans corejats. Es tracta, senzillament, de caminar (molt lentament) i més aviat en silenci. Certament, per la propera potser els val la pena contractar algun tècnic d’ANC o Òmnium per animar la cosa (amb l’avantatge evident que aquí sembla improbable que els promotors d’una protesta es passin més de 500 dies presó provisional injustificable i siguin jutjats en base a una violència inexistent).
<br />
<br />
Ara bé, on la mani-brit supera clarament la versió catalana és en el nivell de les pancartes personals (és a dir, no institucionals). Potser justament perquè caminen bàsicament en silenci, expressen els seus missatges per escrit i amb sentit de l’humor. Crítiques àcides a la classe política: rep especialment May i alguns dels <i>brexiters </i>més notables, com Boris Johnson i Nigel Farage; però també hi ha qui acusa Jeremy Corbyn de “traïdor”. Ús d’icones de la comèdia britànica, de l’Escurçó Negre (“Fins i tot Baldric tindria un pla”) als Monty Phyton, passant per Alan Partridge. I excel•lents jocs de paraules, aprofitant la flexibilitat fonètica de la llengua anglesa. Una variant que m’agrada especialment són les apropiacions de cançons per la via de substituir “you” per “EU” (es pronuncien igual): el catàleg inclou els Beatles (“<i>Won’t EU please, please help me</i>”), ABBA (“<i>Knowing me, knowing EU</i>”), Nilsson (“<i>I can’t live if living is without EU</i>”) o Rick Astley (“<i>Never gonna give EU up</i>”). Però la pancarta definitiva potser és el missatge d’una adolescent: “La meva vida ja és prou miserable sense aquesta merda”. Inapelable.
<br />
<br />
Després de més de tres hores caminant amb prou feines hem fet un parell de quilòmetres i no hem arribat ni a la meitat del recorregut oficial. Se suposa que els parlaments oficials davant el Parlament ja s’han acabat, de manera que també donem per finalitzada la nostra participació, raonablement satisfets. Tant de bo que la manifestació serveixi d’alguna cosa. No només pels britànics. També per la resta d’europeus que creiem que el projecte comú ho serà menys sense ells i que no pensem renunciar a totes les aportacions britàniques: del parlamentarisme a la música pop o l’humor.
<br />
<br />
Jo, personalment, tampoc renunciaré al <i>full English breakfast</i>.<br />
<br />
(Publicat originalment al Diari de Tarragona) Guillermo Solerhttp://www.blogger.com/profile/06431819273718408452noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2189704671418668432.post-10469792873782868102019-03-17T21:49:00.000+01:002019-03-17T21:49:15.014+01:00De cap al Brexit (V): A les urnes, camarades!Quan escric aquestes línies queden, teòricament, tretze dies perquè el Regne Unit deixi de pertànyer a la Unió Europea. O no. Perquè ara ja no està tan clar que el 29 de març sigui la data límit. Com segurament ja saben si han estat mínimament atents, aquesta setmana el Parlament britànic, en votacions successives de dimarts a dijous –vés per on, contraprogramant les sessions del judici del Suprem-, ha rebutjat tant l’acord “millorat” negociat per la primera ministra Theresa May com l’opció de deixar la UE sense cap acord i, finalment, ha aprovat de demanar una pròrroga de l’article 50, és a dir, més temps per prendre una decisió. <br /><br />
Tot això està molt bé i sona prou prudent, però, en el fons, no resol res. En primer lloc, perquè la pròrroga l’han d’aprovar també els altres 26 estats membres de la UE, on es detecta ja un esgotament i desconcert pel Brexit que supera el de la majoria de fans de la sèrie <i>Lost </i>a mitjans de la sisena temporada: que s’acabi ja, si us plau, encara que el final no tingui ni cap ni peus. Segon, perquè està molt bé demanar més temps, però no hi ha consens sobre quant hauria de durar aquesta extensió i, menys encara, per a què s’hauria de fer servir (noves negociacions? eleccions? un segon referèndum?). I, per molt que digui el Parlament britànic, la sortida sense acord –l’escenari apocalipsi- és la resolució per defecte si no se’n concreta cap altra abans del 29.
<br /><br />A tot això, <i>expats </i>hispans que no podrem tornar a casa pel 28 d’abril ens toca buscar-nos la manera de votar a les Generals des d’aquí. Una sol•licitud que cal fer personalment a l’ambaixada a Londres, no fos cas que tot això de la signatura digital servís per alguna cosa. Per als <i>brummies </i>com nosaltres això de baixar a la capital és tota una aventura. Per això ens hem apanyat per poder fer-hi nit a casa d’un reusenc (com ens hem de veure). La idea és poder presentar-nos així a primera hora del matí a l’ambaixada, però l’hospitalitat del Lluís i la seva companya inclou croissants per esmorzar, de manera que quan arribem al número 39 de Chesham Place ja són quarts d’onze i hi ha una cua d’una vintena de persones, totes força joves. (Després de mesos de ser el iaio del meu màster universitari, ara sóc el iaio de la cua per demanar vot. I aquesta estada al Regne Unit havia de ser una experiència rejovenidora!)<br />
<br />
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-vWQfy1sdMTg/XI6ynLiQcwI/AAAAAAAABHs/QkdRJ7czoXscfYIx8rVaXOUXQIra02JuQCLcBGAs/s1600/DeCapAlBrexit17.03.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1521" data-original-width="1074" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-vWQfy1sdMTg/XI6ynLiQcwI/AAAAAAAABHs/QkdRJ7czoXscfYIx8rVaXOUXQIra02JuQCLcBGAs/s320/DeCapAlBrexit17.03.jpg" width="225" /></a><br />
Finalment entrem a l’ambaixada –poc més o menys que per la porta de servei- i passem a una sala on una funcionària d’Avilés determina si som CERA o ERTA, ens dóna els papers i instruccions corresponents i fins i tot ja ens avisa de quins errors cometrem en omplir els formularis. Tota l’operació (cua més paperam) ha durat poc més d’una hora. Prou bé. Això sí, no ens deixen fer servir els lavabos de l’ambaixada. Em sento un ciutadà desposseït dels drets més elementals. <br /><br />Teòricament ja només hem d’esperar que ens arribin les paperetes a casa. A veure com va: els mitjans i xarxes van plens de testimonis de gent que mai les va rebre o van arribar massa tard. El fet és que el vot des de l’estranger ha caigut espectacularment amb el nou sistema implementat el 2011. I si les paperetes arriben bé i a temps, queda el més difícil: decidir el vot. Servidor, que clarament té una visió de la política passada de moda on prima la responsabilitat, votaria el lehendakari Urkullu com a president del govern espanyol. Desafortunadament, no és una opció.
<br /><br />Però, és clar, jo sóc un paio estrany que també pensa que Donald Tusk seria ara mateix el millor primer ministre pel Regne Unit. Dijous el president del Consell Europeu va aportar un element de sensatesa suggerint que l’extensió de l’article 50 fos prou llarga com perquè els britànics tinguessin temps de pensar què volen ser de grans. Els <i>leavers </i>més radicals li tenen jurada al polític polonès des que va dir que esperava que hi hagués un lloc reservat a l’infern per aquells que van prometre el Brexit sense tenir ni idea de com executar-lo.
<br /><br />Urnes, també, a la Gran Bretanya? És evident que el govern actual és un zombie inoperant, però no tinc clar si unes eleccions generals resoldrien res, amb els laboristes igualment dividits i amb un lideratge ambigu sobre aquesta qüestió. Un segon referèndum? Hi ha qui diu que el poble ja va parlar clarament i qualsevol cosa que no sigui respectar la seva decisió és una estafa a la democràcia. Donald Tusk (intueixo) i jo pensem que hi ha prous elements per defensar el segon referèndum: l’ajustat resultat del primer; les evidències que la campanya del Leave va fer joc brut; la possibilitat d’oferir, ara, una elecció entre alternatives concretes que faci més fàcil entendre les conseqüències del vot als participants; la lògica que les decisions de més importància se sotmetin a un segon mecanisme de ratificació; o la incorporació, des del 2016, de noves generacions amb dret a vot que són majoritàriament favorables a quedar-se a la UE. I és que ja han passat gairebé tres anys des del referèndum, força més del que darrerament ens duren les legislatures a Catalunya i Espanya. A votar, doncs.
<br /><br />Queden... no sé quants dies queden pel Brexit.<br />
<br />
(Publicat originàriament al Diari de Tarragona) Guillermo Solerhttp://www.blogger.com/profile/06431819273718408452noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2189704671418668432.post-37768901500310600222019-03-10T22:03:00.000+01:002019-03-10T22:03:13.841+01:00De cap al Brexit (IV): A peu per AnglaterraQuan escric aquestes línies queden, teòricament, 21 dies perquè el Regne Unit deixi de pertànyer a la Unió Europea. La setmana pròxima serà, en principi, decisiva per confirmar si és així i de quina manera, ja que el Parlament té previst l’enèssim meaningful vote de l’acord pactat per la primera ministra Theresa May amb la UE. Si el resultat torna a ser negatiu, les alternatives són un Brexit sense acord o bé l’extensió de l’article 50, és a dir, que s’allargui el període de negociació més enllà del 29 de març. Amb poques novetats entorn el Brexit, ha estat bona setmana per reflexionar sobre les qüestions de fons de la crisi britànica.
<br /><br />Dimarts, el periodista de <i>The Guardian</i> Mike Carter presentava a la Waterstones de Birmingham el seu llibre <i>All together now?</i>. Carter és especialista en viatges i ha publicat diversos llibres sobre aquesta temàtica, rutes en bicicleta o en moto. En aquest cas és un viatge a peu, però amb unes connotacions especials, tant a nivell personal com col•lectiu. El seu pare, Pete Carter, dirigent sindical i del Partit Comunista britànic, va ser un dels organitzadors, el 1981, de la “Marxa de la Gent”: 300 persones van caminar de Liverpool a Londres en protesta per les noves polítiques del govern Thatcher i el creixement de l’atur.
<br /><br />Mike, que llavors tenia disset anys, no hi va voler participar: la relació amb el pare, que havia abandonat la mare, va ser molt complicada fins la seva mort. Posteriroment, la primavera de 2016, se’n va adonar que es complien 35 anys exactes de la marxa, i va decidir reproduir-la etapa per etapa, sol, a peu, mirant així de reconciliar-se amb el pare i de pas entendre què li estava passant al seu país. Que el seu viatge coincidís amb la campanya del referèndum del Brexit va ser accidental, però determinant.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-YOjWlmg2ojE/XIV7VYZmiqI/AAAAAAAABHg/QpzIDyC84C8mo_hvS7qmY0HvPr2v7_aGQCLcBGAs/s1600/DeCapAlBrexit10.03.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1521" data-original-width="1074" height="320" src="https://3.bp.blogspot.com/-YOjWlmg2ojE/XIV7VYZmiqI/AAAAAAAABHg/QpzIDyC84C8mo_hvS7qmY0HvPr2v7_aGQCLcBGAs/s320/DeCapAlBrexit10.03.jpg" width="225" /></a></div>
En la presentació, Carter va explicar com viatjar a peu –“a la velocitat per la que estem dissenyats”- permetia captar matisos que d’altra manera passen desapercebuts, com ara quan l’accent <i>scouse </i>de Liverpool deixa pas al de Manchester. Però també constatar les enormes diferències entre el nord i el sud d’Anglaterra (un nascut a Londres té ara mateix una expectativa de vida de deu anys més que un nascut a Blackpool). O la devastació de moltes comunitats antigament industrials per les quals no s’havia generat alternativa: sí, Liverpool, Manchester o Birmingham tenen avui en dia centres vibrants (en bona mesura, gràcies a inversions procedents de la UE), però sovint envoltats de zones de misèria i exclusió. I les ciutats mitjanes, ni tan sols això. Són “ciutats amb molta ira i molt sentiment d’haver estat traïdes”. Perquè després de Thatcher, l’herència de la qual va ser “un país molt menys compassiu”, el laborisme de la Tercera Via no havia rectificat aquesta decadència.
<br /><br />Curiosament, la visió de Carter té punts en comú amb el que planteja la que ha estat saludada com la primera novel•la de ficció sobre el Brexit: <i>Midde England</i>, de Jonathan Coe, publicada fa uns mesos. La novel•la és, de fet, la darrera part d’una trilogia que repassa les vides d’un grup d’amics companys d’institut a Birmingham, d’on és l’autor. Així, la primera, <i>The Rotter’s Club</i> (2001; publicada en castellà com <i>El club de los canallas</i>)- se situa en els anys 70, i finalitza significativament el dia de la victòria de Thatcher. La segona part, <i>The closed circle</i> (2004; també en castellà: <i>El círculo cerrado</i>), està ambientada en el canvi de mil•leni, els anys de la desil•lusió amb Tony Blair. <i>Per Midde England</i>, Coe ha recuperat uns personatges que en principi havia abandonat per explicar el període des dels Jocs Olímpics de 2012 fins el referèndum del Brexit i més enllà. Les tres són novel•les divertides, plenes de referències de cultura pop, però que també formen un fresc molt recomanable per entendre l’evolució del país, d’aquesta “Anglaterra mitjana” –concepte social, no necessàriament geogràfic- que té poc a veure amb Londres.
<br /><br />Els personatges de Coen, malgrat tot, són de classe mitjana, amb estudis universitaris, i la seva vida, almenys econòmicament, està prou ben resolta. La situació per molta de la gent amb la què Mike Carter va parlar durant la seva travessa a peu –alguns, participants originals a la marxa del 81 amb qui havia contactat; d’altres, simplement, fruit de trobades fortuïtes en ruta- era força més desesperada. La majoria li deien que votarien a favor del Brexit. “Saps què pensa molta gent?”, li van dir a Nuneaton. “Que no els importa si es col•lapsa l’economia. Per què no? A ningú a Londres l’importem una merda. Si l’economia se’n va pel vàter, almenys aquells bastards sabran com se sent ser nosaltres.”
<br /><br />En la presentació, Carter –criat a les Midlands però resident de fa anys a la capital- va explicar com en arribar a Londres al final del viatge cap dels seus amics imaginava que el resultat del referèndum no fos un rotund “no” a la sortida de la UE. Ell era l’únic que deia que, si més no, seria ajustat. “Jo penso que Europa va ser l’excusa, però en tot cas ningú a Londres era conscient d’aquesta ira i aquest sentiment de traïció. I, de fet, si el referèndum es tornés a fer demà, no sé si el resultat seria diferent. Perquè, realment, per aquestes ciutats i aquesta gent no ha canviat res. No s’està fent res per ells.”
<br /><br />Queden 21 dies.<br />
<br />
(Publicat originàriament al Diari de Tarragona) Guillermo Solerhttp://www.blogger.com/profile/06431819273718408452noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2189704671418668432.post-87636370286200178142019-03-03T17:57:00.002+01:002019-03-03T17:57:59.185+01:00De cap al Brexit (III): La navalla com a símptomaQuan escric aquestes línies queden, teòricament, 29 dies perquè el Regne Unit deixi de pertànyer a la Unió Europea, i encara no se sap si ho farà en els termes negociats amb Brussel•les per la primera ministra Theresa May o bé la ruptura serà sense acord. Tot i això, la darrera setmana, a més de les ja habituals votacions estèrils al Parlament i el degoteig de dimissions dins el govern, hi ha hagut novetats que fan créixer les possibilitats d’una tercera opció: que el 29 de març, finalment, no passi (encara) res i l’agonia s’allargui unes setmanes o mesos.
<br /><br />Les divisions internes arran del Brexit que afecten conservadors i laboristes finalment han obligat tant May com el líder de l’oposició, Jeremy Corbyn, a moure fitxa. Per primer cop, l’obstinada May ha obert la porta a demanar una extensió de l’article 50 –que determina el temps per negociar un acord de sortida-, tot i que ella creu que la nova data límit no hauria d’anar més enllà del juny, ja que, al cap i a la fi, el Regne Unit no preveu celebrar eleccions al Parlament Europeu. Eppur si muove. El gest de Corbyn és, potencialment, més significatiu, ja que després de l’enèsima derrota parlamentària de la seva proposta de Brexit tou (mantenint la unió duanera amb la UE) s’ha compromès ara a que el seu partit treballi en favor d’un segon referèndum. Com es concretarà això? Encara és aviat per saber-ho.
<br /><br />Mentrestant, a Birmingham s’ha reobert la investigació sobre els atemptats amb bomba que l’IRA va fer en dos pubs de la ciutat el 21 de novembre del 1974, que van matar 21 persones i en van ferir més de 200. Sis homes irlandesos que bevien en un altre pub pròxim van ser condemnats pel crim, un dels pitjors atemptats terroristes viscuts a Anglaterra, però el 1991 se’ls va alliberar un cop demostrada la seva innocència. Gairebé 45 anys després, els familiars de les víctimes encara esperen respostes. La investigació s’ha reobert per la sospita que la policia va actuar de forma negligent tant en la prevenció com en la reacció posterior als atemptats. Malauradament, però, una altra mena de violència també és notícia a Birmingham, en aquest cas per la seva actualitat.
<br /><br />Dimarts a la tarda, cap a les 17:30, camino pel centre de la ciutat. De sobte, soroll de sirenes. Apareixen un parell de cotxes de policia i una ambulància que s’aturen un carrer més amunt. Tallen la circulació, aturant també el tramvia. Corredisses. Els curiosos s’hi acosten. Jo també (un periodista és, de fet, un curiós amb coartada, fins i tot quan no està “de servei”). Els policies estableixen amb una cinta un perímetre de seguretat entorn de la botiga de “Heart of England” -una mena de Càritas local- de Bull Street. Molts consultem el mòbil buscant respostes. De moment res. Passen uns minuts. Un home, al meu costat, li pregunta al policia més pròxim: “Què ha passat?” “No li puc dir”, respon. Finalment, els paramèdics treuen de la botiga un noi en llitera. Sembla que està conscient. L’ambulància se’n va, els policies es queden i els curiosos ens dissolem. Poc després arriba la confirmació via xarxes socials: la Policia de West Midlands informa que un noi de setze anys ha estat apunyalat a la cama i estan buscant-ne els sospitosos i l’arma. <br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-teWziqV6AUY/XHwHOelS_LI/AAAAAAAABHE/cNIIJHpcQlEpZgo1J-KgHqZtyd53eg_bwCEwYBhgL/s1600/DeCapAlBrexit03.03.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1521" data-original-width="1074" height="320" src="https://4.bp.blogspot.com/-teWziqV6AUY/XHwHOelS_LI/AAAAAAAABHE/cNIIJHpcQlEpZgo1J-KgHqZtyd53eg_bwCEwYBhgL/s320/DeCapAlBrexit03.03.jpg" width="225" /></a></div>
Des que vam arribar a Birmingham a la tardor, les notícies sobre un increment de “crims amb navalla” arreu del país, i especialment a Londres, han estat un rerefons constant al què no havia parat gaire atenció. Evidentment, no me n’havia topat amb cap fins ara. Encara menys t’esperes trobar-t’ho al centre de la ciutat, en plena zona comercial, per la que passo sovint i on mai he tingut cap sensació d’inseguretat. <br /><br />Ara descobreixo que aquesta és una realitat tràgicament habitual en alguns barris de la ciutat. En els dos primers mesos de l’any la xifra total de ferits per navalla a Birmingham ha estat de 99. Pitjor encara, en els darrers quinze dies hi ha hagut tres morts per apunyalament. Tots eren nois adolescents, entre 16 i 17 anys. La majoria de casos sembla que són producte de les guerres de bandes. La policia parla d’”emergència nacional”, demana més inversió econòmica per combatre-la i anuncia que reforçarà les pràctiques d’”aturar i registrar” joves de forma indiscriminada. I discriminadora, em temo.
<br /><br />La darrera víctima mortal era nebot polític d’un destacat advocat i activista de la comunitat paquistanesa. A twitter, Nazir Afzal ha escrit: “Amb el Brexit, algú està pendent de les xifres de crims a Birmingham? La tragèdia de la meva família es repetirà arreu del país un i altre cop. Fins que encarem el problema. Fins que invertim en serveis d’infància i joventut. Fins que respectem totes i cadascuna de les vides.” Segurament, els “crims amb navalla” també tenen a veure amb qüestions com la manca d’oportunitats pels més joves, l’empobriment d’una part important de la població, el trencament de les comunitats i els debats entorn la identitat britànica contemporània. La mena de qüestions que també expliquen el resultat del referèndum del Brexit. Potser dir que la Gran Bretanya del Brexit es dessagna no és només una metàfora.
<br /><br />Queden 29 dies.<br />
<br />
(Article publicat originàriament al Diari de Tarragona) Guillermo Solerhttp://www.blogger.com/profile/06431819273718408452noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2189704671418668432.post-4680971500418929142019-02-24T18:34:00.002+01:002019-02-24T18:53:51.934+01:00De cap al Brexit (II): Sempre ens quedarà ParísQuan escric aquestes línies queden, teòricament, 36 dies perquè el Regne Unit deixi de pertànyer a la Unió Europea. Si tenen una sensació de <i>deja vu</i> en llegir aquestes línies és perquè, efectivament, fa una setmana vaig començar la crònica amb la mateixa formulació. De fet, podria repetir-ne la resta i continuaria sent vigent. És a dir, que han passat set dies i no ha canviat res. La primera ministra Theresa May ha mantingut reunions diverses amb els responsables de la UE sense que això hagi produït cap canvi en les condicions per l’acord de sortida. Sense aquests canvis, la posició del Parlament britànic continua sent de no aprovar l’acord aconseguit per May. I si el Parlament no aprova cap acord per al 29 de març, l’alternativa és el col•lapse i l’hecatombe. O sigui que bàsicament hem perdut set dies més d’aquest compte enrere angoixant. Tic-tac, tic-tac. Cable vermell o cable blau?<br />
<br />
Val a dir, però, que sí que hi ha hagut alguna (petita) novetat. Fa set dies ja els vaig apuntar que la situació era tan extrema que podia trencar tant el partit conservador al govern com l’oposició laborista. Modestament, la vaig clavar. Aquesta setmana s’ha anunciat la creació de l’anomenat Grup Independent, format per parlamentaris <i>remainers </i>rebotats d’ambdós partits. De moment són poquets (vuit laboristes, que van ser els qui van prendre la iniciativa, i tres <i>tories</i>), però les esquerdes podrien ampliar-se en les pròximes setmanes. I recordem que aquest és un país i un Parlament on la disciplina de vot no és una dictadura com la que vivim a casa.<br />
<br />
Solucions per aquest bloqueig? El més sensat que he pogut llegir és la proposta que mouen alguns diputats i que consistiria en una moció mitjançant la qual el Parlament aprova l’acord de May amb la condició que, seguidament, hauria de ser ratificat en un nou referèndum. Si el resultat fos “no” a l’acord, el Regne Unit es quedaria a la UE. Aquest segon referèndum tindria una virtut clara respecte el primer: s’estaria votant sobre una proposta concreta i no sobre una aspiració. (Entre nosaltres, ja deuen intuir que quan un català reflexiona sobre el referèndum del Brexit, en el fons no pot evitar de pensar en el referèndum d’”allò nostre”, però d’això si de cas en parlarem un altre dia.)<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-jftrEkE9KTE/XHLViIeT6FI/AAAAAAAABG0/524NYbpvzZYtGqzoPnvAq_2n1ErUQ4FlwCLcBGAs/s1600/DeCapAlBrexit24.02.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1521" data-original-width="1074" height="320" src="https://3.bp.blogspot.com/-jftrEkE9KTE/XHLViIeT6FI/AAAAAAAABG0/524NYbpvzZYtGqzoPnvAq_2n1ErUQ4FlwCLcBGAs/s320/DeCapAlBrexit24.02.jpg" width="225" /></a></div>
Aquesta setmana tocava viatge d’estudis a París, agafant per primer cop a la vida l’Eurostar. L’estació de St. Pancras de Londres està plena d’infants britànics amb ulls plens d’il•lusió i orelles de ratolí al cap: hi ha trens que viatgen directament a Eurodisney. Per un moment penso que el meu deure cívic és dir-los que a) Mickey Mouse té un senyor normal a dins; i b) més val que aprofitin el viatge perquè d’aquí a poc igual ja no els resulta tan fàcil fer-lo. Però llavors recordo aquell company de classe insensible que em va dir que els Reis d’Orient no eren -com pensava jo- empleats municipals i decideixo que, en tot cas, hauran de ser els seus pares qui els expliquin aquestes veritats i els llevin la innocència per sempre. Al cap i a la fi, molts d’aquests pares devien votar Brexit.
<br />
<br />
L’Eurostar m’acaba decebent. Per suposat, el túnel sota el canal de la Mànega és una gran obra d’enginyeria, però viatjar-hi no té gaire gràcia. Estàs circulant pels camps d’Anglaterra, amb les seves ovelletes i tot, i de sobte, sense cap avís previ, el tren entra en un túnel aparentment com qualsevol altre i en surt vint minuts després ja a l’interior de França. Com qui no vol la cosa. Res d’allò tan romàntic de veure els penya-segats blancs de Dover i acomiadar-se de la pàtria. I absolutament incomparable a enfilar Dunkerke amb el teu iot esportiu per tal de rescatar uns quants <i>tommies</i> assetjats pels nazis. És potser aquesta manca d’èpica, aquesta banalització del viatge, que fa que no valorem suficientment què significa poder passar d’un país en un tres i no res i, sobretot, fer-ho lliurement.
<br />
<br />
Un català, una holandesa i una hongaresa, tots tres actualment residents a la Gran Bretanya, sopem en una pizzeria napolitana de París. Sembla l’inici d’un acudit dolent, però la conversa, és clar, deriva cap al Brexit. L’holandesa té previst de volar al seu país el mateix 29 de març, cosa que ara mateix es podria catalogar com a esport de risc. L’hongaresa treballa per una agència de la UE que canviarà la seu precisament de Londres a París, però encara no sap si ella també s’hi traslladarà. Al català (subespècie tarragonina), el Brexit, si més no, li ofereix el consol de comprovar que la frivolitat i la incompetència política no és exclusiva del seu país, i que afecta també democràcies molt més consolidades. El diagnòstic del Brexit de tots tres -amb l’alleujament que dóna saber que no en quedarem atrapats si van mal dades- coincideix en una conclusió rotunda, oportú homenatge al gal més popular de tots els temps: estan bojos, aquests britànics. Per Tutatis.
<br />
<br />
Queden 36 dies.<br />
<br />
(Article publicat original al Diari de Tarragona) Guillermo Solerhttp://www.blogger.com/profile/06431819273718408452noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2189704671418668432.post-25498506288439486692019-02-17T19:04:00.002+01:002019-02-24T18:54:07.053+01:00De cap al Brexit (I): Quan cal escollir: dolent, horrible i encara pitjorQuan escric aquestes línies queden, teòricament, 43 dies perquè el Regne Unit deixi de pertànyer a la Unió Europea. Quan vaig arribar a Birmingham, a la tardor, la data límit encara era lluny i la Gran Bretanya celebrava amb un punt d’orgull el doble centenari de la fi de la I Guerra Mundial i del vot femení: els good old days en què podia considerar-se un imperi mundial victoriós i, alhora, una democràcia progressista. Ara la data s’acosta i, el que és pitjor, la possibilitat del “no acord” –que ningú no vol excepte un grup de diputats brexiters radicals, però és el resultat per defecte si el Parlament no és capaç de prendre una decisió- sembla cada cop més plausible.<br />
<br />
Dijous Theresa May va tornar a perdre una altra votació en una moció que donava suport a la seva proposta d’acord. Per aquí ningú no recorda cap primer ministre que hagi perdut tantes votacions en temes clau. Un terç del seu partit s’ha aficionat a fer-li el llit sistemàticament. Però cada cop està més clar que l’únic pla que contempla May és guanyar temps. Guanyar temps (o, més aviat, perdre’l) i aconseguir que, en el darrer moment i davant l’abisme, el Parlament voti la seva proposta per evitar el “no acord”. Mentrestant, el seu govern i el seu partit es dessagnen i no es descarta que ambdós acabin trencant-se.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-CJRHwVNz8YU/XGmh92FSndI/AAAAAAAABGc/cjob_e7y8lU3BzUsJCR_sTP7on-8goKdgCLcBGAs/s1600/DeCapAlBrexit17.02.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1521" data-original-width="1074" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-CJRHwVNz8YU/XGmh92FSndI/AAAAAAAABGc/cjob_e7y8lU3BzUsJCR_sTP7on-8goKdgCLcBGAs/s320/DeCapAlBrexit17.02.jpg" width="225" /></a></div>
La situació no és gaire millor pel principal partit de l’oposició, els laboristes. El seu líder Jeremy Corbyn manté una ambigüitat que molts interpreten com que, en el fons, està a favor del Brexit, tot i que no gosa dir-ho, ja que la majoria dels diputats i membres del seu partit s’hi oposen. Dijous més de 40 diputats van trencar la disciplina de vot (i què exòtic ens sembla, a nosaltres, un Parlament on els seus membres tenen pensament i posicionaments propis al marge del que mani el partit). Tampoc ningú no descarta que la rebel•lió vagi a més i el Partit Laborista acabi trencant-se.<br />
<br />
Amb aquest panorama polític, el reguitzell d’anuncis que dibuixen un escenari apocalíptic per les primeres setmanes després del “no acord” i la certesa que, sigui quina sigui la fórmula final de Brexit, l’economia se’n ressentirà greument, la sensació és que es tracta d’escollir entre dolent, horrible i encara pitjor. I servidor, que ja fa anys va fer un Erasmus (aquí, a les West Midlands) i encara es creu això d’Europa, no pot evitar de simpatitzar instintivament amb els que diuen que si la classe política és incapaç de solucionar un desgavell que, en bona mesura, han creat els mateixos, es retorni la paraula, altre cop, al poble. Tot i que tampoc no hi ha garanties que un segon referèndum doni un resultat significativament diferent o més clarificador. Podria significar, simplement, allargar l’agonia.<br />
<br />
<b>Catifes a Kidderminster </b><br />
Cedric parla del teler que té al darrere amb un punt d’orgull, descrivint-ne el funcionament. “Ara quan l’engegui farà una mica de soroll”, adverteix, prudent, perquè en l’audiència hi ha alguns infants i no vol que s’espantin. I sí, quan la vella màquina del 1880 arrenca, el soroll és considerable, com si ella mateixa també volgués reivindicar-se. Però el teler, que durant dècades va funcionar 24 hores al dia set dies a la setmana (excepte els dissabtes a la tarda, quan els tècnics la revisaven), ara ja només s’engega de tant per alguna demostració a càrrec de jubilats voluntaris com Cedric davant un públic més aviat escàs. L’Stuart Vale Millo va ser una fàbrica de catifes des del 1855 fins que el 2007 va tancar, i ara el que queda de l’edifici acull un museu dedicat a aquesta indústria i, ja posats, un hipermercat Morrisons.<br />
<br />
Kidderminster, una petita ciutat a 25 quilòmetres de Birmingham, es va especialitzar en la fabricació de catifes des del segle XVIII. A la dècada dels 50 del segle passat hi havia més de 25 fàbriques amb 15.000 empleats, en una ciutat d’uns 50.000 habitants. Ara hi ha, si fa no fa, la mateixa població, però el sector catifaire només dóna feina a 500 persones i no ha aparegut cap sector econòmic alternatiu rellevant. Facin números. L’atur és baix, però també ho són els salaris (per sota de la mitjana nacional), i molts han de treballar fora, desplaçant-se a Birmingham.<br />
<br />
Desapareixen les fàbriques i en queda un museu. Desapareixen les formes de vida i mirem de conservar-ne alguna cosa en forma de patrimoni. Encara que ja no doni de menjar, ens aferrem al que donava sentit a la comunitat, perquè el problema no és només econòmic. Lògicament, el museu de Kidderminster es concentra en els anys d’auge de la indústria catifaire local i no n’explica gaire cosa de la decadència. Només alguna referència a la globalització i a països on els costos són més baixos. A Kidderminster, el “sí” al Brexit va ser rotund: deu punts per sobre del resultat global.<br />
<br />
Pot ser resignació, pot ser cansament o pot ser la suposada flegma britànica, però si la gent està angoixada pel futur, la processó va per dins. Només els polítics i els mitjans semblen al límit de la histèria. Aquesta setmana Birmingham ha celebrat el Nou Any Xinés i Sant Valentí: la gran decepció ha estat que Barry the Pug (un d’aquests gossets amb el cap gros i les orelles cap avall), amb més de 60.000 seguidors a Instagram, finalment ha suspès la seva anunciada aparició al Bullring, el gran centre comercial, per celebrar el dia dels enamorats. Això és un drama i no el Brexit. (Consti que jo sóc molt fan dels pugs, però s’ha de reconèixer que tots fan la mateixa cara. Hauré de seguir a Barry a Instagram per saber què té d’especial.)<br />
<br />
O potser és fe. L’altre dia al súper de sota de casa, fent cua per guanyar, un bon home amb aspecte força demacrat, la roba desgastada i que va pagar amb tot de monedes petites (feia tota la pinta de ser un dels molts homeless, educadíssims, d’aquesta ciutat), no va poder estar-se de dir-me, en veure que comprava el diari: “Ep, company, no pateixis, que això del Brexit es resoldrà d’una manera o altra.” I se’n van anar tot somrient. Potser sóc jo que pateixo per res.<br />
<br />
Queden 43 dies.<br />
<br />
(Article publicat originàriament al Diari de Tarragona. Sí, algunes frases estan reciclades de l'entrada anterior al blog.) Guillermo Solerhttp://www.blogger.com/profile/06431819273718408452noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2189704671418668432.post-1972231973996753452019-02-07T10:59:00.002+01:002019-02-07T10:59:54.572+01:00Brexit: compte enrere<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Queden, teòricament, 52 dies per la sortida del
Regne Unit de la Unió Europea. Quan vaig arribar a Birmingham, a la tardor, la
data límit encara era lluny i la Gran Bretanya celebrava amb un punt d’orgull
el doble centenari de la fi de la I Guerra Mundial i del vot femení: els <i style="mso-bidi-font-style: normal;">good old days</i> en què podia considerar-se
un imperi mundial victoriós i, alhora, una democràcia progressista. Ara la data
s’acosta i, el que és pitjor, l’escenari del “no acord” sembla cada cop més
plausible. Els britànics es desperten cada matí amb els diaris anunciant un
veritable apocalipsi en aquest cas: de la manca de subministres de verdures
fresques les primeres setmanes (conseqüentment, increment de malalties
coronàries) a les tones de brossa i residus que actualment s’envien a la resta
d’Europa i que caldrà cremar quan comencin a podrir-se (conseqüentment, augment
de la pol·lució). Un informe intern del departament de Governació fins i tot
deia que l’exemple més pròxim d’un escenari similar a un Brexit sense acord
seria el de l’emergència nacional que va viure Islàndia el 2010 arran dels
núvols de cendra provocats per una erupció volcànica. El Brexit com a desastre
natural.</span><br />
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Un catàleg aparentment infinit de desgràcies que
els partidaris a ultrança del Brexit consideren un pur “discurs de la por”
sense gaire fonaments. El cert és que encara fa més por la mescla de frivolitat
i arrogància amb què alguns brexiters despatxen aquestes qüestions. Davant
l’advertiment del director d’Airbus que l’empresa (14.000 llocs de treball
directes al país) podia acabar marxant, el diputat tory Mark Francois va
invocar la figura del seu pare, veterà del desembarcament de Normandia: “Jo
tampoc no em deixaré intimidar per cap alemany.”
<br /><br />La confluència de New Street i High Street amb
l’enorme centre comercial, el Bullring, forma una placeta sense nom que ben bé
podria considerar-se el quilòmetre zero del Birmingham contemporani. Cap a dos
quarts de set de la tarda m’hi trobo una concentració d’End Deportations, un
col·lectiu aparegut a la ciutat a finals de l’any passat per rebutjar les
polítiques d’expulsió de persones d’origen immigrant. L’ambient hauria de ser
de celebració: aquest matí s’ha sabut que els anomenats “15 d’Stansted” -condemnats
en amb càrrecs de terrorisme (!?) per una acció desenvolupada en aquest
aeroport per denunciar un vol xàrter de deportació- finalment no aniran a
presó. Però la notícia ha coincidit amb la sortida, també avui al matí, d’un
altre d’aquests vols, aquest cop des de l’aeroport de Birmingham. Les
activistes –una dotzena, la majoria són noies- despleguen una pancarta rosa que
diu: “L’aeroport de Birmingham, còmplice en deportacions violentes i racistes."</span><br />
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-OyDZmNRDEAI/XFv8uTex9iI/AAAAAAAABGI/103_P0sWsV8AfRk1TTK7j8YuCA-0Gk7VwCEwYBhgL/s1600/20190206_182937.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="903" data-original-width="1600" height="180" src="https://4.bp.blogspot.com/-OyDZmNRDEAI/XFv8uTex9iI/AAAAAAAABGI/103_P0sWsV8AfRk1TTK7j8YuCA-0Gk7VwCEwYBhgL/s320/20190206_182937.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br />Els vianants s’ho miren amb curiositat, però
només alguns s’aturen. Als que pregunten, una de les activistes explica que el
vol transportava unes 40 persones cap a Jamaica: “Alguns eren veïns de
Birmingham, i havien viscut aquí durant dècades. Un fins i tot havia servit a
l’exèrcit britànic.” El xàrter, a més, ha estat el primer cap a Jamaica des que
a l’abril de l’any passat va esclatar l’”escandol Windrush”, quan es va
descobrir que el Govern havia deportat erròniament ciutadans britànics d’origen
caribeny. La ministra d’Interior, Amber Rudd, va haver de dimitir. Les
activistes canten la consigna “No borders, no nations, stop deportations” i el
nombre de curiosos augmenta. Alguns fan fotos amb els seus mòbils. N’hi ha un
que em dóna el seu perquè el fotografiï darrera la pancarta. Les activistes aprofiten
per repartir flyers amb les dades de les companyies que participen en aquests
vols xàrter per tal que qui vulgui hi faci arribar la seva protesta.<br /><br />Les armilles roses d’End Deportation no són les
úniques aquest vespre a la placeta sense nom. Ben a prop, altres voluntaris,
aquests amb armilles grogues, ofereixen una mica de sopar calent als sense
sostre, que al centre de Birmingham són moltíssims (i que rarament pertanyen a cap de les minories ètniques). Entre els dos grups hi ha,
com cada vespre, una paradeta informativa de “Muslims Love Jesus” amb una
megafonia prou potent que emet pregàries en àrab. I una mica més enllà uns
joves youtubers de raça negra estan enregistrant un vídeo per als seus <i>followers</i>. A l’entrada del
Bullring, l’estàtua del brau que identifica el centre comercial té el cap cobert
amb una màscara de drac: anuncia la celebració de l’Any Nou Xinés. El Brexit, en el fons, no és sobre la Unió Europea, aquest ens abstracte que la majoria de britànics identifiquen amb Brussel·les i no saben exactament què fa. És sobre immigració i identitat. És sobre qui som i qui volem ser. </span><br />
<br />
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Passades les
set els vianants cada cop són menys i les activistes d’End Deportation
decideixen plegar la pancarta. La temperatura és francament baixa i el millor
que podem fer tots és anar cap a casa. O al pub. </span><br />
<br />
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Queden 52 dies per la sortida del Regne Unit de la Unió Europea. </span>Guillermo Solerhttp://www.blogger.com/profile/06431819273718408452noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2189704671418668432.post-23183337784770170312019-01-23T16:11:00.000+01:002019-01-23T16:11:19.930+01:00Fish & chips i rock & roll: concerts a BirminghamL'amic Pablo Giori va descriure la meva vida al Regne Unit com "fish & chips i rock & roll". El cert és que el fish & chips encara no l'he provat. Quant al rock & roll... segurament alguns penseu que el principal motiu per haver-me desplaçat a aquest país deixat de la mà de Déu (i aviat de la mà de Brussel·les) ha estat musical, cosa que no és totalment falsa. Com ja vaig dir en un post anterior, aquí el pop és una cosa sèria. Qualsevol banda amateur que toca en qualsevol garito té un nivell considerable. I no només els músics: encara no he assistit a cap concert que no sonés raonablement bé, encara que fos en un pub amb l'equip de so de la pròpia banda. En tot cas, amb un retard notable (vaig estar liat per Nadal, per si no ho sabeu, i després he hagut de lliurar treballs de màster), us faig un repàs dels concerts (els de "renom") del primer trimestre birminghamès.<br />
<br />
<b>Toots & The Maytals:</b> Va servir per donar-li la benvinguda a la Marta, que tot just el dia abans havia aterrat a Brum. Toots va exhibir un look potser innecessàriament macarra però unes dosis d'energia i una veu notables. Ambient de festa a mida que anaven caient els clàssics que tots havíem vingut a escoltar "Monkey man", "Pressure Drop", "54-46 was my number"... Premi especial per les coristes i la seva impostada indiferència i per al cartell en una columna de la sala que prohibia el <i>crowd surfing</i>.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-KyeqpkFcxZQ/XEiDVB74OlI/AAAAAAAABFQ/Dc2U7BnaZNkXVhjsX0oRMyMPabW7uKnhwCLcBGAs/s1600/20181028_222118.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="903" data-original-width="1600" height="180" src="https://2.bp.blogspot.com/-KyeqpkFcxZQ/XEiDVB74OlI/AAAAAAAABFQ/Dc2U7BnaZNkXVhjsX0oRMyMPabW7uKnhwCLcBGAs/s320/20181028_222118.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<b>Kacey Musgraves</b>: Un d'aquells concerts que difícilment es podrien veure a casa, on el country és encara bàsicament un estil ignorat (quan no vist amb prejudicis). Musgraves és un dels valors més sòlids del nou country (amb un pòsit femení important) amb quatre discos publicats, el darrer dels quals, <i>Golden hour</i>, és un primer intent de transcendir els límits del gènere. Públic entregat que se sabia totes les lletres, una banda de multiinstrumentistes excel·lent i versàtil -hi va haver també un intèrval acústic-, una escenografia senzilla però resultona, i la veu i les lletres de la Musgraves al centre. Gran espectacle. Premi especial pels teloners, Soccer Mommy, que són els únics artistes que he vist a Birmingham i que també seran a la pròxima edició del Primavera Sound i, per tant, em donen un mínim barnís de modernitat snob. <br />
<br />
<b>Gruff Rhys:</b> El darrer disc de l'excantant dels Super Furry Animals, Babelsberg, es caracteritza pels arranjaments orquestrals, però en canvi en directe aposta (segurament a la força) per la proximitat dels clubs i un format de banda mínima, gairebé acústic. Rhys va començar repassant el disc sencer i en l'ordre original, i després va oferir una selecció d'altres temes seus en solitari i alguns dels SFA (sense hits). Proximitat i dosis importants d'humor surrealista, amb el cantant adreçant-se a l'audiència via cartells tipus regidor televisiu. Premi especial per al clàssic "un, dos, tres, quatre" amb que el bateria arrencava les cançons, però dit en gaèlic.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-Jh3oCnuWT1I/XEiDlhi06bI/AAAAAAAABFY/zhC2UA82xcoa7LhyL71HeD4sFkQzYfktQCLcBGAs/s1600/20181121_204549.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="903" data-original-width="1600" height="180" src="https://4.bp.blogspot.com/-Jh3oCnuWT1I/XEiDlhi06bI/AAAAAAAABFY/zhC2UA82xcoa7LhyL71HeD4sFkQzYfktQCLcBGAs/s320/20181121_204549.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<b>The Manfreds & Georgie Fame:</b> Feia temps que tenia ganes de veure Georgie Fame en directe. A priori, fer-ho en un context tan clarament nostàlgic i com segon cap de cartell no semblava la millor opció i per això vaig estar dubtant fins que es van esgotar les entrades. El dia abans del concert, però, vaig tornar a mirar el web del Birmingham Town Hall i n'hi havia unes poques a la venda (suposo que retornades). Una d'elles, a la primera fila: massa temptador. La vaig comprar i finalment va ser un encert. Fins i tot el format (amb Georgie Fame no fent ben bé de teloner, sinó de "convidat especial" per al qual els Manfreds feien de banda d'acompanyament) em va semblar molt enriquidor. I el "format nostàlgic" va garantir una pluja de grans èxits d'uns i altre, sense que anés en detriment de la qualitat i la classe. Per si algú s'ho demana, The Manfreds és la unió de diversos components de Manfred Mann (la banda), amb l'absència notable de Manfred Mann (la persona) i la peculiaritat de sumar els dos cantants que va tenir el grup durant els 60 (i que llavors novan coincidir): Paul Jones (excel·lent com a vocalista i també a l'harmònica) i Mike D'Abo (més cascadet). El premi especial va aquest cop per la interpretació de "Watermelon man" a càrrec dels Manfreds amb cameo, a mitja cançó, de Georgie Fame, que d'alguna manera simbolitzava la proposta. <br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-FxL3Z1A19gE/XEiD7YG5niI/AAAAAAAABFg/-maPtUvdVNgEBITPsQNOolsEzcoJRVtSwCLcBGAs/s1600/20181213_215201.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="903" data-original-width="1600" height="180" src="https://1.bp.blogspot.com/-FxL3Z1A19gE/XEiD7YG5niI/AAAAAAAABFg/-maPtUvdVNgEBITPsQNOolsEzcoJRVtSwCLcBGAs/s320/20181213_215201.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<b>Ocean Colour Scene: </b>El concert que va tancar el primer trimestre del curs -poques hores abans d'agafar l'avió de tornada- em feia gràcia també per motius de nostàlgia, aquest cop íntima: els OCS els vaig veure en directe per primer cop la tardor del 1995, a la universitat de Loughborough on estava d'Erasmus, uns mesos abans que publiquessin <i>Moseley Shoals</i>, el disc que els va llençar. A més, els OCS són una banda local (Moseley, justament, és un dels barris / poble de Birmingham). El concert el van començar a tot drap ("The riverboat song" de segon tema), van allargar massa l'inevitable interludi de mitjos temps i van acabar altre cop dalt. Pel mig presentar algun tema nou (es veu que darrerament han publicat un EP), però res revolucionari: la seva aposta és molt clara, t'agradi o no. A mi m'agrada prou. A més, de teloners tenien ni més ni menys que <b>Martha & the Vandellas</b>, que ja justificaven per elles mateixes el preu de l'entrada. Tota una demostració d'espectacle old school ben portat. Premi especial per a Steve Craddock, geni i figura, que continua sent un dels guitarristes que és més entretingut mirar (a banda d'escoltar), ja que se sap tots els trucs de Pete Townsend i companyia. I, a més, es conserva molt més jove que el cantant, que havia estat el clàssic guaperas brit pop. <br />
<br />Guillermo Solerhttp://www.blogger.com/profile/06431819273718408452noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2189704671418668432.post-82816096121332878452018-12-13T13:52:00.003+01:002018-12-13T13:52:56.235+01:00Banda sonora pel Nadal: el millor de la collita d'aquest any<!--[if gte mso 9]><xml>
<o:OfficeDocumentSettings>
<o:RelyOnVML/>
<o:AllowPNG/>
</o:OfficeDocumentSettings>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves/>
<w:TrackFormatting/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:DoNotPromoteQF/>
<w:LidThemeOther>ES</w:LidThemeOther>
<w:LidThemeAsian>X-NONE</w:LidThemeAsian>
<w:LidThemeComplexScript>X-NONE</w:LidThemeComplexScript>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:SplitPgBreakAndParaMark/>
<w:DontVertAlignCellWithSp/>
<w:DontBreakConstrainedForcedTables/>
<w:DontVertAlignInTxbx/>
<w:Word11KerningPairs/>
<w:CachedColBalance/>
</w:Compatibility>
<m:mathPr>
<m:mathFont m:val="Cambria Math"/>
<m:brkBin m:val="before"/>
<m:brkBinSub m:val="--"/>
<m:smallFrac m:val="off"/>
<m:dispDef/>
<m:lMargin m:val="0"/>
<m:rMargin m:val="0"/>
<m:defJc m:val="centerGroup"/>
<m:wrapIndent m:val="1440"/>
<m:intLim m:val="subSup"/>
<m:naryLim m:val="undOvr"/>
</m:mathPr></w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" DefUnhideWhenUsed="true"
DefSemiHidden="true" DefQFormat="false" DefPriority="99"
LatentStyleCount="267">
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Normal"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="heading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="35" QFormat="true" Name="caption"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="10" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" Name="Default Paragraph Font"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="11" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtitle"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="22" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Strong"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="20" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="59" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Table Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Placeholder Text"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="No Spacing"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Revision"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="34" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="List Paragraph"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="29" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="30" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="19" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="21" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="31" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="32" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="33" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Book Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="37" Name="Bibliography"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" QFormat="true" Name="TOC Heading"/>
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin-top:0cm;
mso-para-margin-right:0cm;
mso-para-margin-bottom:10.0pt;
mso-para-margin-left:0cm;
line-height:115%;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:"Calibri","sans-serif";
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-theme-font:minor-fareast;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;}
</style>
<![endif]-->
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Fa uns quants anys ja
vaig fer un <a href="https://vidadesdelsofa.blogspot.com/2012/12/discs-de-nadal-que-es-puguin-escolta.html">post </a>dedicat a discos nadalencs. A priori, poques coses semblen més
irritants que la música associada amb aquesta festa: col·leccions de nadales
tradicionals i d’estàndards mil-i-un cop versionats, sovint a càrrec d’antigues
estrelles amb una trajectòria francament declinant que, oportunistes, miren de
remuntar a base de joia, neu i optimisme impostat. Però, precisament per això,
val la pena mirar de trobar alternatives més suportables. Aquest Nadal hi ha
una collita abundant de discos nadalencs, i alguns d’ells són prou
recomanables. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<br />
<div class="MsoNormal">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-KU0-EJ-yIXA/XBJTfNZl3VI/AAAAAAAABEU/YmAvNIP4Al0fGDTSokpoGUyzSCy49jkSwCLcBGAs/s1600/81mu9XvjxML._SY355_.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="355" data-original-width="355" height="200" src="https://2.bp.blogspot.com/-KU0-EJ-yIXA/XBJTfNZl3VI/AAAAAAAABEU/YmAvNIP4Al0fGDTSokpoGUyzSCy49jkSwCLcBGAs/s200/81mu9XvjxML._SY355_.jpg" width="200" /></a><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">El més mediàtic
segurament sigui <i>Happy Xmas </i>d’Eric Clapton. És, també, el que a priori més
encaixa en la sospita que editar un disc de Nadal és símptoma de sequera creativa.
A la pràctica, no es diferencia gaire dels altres discos que darrerament ha
editat el guitarrista que un dia va ser Déu: no entusiasma, però tampoc ofèn
massa. Per tant, pot ser un possible regal pel cunyat o sogre com alternativa
més digna a Il Divo o Ray Coniff. Això sí, a Clapton cal reconèixer-li el detall de
versionar “Everyday will be like a holliday”, del gran William Bell. </span></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-yI7vs1iZCL4/XBJTq7qFuEI/AAAAAAAABEY/BWo0d9cdXBk6xrByKpGiuIvr8nagqFPWwCLcBGAs/s1600/Mavericks_Xmas_LP_Cover_2018-758x758.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="758" data-original-width="758" height="200" src="https://4.bp.blogspot.com/-yI7vs1iZCL4/XBJTq7qFuEI/AAAAAAAABEY/BWo0d9cdXBk6xrByKpGiuIvr8nagqFPWwCLcBGAs/s200/Mavericks_Xmas_LP_Cover_2018-758x758.jpg" width="200" /></a><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">En aquesta línia
de discos més mainstream hi ha també <i>Hey! Merry Christmas</i>, de The Mavericks. L’amic Raul Malo s’ho ha treballat una mica més, ja que la majoria de les
cançons són originals. Ara bé, com m’ha passat amb els darrers discos de la
banda, em sembla una mica insípid. I sí, és molt –massa- nadalenc, en el pitjor
dels sentits. </span></div>
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"></span><br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-vSJ-zUaIk-Y/XBJTdkaqBDI/AAAAAAAABEc/IAQmiVF3WqoSNA9a0VaKncjQyBhptjClgCEwYBhgL/s1600/71FrZrBKVdL._SY355_.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="355" data-original-width="355" height="200" src="https://2.bp.blogspot.com/-vSJ-zUaIk-Y/XBJTdkaqBDI/AAAAAAAABEc/IAQmiVF3WqoSNA9a0VaKncjQyBhptjClgCEwYBhgL/s200/71FrZrBKVdL._SY355_.jpg" width="200" /></a><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">El disc més
bizarro del lot sens dubte és el que signa William Shatner. Sí, el capità Kirk
d’Star Trek, que ja té una trajectòria musical prou llarga, tot i que més que
cantar, recita amb la seva veu característica. <i>Shatner Claus</i>, a més, compta amb
les col·laboracions de personatges tan diversos com Judy Collins, Iggy Pop,
Rick Wakeman (Yes) o Billy Gibbons (ZZ Top). Combinat amb un repertori
d’estàndards ultraconeguts (“Jingle bells”, “White Christmas” o el “Run Rudolph
Run” de Chuck Berry), el disc té moments francament divertits. Tot i això, la
broma no sé si dóna per gaires escoltes. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<br />
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-kSRDdTtryog/XBJUGWRcI_I/AAAAAAAABEk/ly7VKG-uQWohQaNmhT_Bfk-_H-hEOFfMACLcBGAs/s1600/monkees.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="355" data-original-width="355" height="200" src="https://1.bp.blogspot.com/-kSRDdTtryog/XBJUGWRcI_I/AAAAAAAABEk/ly7VKG-uQWohQaNmhT_Bfk-_H-hEOFfMACLcBGAs/s200/monkees.jpg" width="200" /></a><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Anem, ara sí, cap
als veritablement recomanables, els que es poden continuar escoltant un cop
passin les vacances. Que un grup tan comercial com The Monkees publiqui un disc
de Nadal (<i>Christmas Party</i>) entra dins una certa lògica. La sort és que ho facin
després de <i>Good times</i>, el seu notable disc de retorn de fa un parell d’anys, i
aplicant si fa no fa la mateixa fórmula: producció d’Adam Schlesinger, que s’ha
encarregat de trobar un grapat de cançons noves de músics afins (algunes
excel·lents, com “House of gingerbreaks”) i versions de clàssics pop de
temàtica nadalenca (Wizzard! McCartney!! Big Star!!!). Tot i això, potser el
moment més genuïnament emocionant és sentir Peter Tork cantant en llatí “Gloria
in excelsis Deo” acompanyat de banjo. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<br />
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-YZ3sJp_aaRM/XBJUedPDOeI/AAAAAAAABEs/3M9_-VNby8wMrJHLC54vvgcsv5repIcDACLcBGAs/s1600/crowell.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="355" data-original-width="355" height="200" src="https://2.bp.blogspot.com/-YZ3sJp_aaRM/XBJUedPDOeI/AAAAAAAABEs/3M9_-VNby8wMrJHLC54vvgcsv5repIcDACLcBGAs/s200/crowell.jpg" width="200" /></a><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Els dos darrers
discos són totalment de material original i ens porten més cap al terreny de la
música d’arrels americana. Rodney Crowell, un dels millors compositors country,
ha confessat que, malgrat publicar <i>Christmas everywhere</i>, en realitat el Nadal
no li agrada, així que no és estrany que la cançó que l’obre se subtituli “Ens
veiem al centre comercial” o que en altres proclami que “el Nadal m’entristeix”
o proposi “saltem-nos el Nadal aquest any”. De manera que potser és tracta d’un
disc anti-nadalenc que, tot i això, és bàsicament divertit i simpàtic. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-po80r_J-htw/XBJUkUn--AI/AAAAAAAABE4/vodC_t9FlmMNdBSxSoQUFkOJ_LlQVQycwCEwYBhgL/s1600/socks.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="355" data-original-width="355" height="200" src="https://4.bp.blogspot.com/-po80r_J-htw/XBJUkUn--AI/AAAAAAAABE4/vodC_t9FlmMNdBSxSoQUFkOJ_LlQVQycwCEwYBhgL/s200/socks.jpg" width="200" /></a><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"> </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">També és molt
divertida la darrera proposta, a càrrec de JD McPherson, el més jove de tots
els artistes ressenyats, tot i que la seva proposta és un clar revival dels
sons dels 50: rock, jump blues, rockabilly... El títol del disc (<i>Socks</i>) pot
sorprendre en un primer moment, fins que un se n’adona que es refereix al regal
de Nadal més habitual i decebedor, tal i com es pot veure a la portada. És
també una de les millors cançons del disc, que en tot cas és compacte i no
abaixa el llistó en cap moment. A més els aires vintage de tot el projecte
lliguen amb l’element inevitablement nostàlgic del Nadal, de manera que,
comptat i debatut, potser és el millor disc per aquestes festes. </span></div>
</div>
Guillermo Solerhttp://www.blogger.com/profile/06431819273718408452noreply@blogger.com0