divendres, 19 de maig del 2017

Completant la col·lecció de còmics indispensables de John Byrne

Panini Comics està tenint el bon gust d'anar reeditant una gran quantitat de material de Marvel dels 80, l'època en què jo em vaig aficionar als còmics de superherois, la qual cosa suposa un perill constant per la meva butxaca. I si hi ha algú que es pugui considerar un "autor total" d'aquells anys és John Byrne: dibuixant, guionista, revitalitzador de personatges clàssics i creador d'altres de nous. Sense ell, per exemple, segurament Wolverine no hagués sobreviscut per convertir-se en un dels personatges més populars del còmic de superherois. Amb l'esperada publicació, fa un parell de mesos, d'un generós volum amb tots els còmics de Byrne de She-Hulk, i l'anunci per al juliol d'una altra recopilació de la curta etapa a The Hulk, diria que la majoria de les grans obres de Byrne de la seva primera etapa a Marvel (1975-85) estan disponibles al mercat en excel·lents reedicions. Després, i precisament arran d'un conflicte mentre s'encarregava de Hulk, Byrne va deixar Marvel per DC, on va signar un rellançament de Superman, i la seva carrera continuaria tant a les dues grans editorials ianquis com en d'altres projectes independents. Però el Byrne infalible diria que és el de la primera època.

La Hulka de Byrne es caracteritza per ser conscient de ser un personatge de còmic i trencar la barrera per parlar sovint directament amb els lectors.

Repassem: tenim, per suposat, la seva etapa a The Uncanny X-Men, amb guions de Chris Claremont, i al llarg de la qual va anar adquirint cada cop més rellevància també com a responsable dels arguments. A aquests gloriosos còmics ja els vaig dedicar una entrada fa anys. Els fans no quedaran decebuts si adquireixen també la primera col·laboració de Claremont i Byrne, Iron Fist. En deixar els mutants, Byrne va arrencar una llarguíssima etapa com a autor total de The Fantastic Four (cinc anys, 65 números!) que fins i tot rivalitza amb la fundacional de Lee-Kirby com a referència de l'anomenada Primera Família. Tot això reeditat en luxosos volums de gran tamany i tapa dura. En format més modest també s'han reeditat títols byrnians més accessoris, com les seves etapes de dibuixant de The Avengers o Captain America. I, aviat, els seus West Coast Avengers, també com a autor total, que desconec i que, tot i ser ja de la seva segona etapa Marvel, fan bona pinta.

Penso que un dels elements en què Byrne va ser innovador (i en això coincidia amb Claremont) va ser en el tractament dels personatges femenins com a personatges amb entitat pròpia, que ja no eren un simple complement o interès romàntic dels herois masculins. No per res en la seva etapa als Quatre Fantàstics Susan Storm passa de ser la "Noia Invisible" a la "Dona Invisible", i se la retrata en molts moments com el veritable pal de paller del quartet, el personatge més fort. I també és interessant la variació de l'heroïna sexy que fa amb Hulka, que se'n riu -literalment- del seu propi personatge, dels lectors i de l'autor.

Tot i això, per mi la cimera Byrne són els 28 números que va escriure i dibuixar d'Alpha Flight, el grup de superherois canadencs que ell mateix va crear com antagonistes puntuals dels X-Men i que acabarien tenint, de la seva mà, col·lecció pròpia (tot aquest material, meravellosament aplegat aquí). Els Alpha Flight pertanyen a l'univers Marvel -i interactuen de tant en tant amb altres personatges de la casa-, però amb el simple detall de situar-los a l'altre costat de la frontera, Byrne -d'origen britànic, però que havia viscut part de la infantesa i adolescència al Canadà- aconsegueix crear un micro-univers diferenciat, més realista. Llegit ara, l'Alpha Flight apareix com un còmic innovador que es va avançar a la fórmula de les "temporades" més o menys anuals, tant habituals avui en dia o, fins i tot -compte, spoiler!- va ser capaç d'assassinar el pressumpte protagonista al final de la primera temporada molt abans que ho fés J.R.R. Martin.

Alpha Flight, mostra de diversitat canadenca: tres anglos, dos francòfons, un nadiu nord-americà, una semideessa i una alienígena.

Byrne també porta fins a l'extrem la premissa Marvel del superheroi imperfecte (oposat al model Superman): cadascun dels membres d'Alpha Flight amaga darrera el glamour dels seus poders la tragèdia o el potencial autodestructiu. Sasquatch és un brillant científic que poc a poc es va "bestialitzant". Au Nevada és una semideessa incapaç de sentir com un èsser humà. Shaman, dividit entre la ciència occidental i la màgia de la seva gent, no va poder salvar la seva dona de la mort. Puck és un nan a qui la deformitat del seu cos li provoca dolors constants. I els bessons Aurora i Estrella del Nord semblen qualsevol cosa menys germans: ella té doble personalitat, i ell és arrogant, insufrible i, de fet, acabaria sortint de l'armari com el primer personatge gai de Marvel. Alpha Flight són també disfuncionals com a supergrup, ja que només ocasionalment actuen tots junts. I, significativament, el cor del grup és altre cop una dona, Heather Hudson, que malgrat no ser-ne membre oficial i no tenir poders acaba sent la líder.