diumenge, 27 de setembre de 2015

Un vot complex

Finalment, he votat aquella opció a la què, al llarg de la campanya, m'hi he vist encaminat, no tant per la campanya que han fet com per la campanya que han fet la resta. Miro d'explicar-me, i vull fer-ho ara que encara no se saben els resultats.

Va per endevant que jo penso que Catalunya és una nació (segons criteri renanià, no romàntic) i que per tant és subjecte de sobirania. Aquest és l'aspecte clau (més que la independència). Considero que el marc jurídico-polític espanyol nega aquesta sobirania, i per tant s'ha de canviar. Comparteixo el diagnòstic que, arran de la sentència de l'Estatut, va fer Ferran Mascarell -quan encara no havia fitxat per Mas-: Catalunya necessita un estat propi, que jugui a favor seu, i si l'Estat Espanyol no compleix aquesta funció, caldrà crear-ne un altre. Matís: un estat propi no equival exactament a independència. Per això vaig ser dels que vaig votar "Sí - No" el 9N.

No sóc, per tant, independentista, tot i que la idea de la independència tampoc no em fa por ni em genera rebuig. En tot cas, per mi la independència seria un mitjà i no una finalitat.

No estic massa content amb la manera com s'està resolent el contenciós. No m'agraden aquestes eleccions, ni tampoc el plantejament agònic (tot o res) que se n'ha fet. Hagués preferit més diàleg, més polític per part dels polítics i menys parcantisme.

Però, m'agradi o no, les eleccions han arribat, el marc plebiscitari s'ha imposat, i el resultat només admet dues lectures: sí o no. Si l'objectiu és que Catalunya sigui sobirana, l'única opció possible és el vot pel "Sí" clar. Hi ha opcions més matisades, però aquestes eleccions no van de matisos. Ep, i ja he dit que a mi no m'agrada.

La CUP tenen a favor la seva honestedat democràtica: diuen que no n'hi ha prou amb guanyar en escons, que cal guanyar en vots (totalment d'acord), i diuen clarament què creuen que cal fer en cas de victòria. El problema és que no estic d'acord amb el que volen fer, que bàsicament és tirar pel dret (DUI). Jo no vull tirar pel dret, i a més crec que seria un error. A mi no em fa por la independència, però sí em fa por un procés cap a la independència amb presses, mal gestionat i sense totes les garanties.

Junts Pel Sí diuen que n'hi ha prou amb escons, tot i que estic segur que saben perfectament que això no serà suficient a nivell internacional. I fixen un full de ruta més complex i més ambigu, però que en teoria ens porta a la independència en divuit mesos. Dubto que ells tampoc es creguin això, entre d'altres coses perquè hi ha molts factors incontrolables. Em temo que, un cop més, el que es digui en campanya no serà exactament el mateix que es dirà després. De fet, m'ho temo i al mateix temps hi confio. Al cap i a la fi, si apel·lem al pragmatisme de la Unió Europea nosaltres també hem de ser pragmàtics. Paciència i anar avançant amb precaució. Algú dirà que això és "peix al cove". No és la política "peix al cove"?

Per tant, he votat a Junts pel Sí, valorant l'esforç de fer una llista plural i perquè penso que és el millor vot per reforçar la sobirania catalana i provocar uns canvis d'estatus necessaris (que poden dur o no a la independència). Ho he fet, al mateix temps, lamentant que no hagin estat més sincers quant a la complexitat real del procés i amb la sensació que han prioritzat la mobilització del vot convençut per davant del realisme.

Així he votat amb un punt d'il·lusió, esperant que sigui un pas cap a millor, però també un punt de preocupació, perquè tot plegat no és cap broma, la situació és molt complexa (molt més del que bona part de la gent creu, em temo) i caldrà molta inteligència per gestionar el futur. I també amb un punt de tristor, perquè no haguem estat tots plegats capaços de resoldre-ho d'una altra manera.