divendres, 17 de setembre de 2010

Santa Tecla 2010: administrar amb moderació

Analitzant el programa de les festes de Santa Tecla que arrenquen avui hi he trobat a faltar un element, al meu entendre, imprescindible: l’advertiment que el consum no moderat d’actes festius pot ser perjudicial per la salut. És obvi que les autoritats sanitàries i/o municipals estan descuidant els seus deures, però, afortunadament, aquí està servidor de vostès per corregir un error que podria tenir greus conseqüències.

M’explico: les festes de Santa Tecla són, de fa temps, unes festes llargues, a l’entorn dels deu dies. Tot i això, la seva estructura habitual permet a l’usuari anar adaptant el seu cos de forma progressiva als excessos indestriables de la festa. Els primers dies acostumen a ser més aviat suaus, d’aquells en què els actes de la nit han acabat cap a la una de la matinada i, l’endemà al matí, només hi ha matinades i tallers escolars; és a dir, actes l’assistència als quals està més enllà, molt més enllà, de la més radical militància teclista. Sí, habitualment dins aquesta primera fase s’hi encabeix un cap de setmana, i llavors la intensitat puja, però en general podem dir que els sis primers dies de festa són, bàsicament, una preparació pel que vindrà.

I “el que vindrà” arrenca el dia 21 a la tarda. Des d’aquí ja és un non-stop, dia i nit, nit i dia, fins al final de festes, per la Mercè. La revetlla de la nit del 23 al 24 sembla, en alguns moments, un aplec de zombies, però un hi aguanta per dignitat i reconfortat perquè allò s’acaba. Així, la Santa Tecla més habitual s’assembla a una etapa ciclista d’aquelles que manté un recorregut més aviat pla durant bona part del recorregut per convertir-se en etapa de muntanya en el darrer terç. Sí, el final pot ser dur, però un hi arriba rodat i amb reserva de forces. La Santa Tecla 2010, en canvi, és un veritable trenca-cames, amb prou feines sense quilòmetres per la recuperació.

Analitzem-ho. D’entrada, arrenca directament en cap de setmana. Això implica dues (o tres) nits d’alta intensitat, a les que cal sumar la lògica ansietat “Santa Tecla, per fi!” dels qui porten mesos esperant l’arrencada de les festes i, per tant, estan especialment predisposats a l’excés. No hem de descartat, per tant, que aquest primer tram ja ens deixi alguns despenjats i uns quants tocats. Amb prou feines un parell de dies d’aquests que hem caracteritzat com a més suaus i ja som 21. Arrenca, per tant, el tram central, el Tourmalet de les festes. El pitjor, però, és que superats els pilars caminant i el correfoc del 24, que generalment són els obstacles finals per completar Santa Tecla, aquest any la meta encara serà lluny. Queden dos dies (i dues nits) més de festa, que poden agafar desprevingut a més d’un teclista. Acabar les festes en bones condicions pot esdevenir, per tant, una feina titànica.

Dosificar esforços, per tant, esdevé gairebé obligatori si es vol sobreviure a aquesta veritable marató. Això implica escollir i sí, amics, és dur, però cal fer-ho. Per exemple, jo aquest any estic dubtant entre suprimir del meu programa personal tots els actes que comencin abans de les 13:00 o bé els que organitzin entitats el nom de les quals comenci per una vocal. O potser m’encomano a Sant Magí i les reserves casolanes de Chartreuse per mirar d’arribar viu al final de les festes.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Esa foto patillera!

No es que no m'agradin les festes de Sta. Tecla, pero a mesura que em vaig fent gran cada cop m'agraden menys les grans aglomeracions de gent.

Et posaria molts exemples: fa un temps se'm va acudir anar a la "degustacio" del braç de Sta. Tecla, i... mai mes. Onades de gent que semblava que feia mes d'una setmana que no menjava, espentes, baralles, tot per intentar endrapar un troç de braç de gitano... Lamentable.

Tambe podem parlar dels preus prohibitius de les mamadetes, aixi com els 15 minuts minim que has de fer cua per pendre alguna cosa en qualsevol barra de bar posada al carrer. Ah! i surt pixat i cagat de casa, sino ho pasaras malament.

Normalment m'agafo vacances per Sta. Tecla, pero per fugir de la ciutat i de les multituts ;-)

Push.

Guillermo soler ha dit...

Una cosa està clara, Push: els actes gastronòmico-gratuïts, especialment si són en horari apte per jubilats, s'han de defugir!
No ho havia posat en el meu manual d'ús de Santa Tecla perquè em sembla de sentit comú...

Xavier Brotons ha dit...

Lo millor de Santa Tecla: la mamadeta algueresa, els castells i Dames i Vells (genials).

Lo pitjor: l'extensió del "cotxetisme", o sigui, la proliferació de pares amb el cotxet dels seus fills que assisteixen a actes multitudinaris (posant en perill la integrat del seu fill) amb actitud superba de "Jo tinc preferència perquè porto un cotxet!". Es deu tractar d'una extensió del subnormalimse creixent de la nostra societat, però s'hauria de començar a combatre amb l'argument següent: "Si tens fills petits, a segons quins actes no hi vagis; si hi vols anar, no tinguis fills."