divendres, 17 de desembre de 2010

London Calling

Sempre cal fer-se les fotos-topicasso.

Viatjar és, una mica, com col·leccionar cromos: "tengui, tengui, falti". Generalment viatgem a llocs nous que ens "faltin". Però també hi ha llocs "tengui" que, curiosament, no et sap greu repetir. Per mi, un d'aquests llocs és Londres. Finalment, ni el mal temps, que va tancar aeroports a Anglaterra, ni la vaga de controladors, que va provocar el caos aquí, ens va impedir de viatjar a Londres. Per mi, feia set anys des del darrer cop, i feia temps que tenia ganes de tornar-hi.

Londres m'agrada. M'agrada la ciutat i em fascina que una passejada curta ens pugui portar a llocs tan emblemàtics (i diferents) com el Palau de Buckingham, les Cases del Parlament o Piccadilly Circus. Disfruto amb les úniques contribucions britàniques a la gastronomia mundial: el full english breakfast i el pastís de poma amb custard. I encara que hi hagis anat moltes vegades, sempre et queda alguan cosa per veure. En aquest cas, la Torre de Londres: fins ara, l'elevat preu de l'entrada havia estat dissuassori, però realment valia la pena. Especialment, la visita guiada amb el beefeater, que pel que vam veure són militars reconvertits en comediant amb força èxit.

Però a més, no ho hem de negar, Londres és una ciutat per comprar. I no deixa de ser curiós que sent una ciutat extraordinàriament cara en un país més car que el nostre, comprar cultura (llibres, música, DVDs) sigui més econòmic que a casa. Més econòmic i més productiu, ja que hi ha molta més varietat i qualitat que aquí. En aquest sentit, però, ha estat alarmant comprovar en aquest viatge que el nombre de botigues de discos ha baixat de forma dràstica, desaparegudes la Tower Records de Piccadilly i tots els Virgin Megastore. Afortunadament, les llibreries de Charing Cross continuen sent un paradís. Respecte les possibilitats de trobar DVDs inimaginables a casa, només us diré que la Marta va embogir comprant documentals d'autores de noms impronunciables. I, si sou viciosos de les sèries de TV, les tenen totes, i totes completes. Això sí, sense subtítols en castellà, llàstima.

D'algunes de les adquisicions de la darrera setmana, segur que n'anirem parlant en aquest blog... La vida des del sofà és més interessant després de passar per Londres.

1 comentari:

Xavier Brotons ha dit...

Londres, una ciutat que em "falti" i que, sens dubte, hauré de visitar un dia o altre, també per comprar DVDs d'aquests estranys que ja saps que m'agraden.
Per cert, respecte a Piccadilly Circus recordo una mestra d'EGB que ens explicava que un amic seu català que vivia a Londres quan comprava el bitllet d'autobús per anar a Piccadilly Circus sempre deia "Figues seques" i l'hi donaven!