dimecres, 29 de desembre de 2010

'The Wire': potser sí, que és la millor sèrie de la història

No sé si m'atreviria a dir, com molts ho han fet, que The Wire sigui la millor sèrie de TV de la història. Però tampoc no em sembla un despropòsit. En un dels primers posts d'aquest blog us en vaig parlar, de la sèrie, i de com estava pendent que s'edités, d'una punyetera vegada, la cinquena temporada. Ja està. Editada, adquirida legalment i visionada. Deu capítols que posaven punt i final a la sèrie. Un final excel·lent, gens acomodatici, coherent... Un final modèlic. A diferència d'altres que hem patit aquest any, i suposo que no cal donar noms.

The Wire és, formalment, una sèrie policíaca que vol i aconsegueix ser molt més: un gran retrat de la vida a la ciutat fet, a més, des d'una premisa ideològica crítica amb el sistema actual. El seu creador, David Simon, va treballar de periodista durant molts anys i la sèrie es basa, en bona mesura, en la seva pròpia experiència com a reporter de successos: els personatges, problemes i situacions que va conèixer llavors. Resulta coherent, doncs, que després que en temporades anteriors The Wire hagués visitat el món polític o el de l'ensenyament, en la seva darrera temporada el nou element incorporat fos el del periodisme.


Poques vegades una redacció de ficció ha semblat tan real.

Així, mentre McNulty i companyia continuen investigant el tràfic de drogues i l'alcalde Carcetti comprova que no és fàcil complir les promeses electorals, assistim al dia a dia de la secció local de The Baltimore Sun. La sèrie planteja algunes de les crisis actuals de la premsa: el canvi de propietat cap a grans corporacions; la substitució dels redactors experimentats per joves més "productius", la banalització dels continguts... I, més enllà de la cojuntura actual, una qüestió de fons: com es construeix la informació? Fins a quin punt es pot construir?

Tot i que sovint tinc la sensació de predicar en el desert, insisteixo a recomanar The Wire, una sèrie que al principi demana paciència però que després es torna adictiva, que suposa un esforç però que el compensa àmpliament. I si, com jo, quan l'acabeu no n'heu tingut prou, sempre us quedarà el consol de llegir The Wire: Diez dosis de la mejor serie de televisión, un volum editat per Errata Naturae. Inclou deu aproximacions a la sèrie, començant per la del propi David Simon. Per mi, especialment interessants les de Rodrigo Fresán i Marc Pastor. Aquest darrer, escriptor i membre dels Mossos d'Esquadra, ho és perquè ens explica com els policies "veuen" les sèries de policies. I apunto que també esmenta amb elogis The Shield, l'altra sèrie que, per la meva desesperació, encara no s'han dignat a editar la darrera temporada.