(Text publicat originalment al Butlletí de l'aMt corresponent al segon trimestre de 2012)
Benvolgut lector:
Si estàs llegint aquest text el
dia 21 o 22 de juny, i ho estàs fent a la Capsa de Música, a la planta baixa
del Magatzem número 1 de la Tabacalera, és probable que estiguis sentint una
emoció especial. Si no la sents -bé perquè ets una persona insensible, o perquè
no saps ben bé que hi fas aquí-, mira al teu voltant i sí que veuràs altres
persones emocionades: fins i tot homes fets i drets, amb més pèl al pit o la
barba que no pas al cap, que estan experimentant un moment de gran càrrega
emotiva. Potser no ho demostren i la processó va per dins. Però ja et puc
assegurar jo que n’hi ha uns quants que estan (estem) emocionats... si realment
estàs llegint això el dia 21 o 22 de juny, i ho estàs fent dins la Capsa de
Música.
Perdona que faci servir tants
condicionals, però és que no m’ho acabo de creure del tot. Com Sant Tomàs,
hauré de tocar-ho amb les meves pròpies mans per a convèncer-me’n. No per res, sinó
perquè fa molt de temps (massa) que esperem aquest moment. I perquè fins i tot
ja se’ns havien dit altres dates. Tot i que sembla que aquest cop sí va de
debò. Amb prou feines fa un mes es va inaugurar el Jardí Vertical que corre
l’avinguda Vidal i Barraquer en paral·lel als magatzems de la Tabacalera, i un
“escamot aMt” hi vam ser. La nostra mirada, però, s’escapava al que quedava
darrera el mur verd i la pantalla gegant...
Si estàs llegint aquest text el
dia 21 o 22 de juny, i ho estàs fent a la Capsa de Música, vol dir que no hi ha
hagut cap inconvenient de darrera hora, que les previsions s’han complert i que
estàs assistint a l’estrena d’un nou espai musical i cultural de la ciutat de
Tarragona. I la seu de l’Associació de Músics de Tarragona (aMt), l’entitat des
de la qual fa més d’una dècada hem treballat perquè aquest espai fos realitat.
I fixa’t que dic “treballat”, perquè així ha estat: l’aMt ha estat des d’un
primer moment proactiva i ha contribuït amb les idees i l’experiència dels
socis a conformar el projecte. Fins a tres plans d’usos presentats de forma
oficial, plànols inclosos, innombrables reunions, i ja en la fase final,
visites tècniques per aportar criteri per tal que l’equipament fos el millor
possible i el màxim d’ajustat a la feina que ha de fer. Molta, molta feina
feta. I ben feta.
Avui, per tant, és un dia feliç.
Toca pensar i agrair, sobretot, en tota la gent de l’aMt, els socis i sòcies que
hi han treballat des del 2000, aportant el granet de sorra que els tocava. Toca
també agrair a aquelles persones que, des de l’ajuntament i d’altres
institucions, s’han cregut el projecte i l’han entès. Han entès que anava de
debò, que no era una fantasmada i que al darrera hi havia un projecte per tota
la ciutat.
Però hem de pensar que encara
queda molta feina per fer. Cal dotar de vida a aquesta sala, aconseguir que
aculli una programació estable que tant serveixi per acostar als tarragonins a
noves propostes musicals que ens arriben de fora com per donar l’oportunitat
als de casa, a la pedrera. Cal posar en funcionament els equipaments de la
primera planta: els bucs d’assaig, l’estudi de gravació... I cal articular tot
plegat perquè acabi funcionant com un veritable pol de creativitat musical i
d’irradiació cultural. Queda molta feina per fer, i des de l’aMt esperem
continuar contant amb la complicitat de molts de vosaltres.