dimecres, 26 d’agost del 2015

Una setmana a Romania

Que per què vam anar de vacances a Romania? Això ens ha preguntat molta gent, tant aquí com allà. I la veritat és que no teníem una resposta clara. Part conseqüència de planificar les vacances en el darrer moment; part el voler fugir dels llocs massificats a l'agost... De ben segur hi va influir també el fet que ni la Marta ni jo havíem estat mai a Europa de l'Est (amb l'excepció molt relativa de Berlín). A més, jo recordava com de satisfet n'havien tornar el Xavier (Brotons) i l'Elena, i la Marta em va dir, quan ja teníem els bitllets, que de fet sempre havia volgut viatjar a Romania.

Fos com fos, el fet és que vam passar una setmaneta en aquest bonic país, a primers d'agost, sota una xafogor terrible que ens va perseguir allà i que només s'apaivagava una mica als vespres transilvans. Tenitn en compte que només teníem set dies, podria dir-se que vam optar pel "pack bàsic". El primer dia el vam dedicar a la capital, Bucarest, a on havíem volat la nit abans amb Whizzair, companyia low cost a esquivar. Realment n'hi ha prou amb un dia per fer-se una idea de la ciutat (excepte si un té un especial interès en els museus d'art, que n'hi ha uns quants), que no és gaire bonica, però sí prou interessant. També és més cara que la resta del país, un motiu més per estar-s'hi l'estrictament imprescindible.

A Bran, fent el fantasma davant el fals castell de Dràcula. Per cert, espero que arreglin el forat al mig del pas de vianants on em vaig deixar el tormell dret.

Així, el segon dia ja vam viatjar en tren fins a Brasov, ja a Transilvània. La ciutat -d'origen alemany com gairebé totes les poblacions que vam visitar- té un bonic casc antic i a més vam poder gaudir d'un excel·lent walking tour que valia molt la pena. Els dos dies següents vam fer excursions des de Brasov. El primer vam anar, en transport públic, a veure el castell de Bran -sens dubte, la turistada més gran del viatge, però malgrat tot interessant- i la fortalesa de Rasnov. El segon ens vam afegir a una excursió privada per visitar les esglésies fortificades de Viscri -del més destacat del viatge- i Biertan, així com la ciutadella de Sighisoara. En el procés, vam agafar-li una mica de mania a Claudius, el nostre guia. De tornada a Brasov les dues nits -era cap de setmana- vam ser prou afortunats que a la plaça major hi havia un festival de bandes romaneses de tribut a grups com Metallica, Pink Floyd, The Doors o Queen. Una experiència un pèl freak com a bonus inesperat.

Ja el cinquè dia vam deixar Brasov per desplaçar-nos a Sibiu en minibús. Altra ciutat originàriament germànica amb un casc antic emmurallat i concentrat entorn tres places que es comunicaven entre elles. Vam poder gaudir-la durant un dia i mig més aviat reposadets en què vam fer molta terrasseta, els millors àpats del viatge (a mida que passaven els dies i ens sentíem més confiats amb la gastronomia local vam menjar més, millor i més barato) i fins i tot vam anar al cine (gràcies a què Romania és un país modern i avançat en el que les pelis s'exhibeixen en versió original, no com a casa nostra). El setè dia va ser purament de viatge: vam agafar el tren a les 5:30 de la matinada per tornar a Bucarest en un trajecte de sis hores (tot i que són només uns 300 quilòmetres), i pràcticament directes a l'aeroport per tornar a Barcelona.

I ja està. Pim, pam, pum. Lògicament, en set dies i sense gaire contacte amb els locals (a banda d'alguna conversa aïllada) la sensació és que amb prou feines has pogut gratar en la realitat d'un país ple de contrastos i elements d'interès: la pròpia llengua romanesa, la presència de minories nacionals, l'aparent baix desenvolupament de les zones rurals, l'herència del pseudocomunisme antirús de Ceaucescu... Però vaja, això és el turisme: quedar-se amb la sensació que hi havia molt més.