Músics de ficció (I): Stillwater

Ja fa gairebé un parell d'anys que vaig escriure aquesta entrada al blog en què explicava que les pel·lícules musicals que em semblen més interessants són aquelles protagonitzades per artistes totalment inventats. I deia que m'agrada especialment el fet que "cal dotar-los també d'un repertori que no existeix, d'una música i sovint uns suposats èxits que encaixin perfectament en aquella realitat en la que se'ls està inserint. És a dir, uns èxits (o fracassos) que no ho van ser ser (perquè no existien), però que ho podrien haver estat (si haguessin existit)." La idea era que aquesta entrada fos el pòrtic a una sèrie que repassés alguns d'aquests músics de ficció i les seves cançons que mai no van existir, però la realitat discontínua d'aquest blog ho va impedir... fins ara! Impulsat pel recent passi de la peli Almost famous (Cameron Crowe, 2000) al cicle de cinema rock que organitza l'aMt a la Capsa de Música, em llenço a escriure'n el primer lliurament.

Així, Stillwater van ser (o més aviat haurien estat) un quartet de hard rock que el 1973, amb el seu tercer LP, estaven a punt de fer el salt definitiu cap a l'èxit. La pel·lícula mostra aquest procés mentre la banda gira pels Estats Units sota l'observació d'un periodista adolescent que ha d'escriure'n un reportatge per a la revista Rolling Stone. Stillwater estan clarament basats (tot i que no només) en els Led Zeppelin, tant en el so com en bona mesura l'estètica o la clàssica tensió entre el cantant Jeff Bebe (interpretat per Jason Lee) i el guitarrista i veritable líder Russell Hammond (Billy Crudup). Al llarg de la película el grup apareix interpretant fragments de mitja dotzena de cançons "seves", encapçalades per aquest "Fever Dog". Com veureu, efectivament, podria ser 1973.



Però d'on surt el repertori i qui hi ha realment darrera d'Stillwater? Val a dir en primer lloc que el director del film, Cameron Crowe (que em sembla que és molt més popular i valorat als EUA que aquí), coneixia perfectament el món que volia reflectir, ja que de fet la figura del periodista adolescent que de sobte es troba envoltat d'estrelles de rock està basada en la seva pròpia experiència. A més, Crowe estava casat amb Nancy Wilson, guitarrista del grup Heart, que algú ha definit com una mena de versió femenina de... Led Zeppelin! Així, sembla que Wilson i el mateix Crowe es van encarregar de composar la major part del repertori d'Stillwater.

Per tal que els Stillwater resultessin creïbles, la interpretació musical d'aquest repertori també era crucial. Així, mentre que el bateria i el baixista que veiem en pantalla sí que toquen els seus instruments (de fet, el segon és Mark Kozelez, líder dels Red House Painters), Jason Lee i Billy Crudup són actors que lògicament no estaven preparats per assumir el repte. Així, les guitarres les toca en realitat Mike McReady de Pearl Jam mentre que el vocalista és el més anònim Marti Frederiksen. Lee i Crudup, malgrat això, van comptar amb l'assessorament ni més ni menys que de Peter Frampton per assumir la part musical dels seus papers.

El CD editat com a banda sonora oficial és una meravellosa recopilació de clàssics de l'època, però malauradament això vol dir que només inclou un dels temes d'Stillwater, l'esmentat "Fever dog". Si remeneu per segons quin tipus de pàgines web és possible, però, que trobeu altres cançons... I també hi ha altres clips del "grup" a youtube.



Almost Famous, per tant, és excel·lent quant a la recreació musical i de fet tota ella és un homenatge al poder del rock en el moment en què, potser, passava a ser definitivament indústria, deixant enrere la fase revolucionària dels 60. En aquest sentit, tot i que aparentment sigui una comèdia (i en aquest punt cal destacar les divertides aportacions de Frances McDormand com angoixada mare del protagonista) sobre el pas de l'adolescència a l'adultesa, també inclou algunes valuoses reflexions sobre la relació entre l'artista, el públic i els mitjans. L'aficionat musical té alicients extra en la interpretació que Phillip Seymour Hoffman fa del crític Lester Bangs o la presència d'una jove Zooey Deschanel (cantant de She & Him) com a germana del protagonista.

I, a més, inclou una escena que, almenys a mi, em va fer reconsiderar l'opinió que tenia sobre Elton John per descobrir tot un món amagat pel seu repertori 80s estil "Nikita" o "Sacrifice".