dissabte, 16 d’abril de 2011

Patriota

Llegeixo a la premsa que Daniel Osàcar, exresponsable de finances de CDC, va declarar ahir davant el jutge pel "cas Palau". No tinc la més remota idea de si és culpable o innocent, o en quina proporció. Encara diré més: tant de bo es demostrés que és innocent. Ara bé, el que m'ha sorprés és que el seu advocat, en sortir del jutjat hagi declarat a la premsa que Osàcar "és un patriota".

Vagi per davant que a mi la paraula "patriota" (com "botifler") és de les que em genera més desconfiança, perquè sovint qui la fa servir s'atorga una superioritat moral per definir els ciutadans bons i dolents. El tema, però, és que s'utilitzi com argument per una defensa davant la pressumpció d'un possible delicte. I no és el primer cop: sense deixar el mateix cas Palau, recordo que quan Àngel Colom va comparèixer davant la comissió parlamentària que investigava el tema per respondre dels calers que va rebre del Palau per finiquitar el Partit per la Independència, la seva resposta, extremadament desafiant, va tenir aquest argument com a eix principal. Un argument que, ja per prudència, aquells que estiguessin sota sospita s'haurien d'estalviar justament perquè el propi Millet va ser definit durant molts anys com un patriota.

Però en tot cas, aquí el que m'emprenya és que la pregunta és si Osàcar -o qui sigui en cada cas- ha comés un delicte o no, i per respondre aquesta pregunta que sigui o no patriota és absolutament irrellevant. Si de cas, si el finalment delinqüent fos, efectivament, un patriota, quedaria clar el seu cinisme. Quan s'apela a la condició de patriota, si el que s'apunta és que els patriotes són incapaços de ser corruptes, malament. I si el que s'insinua és que el delicte comès embolcallat en la bandera ho és menys, encara pitjor.