2012: un bon any

Fa cosa dir-ho en veu alta, donats els temps que corren, però el 2012 ha estat un bon any per mi. És clar que la base per a poder afirmar-ho és que la crisi econòmica de moment no m'ha afectat gaire -almenys directament-, i avui en dia ja sabem que en aquest terreny, més que mai, resistir és véncer. Tampoc no hi ha hagut problemes greus en altres terrenys "sensibles", com ara el personal, el familiar o la salut. De manera que puc concentrar el meu balanç de l'any en qüestions més frívoles, que al cap i a la fi són les que habitualment respira aquest bloc. (Val a dir que de les poques coses que van bé en aquest país nostre són els castells: el 2012 ha estat la millor temporada de la història, de manera que al cap i a la fi és coherent que per a mi hagi estat un bon any.)

Sens dubte, un dels hits de l'any ha estat les vacances que la Marta i jo vam passar a Gana, i que haurien merescut, sens dubte, una entrada en aquest bloc per elles mateixes. L'oportunitat de viatjar-hi se'ns va presentar pel fet que la meva cosina Raquel hi havia anat a viure al març amb el seu futur marit, que és d'aquest país africà. Això ens va proporcionar una "base d'operacions" a la capital, Accra, i introducció de primera mà a alguns dels aspectes de la vida ganesa. Van ser una vintena de dies genials, absolutament desconnectats de la nostra vida quotidiana, i només per això ja van valer la pena. No us penseu, però, que ens vam dedicar únicament a la "dolce farniente", tot i que hi havia llocs ben adequats per a fer-ho. Vam viatjar a diversos indrets del país, fins i tot amb un vol anterior: al nord, cap al parc natural de Mole, on vam veure de ben a prop elefants, antílops, búfals i micos diversos; cap l'oest per la costa, visitant els antics castells esclavistes de Cape Coast i Elmina...

"Donde fueres, haz lo que vieres..."

Experiències ben diverses i -espero- un bon tast de la complexitat real del país: des dels viatges incòmodes en "tro-tro" a la visita a la urbanització més selecta del país; degustació de plats locals no massa recomanables com el fu-fú; l'assistència a un partit de futbol de la selecció nacional (per només dos euros al canvi); un festival de la cultura Asafo; un concert de música highlife; les pelis infumables que ens vam xupar en els viatges en bus; i fins i tot la troballa d'avions abandonats dels quals, potser, en sentireu a parlar... Resumint: un viatge molt recomanable i un país interessant en el qual potser ara hi ha més oportunitats que a casa nostra (i no ho dic en broma).

En el camp lúdico-musical, el 2012 ha estat un any més aviat aturadet. El projecte de ressuscitar el meu primer grup, Els Txupes, coincidint amb el vintè aniversari, finalment no va quallar després d'uns assajos-temptativa, però si més no va servir per fer-nos uns riures i reprendre un contacte que espero que no tornem a perdre de la mateixa manera... El darrer tram de l'any he pogut col·laborar amb el Graciano, que ha colat un tema al darrer CD de l'aMt, tant a l'estudi com en el concert de presentació del disc. Un plaer, és clar. I ja que parlem d'aMt, al juny vam inaugurar la Capsa de Música i sembla que aquest 2013 sí que pot entrar realment en funcionament... No serà perquè els de l'aMt no ens hi estem trencant les banyes...

Els Txupes 2012. Caldrà esperar al 25è aniversari?

També en el darrer trimestre s'ha fet realitat un altre projecte personal que venia de lluny: la publicació dels resultats de la meva recerca sobre els grups de música pop de la Barcelona dels anys 60. S'ha fet realitat, tot i que no del tot: les retallades han fet que el llibre, publicat per la Generalitat, aparegués només en versió digital. Treure'n una edició en paper són deures pendents per al 2013. Si no ho heu fet encara, visiteu el bloc temàtic d'Eco i Distorsió.

El 2012 també ha estat l'any que he pogut sentir en directe Bruce Springsteen, Mavis Staples, The Dream Syndicate i Josh Rouse, entre d'altres. I, enllaunada, una quantitat de música que ara mateix em veig incapaç de resumir... També ha estat l'any de veure en pantalla gran "Moonrise kingdom", "Drive" i "The Avengers". De llegir compulsivamente la nissaga "Canción de fuego y hielo" i "El día del Watusi" de Casavella. I de xalar amb el cinc de nou descarregat de la Jove. Perquè, com ja us he dit, el 2012 ha estat el millor any de la història castellera. Veieu com no tot ha anat malament?