300 números de "Ruta 66"

Va ser a l'època de l'institut que vaig començar a comprar-me revistes de música, encara que fos de tant en tant. Recordo que el primer exemplar de Ruta 66 que vaig comprar portava Chuck Berry a la portada, i el primer Rock de Luxe, Chris Isaak. Durant anys vaig comprar fidelment aquestes dues revistes editades a Barcelona (com també ho era el Popular 1, de la qual, però, només vaig comprar algun exemplar) fins a acumular una col·lecció considerable de la qual no fa gaire em vaig haver de desfer finalment. Un dia vaig decidir deixar de comprar el Rock de Luxe, perquè vaig arribar a la conclusió que hi havia massa pedanteria per massa poca substància (sobretot perquè no resistia la comparació amb les revistes britàniques com Mojo i Uncut). Amb el Ruta, he estat més fidel i tot i que ja no el compro religiosament, sí que ho faig amb freqüència.

Ruta 66 manté un punt entranyable, fins i tot després de la remodelació de fa uns anys -introduint el color!!!- que a mí, a diferència de molts lectors entranyables, em va semblar un encert. Val a dir que també he pogut escriure-hi algun cop: després de la meva estada a Nova Orleans, pel primer Mardi Gras post-Katrina, em van publicar un reportatge de vuit pàgines que és una de les feines periodístiques de les quals estic més orgullós. Els anys següents vaig ser un col·laborador molt ocasional: una entrevista a Allen Toussaint (telefònica), un reportatge sobre els grups de la Barcelona dels 60 (arran de la recerca que n'estava fent) i un grapat de ressenyes de discos i llibres diversos. Balanç discret, i més ara que fa força temps que no els proposo res.

Tot això ho explico perquè Ruta 66 ha publicat aquest mes de gener el seu número 300, una efemèride gens menyspreable per a una publicació especialitzada en paper, en els temps que corren, i que per una vegada han volgut celebrar -ells, que són tan poc donats a aquesta mena d'autobombos- amb un exemplar amb continguts ben especials. Per exemple, una llista de les cançons imprescindibles del power pop, entrevistes a Bobby Womack i Steve Van Zandt o un repàs al London calling de The Clash. I el millor autohomenatge: la recuperació de les crítiques als 300 "discos del mes" publicats per la revista. Per tant, ja ho sabeu: si us afanyeu encara el trobareu al quiosc.