No n'hi ha prou?

Quan jo era un adolescent i a casa predominaven els concerts de rock català, amb tota la seva litúrgia, sempre arribava un moment incòmode quan el grup es retirava de l'escenari i se suposava que el públic havia de demanar el bis. Incòmode perquè alguns espectadors no podien reprimir el crit de "ooootra, ooootra" (en castellà, Déu meu!) i d'altres, voluntariosos, miraven d'adaptar-lo al català en una versió ("unaaaaaaltra, unaaaaaltra") que no acabava de quadrar. Amb el temps això s'ha solucionat amb el crit "no-n'hiha-prou", amb tres cops de veu, que diria que és l'adaptació de l'anglosaxó "we-want-more". Però fixem-nos que tot i que bàsicament diuen el mateix i tenen el mateix objectiu, no és el mateix dir "volem més" que "no n'hi ha prou". Hi ha, en la fórmula catalana, un plus d'exigència i insatisfacció: no només en volem més, sinó que considerem que l'espectacle ofert fins el moment ha estat insuficient.

Potser no té més importància, però darrerament m'ha semblat que aquesta actitud "no n'hi ha prou" s'està donant, cada cop més, en el món casteller, justament quan aquest està arribant a nivells estratosfèrics. I no em refereixo a un "no n'hi ha prou" en el sentit de mantenir l'ambició, cosa positiva, sinó un "no n'hi ha prou" en no acabar de valorar allò que s'està vivint a cada moment. Per exemple, després que diumenge passat els Minyons de Terrassa fessin una actuació excepcional (especialment a primers de juliol!), es percebia en alguns comentaris un cert "no n'hi ha prou" perquè no havien portat a plaça el tres de deu. I aquell mateix dia, a la ràdio, vaig sentir com, aparentment no prou satisfets amb les fites assolides aquell cap de setmana a diverses places, es demanava si una colla provaria el seu castell sostre descarregat aquest pròxim diumenge, s'especulava si una altra estava treballant ja una construcció a priori molt lluny del seu abast (al cap de colla preguntat se li va escapar el riure) i fins i tot pràcticament s'exigia a una tercera agrupació que comencés a assajar ja un castell mai assolit. Perquè "no n'hi ha prou", suposo.

Ep, i que quedi clar que allò que sentim o llegim als mitjans penso jo que és més símptoma que causa, ja que a les xarxes socials i les converses no és estrany trobar-se castellers que adopten actituds similars, especialment cap a les altres colles, però també a vegades cap a la seva. Un amic em comentava que hi havia neguit a la seva colla perquè anaven molt retardats aquesta temporada... tot i que els números eren clars en què estaven fent el millor curs de la seva història! El problema era que altres colles corrien encara més. Per tant, si una colla perd pistonada respecte l'any passat o simplement està al mateix nivell, no n'hi ha prou. I si ha avançat feina però no tanta com d'altres, tampoc no n'hi ha prou. Si estem veient castells de nou i de gamma extra força abans del que era habitual, tampoc no n'hi ha prou perquè esperem veure'n encara de superiors...

Potser és que el (nefast) hashtag #tenimpressa també domina el món casteller.

En tot cas, relax. Disfrutem. Diada a diada. Que queda molta temporada per endavant i el 2016 n'ha de començar una altra.