Londres, again...

Ja ho vaig escriure en aquest blog: Londres és un d'aquells llocs als quals m'agrada tornar de tant en tant. Com que sóc coherent, cinc anys després hi he tornat, en una escapadeta de cinc dies prou profitosa. Tot i que probablement sigui la "gran capital" a la què he viatjat amb més assiduïtat, sempre hi ha coses a fer i a veure. Llàstima que el preu de l'allotjament sigui prohibitiu, i fins i tot via Airbnb no va ser fàcil trobar una combinació d'espai digne a distància raonable del centre i a preu assumible. Finalment em vaig instal·lar en un pis entre l'estació d'Euston i Regent's Park, on hi vivien un pakistanès i un xino a qui no vaig arribar a veure mai, però sí vaig sentir (aparentment, quan no estava a la universitat, es passava el dia tancat a la seva habitació parlant -cridant- per skype).

Donat que aquest cop hi anava sol, em vaig estalviar bona part de les rutes més clàssiques i anar totalment al meu aire. Així, com a novetat vaig agafar una barca pel Tàmesis per visitar Greenwich; vaig anar a l'interessant museu d'història de la ciutat -que prèviament no sabia que existia-; i vaig fer una passejada matinal de diumenge per Regent's Park i Marylebonne. També vaig fer un tour guiat per alguns dels punts de la ciutat vinculats a Sherlock Holmes. I vaig tornar a visitar -ho havia fet fa 25 anys amb el meu pare!- l'Imperial War Museum, amb impressionants exposicions dedicades a la I Guerra Mundial i l'Holocaust, a més d'exemplars reals de les V1 i V2 nazis.

Dalt, a Piccadilly Circus el novembre de 1995. Sota, a Piccadilly Circus el novembre de 2015. Vint anys després, la bufanda és la mateixa.

I, és clar, essent lliure, vaig dedicar força hores a la caça i captura de cultura consumible. Tot i que efectivament bona part de les botigues de discos han desaparegut, en vaig trobar unes quantes de prou recomanables al Soho (la millor, Sister Ray). Això, juntament amb la "nova" HMV a Oxford Street i Fopp, van garantir un bon botí de CDs, alguns dels quals feia temps que buscava sense èxit, com ara bona part de la discografia de Kirsty MacColl en reedició de luxe (i preus raonables). HMV o Fopp també tenen grans col·leccions de pelis i sèries, però pràcticament tot sense subítols, cosa que emprenya una mica. I a Foyles trobes qualsevol llibre que vulguis.

Em feia il·lusió també anar a algun concert. Per desgràcia -o potser afortunadament, donat que era caríssim-, quan vaig tenir dates confirmades ja no quedaven entrades per sentir Georgie Fame al Ronnie Scott's, de manera que, en un cap de setmana no particularment brillant quant a actuacions, em vaig haver de conformar amb una de Sarah Cracknell a l'elegant Cadogan Hall. La cantant de St. Etienne va interpretar el seu segon disc en solitari, que sona força com la seva banda però sense l'electrònica: és a dir, pop ye-yé. Acompanyada d'una banda excel·lent, al concert només li va faltar sr una mica més generós en durada, amb prou feines una hora.