Banda sonora pel Nadal: el millor de la collita d'aquest any

Fa uns quants anys ja vaig fer un post dedicat a discos nadalencs. A priori, poques coses semblen més irritants que la música associada amb aquesta festa: col·leccions de nadales tradicionals i d’estàndards mil-i-un cop versionats, sovint a càrrec d’antigues estrelles amb una trajectòria francament declinant que, oportunistes, miren de remuntar a base de joia, neu i optimisme impostat. Però, precisament per això, val la pena mirar de trobar alternatives més suportables. Aquest Nadal hi ha una collita abundant de discos nadalencs, i alguns d’ells són prou recomanables. 

El més mediàtic segurament sigui Happy Xmas d’Eric Clapton. És, també, el que a priori més encaixa en la sospita que editar un disc de Nadal és símptoma de sequera creativa. A la pràctica, no es diferencia gaire dels altres discos que darrerament ha editat el guitarrista que un dia va ser Déu: no entusiasma, però tampoc ofèn massa. Per tant, pot ser un possible regal pel cunyat o sogre com alternativa més digna a Il Divo o Ray Coniff. Això sí, a Clapton cal reconèixer-li el detall de versionar “Everyday will be like a holliday”, del gran William Bell.

En aquesta línia de discos més mainstream hi ha també Hey! Merry Christmas, de The Mavericks. L’amic Raul Malo s’ho ha treballat una mica més, ja que la majoria de les cançons són originals. Ara bé, com m’ha passat amb els darrers discos de la banda, em sembla una mica insípid. I sí, és molt –massa- nadalenc, en el pitjor dels sentits.

El disc més bizarro del lot sens dubte és el que signa William Shatner. Sí, el capità Kirk d’Star Trek, que ja té una trajectòria musical prou llarga, tot i que més que cantar, recita amb la seva veu característica. Shatner Claus, a més, compta amb les col·laboracions de personatges tan diversos com Judy Collins, Iggy Pop, Rick Wakeman (Yes) o Billy Gibbons (ZZ Top). Combinat amb un repertori d’estàndards ultraconeguts (“Jingle bells”, “White Christmas” o el “Run Rudolph Run” de Chuck Berry), el disc té moments francament divertits. Tot i això, la broma no sé si dóna per gaires escoltes.

Anem, ara sí, cap als veritablement recomanables, els que es poden continuar escoltant un cop passin les vacances.  Que un grup tan comercial com The Monkees publiqui un disc de Nadal (Christmas Party) entra dins una certa lògica. La sort és que ho facin després de Good times, el seu notable disc de retorn de fa un parell d’anys, i aplicant si fa no fa la mateixa fórmula: producció d’Adam Schlesinger, que s’ha encarregat de trobar un grapat de cançons noves de músics afins (algunes excel·lents, com “House of gingerbreaks”) i versions de clàssics pop de temàtica nadalenca (Wizzard! McCartney!! Big Star!!!). Tot i això, potser el moment més genuïnament emocionant és sentir Peter Tork cantant en llatí “Gloria in excelsis Deo” acompanyat de banjo.

Els dos darrers discos són totalment de material original i ens porten més cap al terreny de la música d’arrels americana. Rodney Crowell, un dels millors compositors country, ha confessat que, malgrat publicar Christmas everywhere, en realitat el Nadal no li agrada, així que no és estrany que la cançó que l’obre se subtituli “Ens veiem al centre comercial” o que en altres proclami que “el Nadal m’entristeix” o proposi “saltem-nos el Nadal aquest any”. De manera que potser és tracta d’un disc anti-nadalenc que, tot i això, és bàsicament divertit i simpàtic. 

 

També és molt divertida la darrera proposta, a càrrec de JD McPherson, el més jove de tots els artistes ressenyats, tot i que la seva proposta és un clar revival dels sons dels 50: rock, jump blues, rockabilly... El títol del disc (Socks) pot sorprendre en un primer moment, fins que un se n’adona que es refereix al regal de Nadal més habitual i decebedor, tal i com es pot veure a la portada. És també una de les millors cançons del disc, que en tot cas és compacte i no abaixa el llistó en cap moment. A més els aires vintage de tot el projecte lliguen amb l’element inevitablement nostàlgic del Nadal, de manera que, comptat i debatut, potser és el millor disc per aquestes festes.