"El seductor", atípica obra mestra del tàndem Siegel-Eastwood

Segurament els fans de Clint Eastwood recordaran que el director va dedicar la multioscaritzada Sin Perdón a Sergio Leone i Don Siegel, els dos directors que van popularitzar-lo a finals dels 60 i primers 70. Però Eastwood no només volia agrair que convertissin un actor de sèrie B en una estrella, sinó reconèixer la influència que havien tingut sobre ell també com a director. Això probablement sigui especialment cert respecte Siegel, habitualment considerat un artesà però, al mateix temps, director d'alguns títols fonamentals del cinema nord-americà com ara la versió original de la terrorífica La invasión de los ultracuerpos (55) o Harry el Sucio, ja amb Eastwood.

Fa unes setmanes vaig comprar un pack amb tres westerns de Siegel en DVD, una interessant manera d'acostar-se tant a la trajectòria del director com a l'evolució del gènere, del qual, com ja sabeu, en sóc força fanàtic. La primera pel·lícula, Duelo en Silver Creek (52) és una sèrie B sense gaire interès, més enllà de ser un dels primers films de Siegel: bons molt bons, dolents pèrfids i traïdors (inclosa femma fatale), sheriff veterà amb problemes per desenfundar i jove aprenent. Molt més coneguda i popular és Dos mulas y una mujer (70), ja amb Eastwood com a protagonista, juntament amb Shirley McLaine, que interpreta una pressumpta monja que simpatitza amb la causa juarista. La pel·lícula és interessant, a més, perquè no deixa de ser, en molts aspectes, una adaptació a l'americana dels spaguetti western -que, òbviament, eren la versió italiana de l'original americà-: dels films de Sergio Leone prén, a més del propi Eastwood, la banda sonora d'Ennio Morricone, l'ambientació a Mèxic, un cert to postmodern, etc.

Tot i això, la joia de la corona és, sens dubte, la tercera pel·lícula, la que em va decidir a comprar el pack: El seductor (71). De les col·laboracions entre Siegel i Eastwood, que inclou títols tan populars com l'esmentat Harry el Sucio o Fuga de Alcatraz, és una de les menys conegudes però de les més interessants, especialment perquè suposa una rara avis dins la filmografia de tots dos. De fet, del western en prén bàsicament l'ambientació (la Guerra Civil nord-americana), però igualment pot ser definida com un thriller o fins i tot, en alguns moments, com una pel·lícula de terror.

Eastwood és un soldat ianqui ferit que és acollit dins un col·legi privat per senyoretes del Sud dirigit per la mà fèrria de Geraldine Page. La irrupció d'un home atractiu i manipulador remou a fons les hormones d'aquest petit col·lectiu femení. L'ambigu personatge d'Eastwood, immobilitzat per la seva cama ferida, és presoner i alhora un perill per elles, amb una tensió (no només sexual) creixent. A més, la pel·lícula es resol amb un final encertat i absolutament coherent, sense concessions. Una pel·lícula excel·lent que val la pena revisar de tant en tant.

Us deixo el tràiler original:
http://www.youtube.com/watch?v=Fk2fCSkxHiw