Agost

L'agost és, sobretot, passar molta calor, que t'obliga a fotre't dues o tres dutxes diàries. Agost és no poder treballar gaire, perquè no trobes interlocutors i els que trobes encara tenen menys ganes de treballar que tú. Agost és menjar una paella amb amics a la platja Llarga, i després banyar-te i córrer les ones, imaginant-te, un altre cop, que Tarragona és a Califòrnia. Agost és no poder dormir a les nits. Agost és fer tertúlia amb els col·legues a la plaça de la Font, fins que et fan fora. Agost és, com sempre, descobrir nova-vella música: The Rain Parade, on estaveu amagats? Agost és aprofitar per mirar de recuperar temps perdut en vells projectes. Agost és, també, planificar un viatge a darrera hora amb massa condicionants: que sigui bo, bonic i barato, que no estigui ple de gent i que no li afecti la vaga de controladors aeris.

L'agost també serà vacances, i festes de Sant Magí, i festes de Gràcia. Serà, en un parell de dies, el festival de l'Associació de Músics de Tarragona, amb un nou emplaçament i amb un cartell de luxe: Love of Lesbian, Quimi Portet i, també de luxe, els amics de Z-30, La Perra Gorda, Febrero i Alberto Grima, entre d'altres. L'agost serà Miqui Puig punxant al Cós del Bou. L'agost seran castells de nou (espero) a la plaça de les Cols, que com tothom sap és la plaça més bonica del món casteller (i, a més, està a tocar de casa meva). L'agost serà, finalment, un viatge encara no concretat: hi haurà sorpresa de darrera hora? No sabem on, però sabem qui, i això és el que importa.

L'agost passa massa lent... o massa ràpid. I, quan s'hagi acabat, arribarà el setembre, que és millor.