dissabte, 20 de novembre de 2010

I love burocràcia

Ahir, finalment, va passar el que em temia de feia setmanes. Torno de Valls amb el cotxe, vorejo la muralla pel passeig Torroja i entro a la Part Alta pel passeig de Sant Antoni. A l'alçada del no-pàrquing Escorxador hi ha un control policial. No busquen terroristes, ni traficants, ni tan sols conductors embriagats. Busquen vehicles que hagin entrat a la Part Alta sense el distintiu de resident. Delinqüents com jo. Em fan aparcar a un costat. Veig com ja hi ha uns quants cotxes més acumulats, i els urbans aprofiten per demanar la documentació del vehicle, assegurança i tot el que puden, suposo que per veure si poden ampliar la multa. Estic de sort: s'acumulen tants vehicles que, bé perquè no deixem passar als cotxes que sí tenen el distintiu, bé perquè els urbanos no volen treballar tant, ens perdonen la vida i ens diuen que marxem, però sobretot que marxem de la Part Alta per la via més ràpida.

Com és que aquest tio no té targeta de resident, us estareu preguntat? Us ho explico: la tinc demanada, ni més ni menys, des del 10 d'agost (les multes estaven anunciades per l'octubre, però per una vegada vaig voler fer els tràmits amb prou temps). Com un bon ciutadà empadronat a la Part Alta, vaig anar a l'Omac, vaig fer la sol·licitud corresponent, la vaig acompanyar de la documentació acreditativa i em van dir que en quinze dies m'avisarien per passar a recollir-la. Em van trucar, sí, però per dir-me que no me la podien fer perquè tenia una multa d'estacionament pendent a Base, l'organisme recaptador.

De seguida que vaig trobar un forat, vaig anar a Base a preguntar de quina multa es tractava i, com em temia, em van confirmar que era una d'estacionament d'un any i mig enrere. Efectivament, no l'havia pagada encara, però perquè havia presentat recurs i estava pendent de que me'n diguessin alguna cosa. No em vull allargar amb els detalls, però tinc la convicció que aquella multa és injusta i per això hi vaig recórrer, recolzat en la documentació que, entenc, m'hauria de donar la raó. Sigui com sigui, el tema és que el recurs l'havia presentat al febrer i vuit mesos després no tenia cap resposta. Així ho vaig plantejar a Base, dient-los que si havia de pagar, pagaria, però que necessitava que resolguessin el recurs per poder tenir la targeta de resident de la Part Alta. Em van comentar que accelerarien el procés. Han passat dos mesos més i continuo sense saber-ne res.

Em dóna pel sac haver de tornar a perdre el temps anant a Base a reclamar que em diguin d'una punyetera vegada si haig de pagar o no una multa, però suposo que ho faré un dia d'aquests. En tot cas, el que no faré és pagar la multa si no em diuen que sí, que haig de pagar-la, i m'ho argumenten. I suposo que tampoc no deixaré d'entrar en cotxe al meu barri perquè no tinc una targeta que he demanat i que no em donen per una incompetència administrativa seva (deu mesos per estudiar un recurs? au va!).

De manera que imaginem-nos que hauria passat si ahir m'arriben a multar (o si ho fan abans que tingui la targeta). Òbviament, hauria presentat recurs contra la multa. Mentre aquest segon recurs no es resolés, tampoc no em donarien la targeta, exposant-me a noves multes, les quals també serien recorregudes. El risc, per tant, és que la situació arribi a l'infinit. Se n'hauran de fer càrrec els meus descendents.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

un sensepapers qualsevol al teu propi barri...

Guillermo Soler ha dit...

Sí, un dia d'aquests em deportaran fora de les muralles...

Unknown ha dit...

"El gran error del segle XX." I no em voleu creure...