Clicks: el futbol us farà lliures!

De petits, món germà i jo vam acumular un bon nombre de Clicks, "barco pirata" inclós, que guardàvem en un enorme calaixó juntament amb altres ninots com els Airgam Boys o els clàssics indis i cowboys de Comansi. Els Clicks (llavors de Famobil i ara de Playmobil), però, eren els reis. Un petit exèrcit de mini-individus, tots amb la mateixa cara somrient, que el meu germà i jo distribuïem per la catifa i que, fins i tot, féiem lluitar contra el nostre hàmster. Val la pena insistir en què, inicialment, tots els Clicks compartien pentinat i faccions.

El Click original, incapaç fins i tot de girar la mà.

Els Airgam Boys, en canvi, lluïen una gran diversitat de cares: amb barba i bigoti, amb bigoti estil Errol Flynn, amb bigoti i mosca, amb barba de dos dies, amb barba però sense bigoti... La diferència encara era més espectacular pel que fa a les contrapartides femenines: les Clacks, simplement, eren un Click amb un pentinat lleugerament diferent (ondulat) i una mena de faldilleta estil Agatha Ruiz de la Prada. Les Airgam Girls -només en teníem una, astronauta-, en canvi, es caracteritzaven per unes formes molt més -ehem- femenines. Fins i tot, quan s'asseien, els apareixien per sota la faldilla unes calcetes.

Està clar que Clicks i Clacks van evolucionar, amb el temps. La primera revolució, que jo recordi, van ser els Clicks amb barba, amb l'afegit que, enlloc d'estar simplement pintada, era un complement que es podia posar i treure. Quan ja feia anys que a casa meva no entraven nous Clicks vaig descobrir, amb astorament, que de sobte les Clacks s'havien posat al dia i que lluïen, de forma discreta però inequívoca, pits!

La Clack del segle XXI: a un pas del topless!

Tot això, però, són qüestions purament estètiques, pecata minuta. Allà on realment els Clicks estaven en desavantatge respecte els Airgam Boys i altres ninots articulats era en la seva mobilitat reduïda. Els darrers que van entrar a casa meva ja incorporaven una novetat fonamental: la capacitat de girar les mans, la qual cosa multiplicava les possibilitats de joc!

Darrerament he tornat a treure el cap per les botigues de joguines (coses de tenir nebot) i he descobert que, finalment, els Clicks han fet el salt evolutiu definitiu, el que per fi els permetrà córrer amunt i avall amb total llibertat. Després de generacions i generacions de Clicks que només podien doblegar les dues cames de cop, de manera que, o bé s'estaven dempeus com un estaquirot, o bé queien al terra de cul... de sobte n'hi ha que poden moure les cames separadament, que poden aixecar-ne una mentre l'altra es queda al terra. Sens dubte, un gran pas (literal) per la clickalitat.

La "Roja", versió Playmobil.

Ara bé, atenció que la cosa té conya. Els primers Clicks que vaig veure que podien moure les cames de forma independent eren els futbolistes. La cosa té certa lògica, perquè està clar que no tindria cap sentit fer uns Clicks futbolistes si no puguessin xutar, cosa que és impossible fer amb les cames lligades. Un podria pensar que, després, aquesta millora genètica passaria al conjunt de la població clickera. Però no és així: vaig mirar i remirar i els pirates, els romans, els fantasmes... tots continuen amb les dues cames interdependents. Fins i tot els Clicks periodistes que formen part de la mateixa col·lecció que els futbolistes!  De la qual cosa els nostres petits i petites en poden extreure una lliçó francament útil: que hi ha els Clicks normals, que són majoria, i l'èlit, els privilegiats, que són els futbolistes. Com al món real.