"Sons of Anarchy": matriarcat sobre rodes

He acabat la segona temporada de Sons Of Anarchy, sèrie que -diria- no s'ha vist, almenys en obert, per aquí, però que sembla que pot anar a Cuatro. Val la pena que n'estigueu pendents. En tot cas, el principal estímul que vaig tenir per acostar-me a la sèrie va ser saber que el seu creador, Kurt Sutter, havia estat un dels guionistes de The Shield, a la què vaig dedicar una de les primeres entrades d'aquest blog.

[Incís 1: Continuo pendent de què s'editi en DVD la darrera temporada de The Shield. Dec ser l'únic fan de la sèrie que no sap com s'acaba l'aventura de Vic Mackey.]

[Incís 2: Diferències entre la ficció televisiva ianqui i la hispana? Moltes, moltíssimes. Però una de les claus és que en les primeres podem parlar de "creadors" -Sorkin, Abrams, Simon, etc.- i que, no per casualitat, aquests creadors són guionistes. Podeu dir algun cas similar local? I no val Benet i Jornet...]

En tot cas, tornem a Sons Of Anarchy. El títol de la sèrie és també el nom de la banda de motoristes protagonista, dedicats a "protegir" el poble californià on resideixen mentre trafiquen amb armes. Només dient això segurament ja us imagineu que hi deu haver dosis abundants de tensió, violència, tatuatges, una miqueta de sexe i rock & roll. I sí, a Sons Of Anarchy trobareu tot això. També, com The Shield, juga a què l'espectador s'identifiqui amb uns personatges de certa ambigüitat moral (ens cauen bé, però no deixen de ser delinqüents violents). Però potser és més sorprenent que sigui una sèrie que té com a temàtica central la família. Sí, la família.

El triangle protagonista forma una família real, de reminiscències hamletianes. Clay és un dels fundadors del club i l'actual president, mentre què Jax, fill de l'altre fundador n'és el vicepresident. Però a més són padrastre i fillastre, ja que Gemma, la mare de Jax, està casada amb Clay, després que el seu primer marit -i pare de Jax- morís fa anys. Una família feliç? No del tot, perquè Jax descobreix una mena de diari del seu pare que el porta a qüestionar-se si el rumb que ha adoptat el club sota la direcció de Clay és l'adequat. El referent familiar s'estén més enllà dels principals protagonistes, ja què el club és presentat sovint com una família: els que hi pertanyen són "germans", i els llaços que els uneixen són fins i tot més importants que els de sang.

Però el més interessant és que, en un context atapeït de testosterona -recordeu: són motoristes!- el personatge central d'aquesta família -tant si parlem dels tres protagonistes com del club en general- és una dona, Gemma. Ella és, paradoxalment, la més forta de tots. A l'inici de la segona temporada ho fa explícit un dels supremacistes blancs que s'enfronten al club, quan decideix que ella ha de ser l'objectiu principal: "Sense la matriarca, la resta són com nens petits."

Katey Sagal i Ron Perlman, parella protagonista.

Lògicament, un personatge com aquest no funcionaria sense una interpretació d'alçada, que és la que ofereix Katey Sagal, construint una Gemma que és alhora tendra i manipuladora i implacable a l'hora de defensar el que creu que és millor per als seus. Potser reconeixereu a Segal: ja era la mare de Love & Marriage ("Matrimonio con hijos"). Curiosament, un altre retrat de la família nord-americana, en aquell cas en clau d'humor càustic. Sagal no és l'excepció, ja que el repartiment és excel·lent, encapçalat per un icònic Ron Perlman com Clay.

Val a dir que el final de la segona temporada no m'ha acabat de convèncer... Però ja estic neguitós per veure'n la tercera!