dimecres, 6 d’octubre de 2010

Apocalipsi a la TAP


Diumenge passat, a les deu del matí, estava anunciat l'Apocalipsi. Ni més ni menys que a Tarragona, en concret a la plaça de braus ara coneguda com Tarraco Arena Plaça. Segons diversos profetes, la fi del món estava garantida. Amb la música de fons de les trompetes del Judici Final (gralles, en aquest cas), la TAP es col·lapsaria. La sorra s'ompliria de milers i milers d'aficionats abillats amb samarretes de colles fins que no seria possible l'entrada de més castellers, quedant una o dues colles fora. Simultàniament, hordes de ciutadans indignats mirarien d'aconseguir un seient a les grades. Els asfixiats ocupants de la sorra, llavors, mirarien de pujar a les grades i... Bé, ja sabeu / intuïu com continuava aquesta crònica d'una tragèdia anunciada... i que mai va estar ni tan sols a prop de produir-se.


A l'hora de la veritat, la plaça va presentar una poc comprensible notable quantitat de seients buits a les grades, mentre què l'arena estava, si fa no fa, igual d'atapeïda que en anys anteriors. Ho sé perquè m'hi vaig passar la major part del Concurs passejant amunt i avall sense cap entrebanc. Aquestes passejades, a més, em van servir per comprovar que, com era d'esperar, amb entrada o sense, allò estava ple dels "sospitosos habituals": un bon grapat de Minyons; el Jaume i el Pep Anton de la Bisbal; el Ton Oller; els reusencs vellacos... Per tant, ni col·lapse a la plaça ni (aparentment) conseqüències dramàtiques de l'esgotament d'entrades.

No em correspon, en la meva posició, de valorar ara el resultat del Concurs (més enllà de felicitar amb entusiasme als guanyadors i a les moltes colles que en van sortir amb motius per la satisfacció) ni, segurament, entrar en el debat sobre l'organització d'un esdeveniment encara molt millorable però que, sens dubte, va ser un èxit. Ara, com a tarragoní i aficionat als castells, sí puc dir, simplement, que hauríem de deixar-nos estar de punyetes i alarmismes i d'agitar el fantasma del Palau Sant Jordi. I, això sí, prendre'ns d'una vegada seriosament aquesta joia que tenim a les mans per acabar de pulir-la.

Per cert, he penjat fotos al meu facebook: http://www.facebook.com/album.php?aid=2090800&id=1337171841