dimecres, 22 de desembre de 2010

Música: el millor de 2010?

L'Isaac Albesa, del Diari de Tarragona, em va trucar divendres per demanar-me si podia respondre una petita enquesta, d'aquestes tipus "El millor de 2010", que estava fent a diverses persones del mundillo musical de la demarcació. Tot i que pràcticament no tenia temps de respondre, que la meva visió de l'escena local és força parcial i que potser tampoc sóc la persona més al dia, ja que la major part de la música que consumeixo és "antiga", finalment vaig accedir a respondre. Ja ho sabeu, l'ego. No sé finalment l'Isaac va publicar les respostes de cadascun dels enquestats o si simplement va fer-ne un tema genèric. En tot cas, aquí van les meves respostes una mica més desenvolupades:

1. Disc d'un music o artista de les comarques tarragonines:
Febrero, tant per la seva música com per la repercussió.
Va ser una de les eleccions més fàcils. El grup realment m'agrada i em sembla que tenen el mèrit afegit de, fent pop més o menys indie, no anar cap a l'anglès, que és el recurs fàcil, i arriscar-se amb lletres en llengua "comprensible", en aquest cas el castellà. I està molt bé que se'ls vagi reconeixent fora.

2. Disc català:
Roger Mas "A la casa d'enlloc"
En part per eliminació, en part perquè altres grups que fan bona pinta la veritat és que no els he sentit prou (pe Mine!). En tot cas, em sembla que Roger Mas és molt bo.

3. Disc internacional:
Robert Plant - "Band of Joy"
Aquí era un dels punts més compromesos, on s'ha de quedar bé i optar per discos com el d'Arcade Fire per semblar "moderno". La meva elecció, en canvi, va per tot un veterà, una vaca sagrada. Tot i això, tal i com vaig destacar en una entrada anterior, ara mateix Robert Plant està vivint un període d'enorme creativitat. De fet -anatema!-, fins i tot em semblen més interessants aquests darrers discos de Plant que Led Zeppelin.

4. Descobriment musical del 2010:
The Duke & The King i Rumer.
Aquí calia lluir-se i compensar l'elecció anterior. The Duke & The King és el nou projecte d'un dels membres de The Felice Brothers, un grup que a priori m'hauria d'encantar però que no m'ha acabat d'enganxar mai. El segon disc de TD&TK, en canvi, sí que m'ha cridat més l'atenció, una mena de soul hippie còsmic. Pel que fa a Rumer, es tracta d'una cantant estil Dusty Springfield que ha rebut el suport ni més ni menys que de Burt Bacharach. El disc acaba de sortir i només l'he escoltat un parell de cops, però és un encant.

5. Millor concert o esdeveniment musical a les comarques de Tarragona:
XI Festival aMt
És cert que aquí tiro cap a casa, però no ho és menys que va ser un gran festival, amb el mèrit afegit que va ser possible gràcies a la feina desinteressada de moltíssims músics de l'entitat. Músics que, al mateix temps, van poder compartir cartell amb noms tan potents com Quimi Portet o Love of Lesbian, mantenint perfectament el nivell.

6. Millor concert o esdeveniment musical català o internacional:
Solomon Burke a l'Apolo de Barcelona
L'elecció més fàcil: un gran concert d'un dels grans, amb l'afegit que ens va deixar només uns mesos després. També us en havia parlat en aquest blog.

7. Què espera del 2011 a nivell musical:
Un miracle: Que Rod Stewart deixi de fer de Michael Bolton.
Una conya, evidentment, però no del tot: encara que avui en dia sembli mentida, hi va haver una època que Rod Stewart era un gran artista. Reformar els Faces sense Ronnie Lane potser no era la millor idea possible, però renunciar-hi per continuar gravant els terribles discos d'estàndards que està perpetrant els darrers anys és terrible. Segur que n'acabem parlant un altre dia...

1 comentari:

Unknown ha dit...

Guille, ja saps que jo l'única resposta que hauria donat és la 2: "Millor disc en català?": Sens dubte, "Un home del país. Cançons i records de Pino Piras", de Claudia Crabuzza i Claudio Gabriel Sanna. ;-))