"Warlock", western de paper

M'agrada el western. En sóc fan, d'aquest gènere cinematogràfic, que alguns consideren, directament, "el gènere" nord-americà. I és cert que algunes pel·lícules "de l'Oest" figuren entre el més destacat de la història del cinema, i que pràcticament cap director del període clàssic no va escapar a haver de rodar almenys una d'aquestes històries de frontera. Això en cinema. En literatura, paradoxalment, la sensació és que el western no ha aconseguit mai passar de la sèrie B, de les novel·letes d'aventures de Zane Grey o Marcial Lafuente Estefanía. Això, fins que ha arribat Warlock, d'Oakley Hall.

Dic "ha arribat" i ho dic malament, perquè la novel·la es va publicar originalment el 1958. El que sí és cert és que fins l'any passat no es va traduir al castellà aquesta novel·la finalista al Pulitzer de ficció. Warlock és el nom de la població, pròxima a la frontera mexicana, en la que es desenvolupa el relat, situat a la dècada dels 80 del segle XIX. Una ciutat minera que viu atemorida per les incursions del grup de cowboys d'Abe McKuown. Part del problema és que la ciutat, creada tot just fa uns anys, encara no pertany administrativament als Estats Units d'Amèrica, de manera que no té estructures legals ni policials (un estatus similar al què planteja un altre western recomanabilíssim, aquest cop en format de sèrie de TV: Deadwood). Per aquest motiu, el Comitè de Ciutadans notables decideix contractar un pistoler reconegut, Clay Blaisedell, per tal que imposi la llei a cop de pistola.

Un punt de partida clàssic, com clàssics (o prototípics) són bona part dels personatges que protagonitzen aquesta novel·la coral: el jutge borratxo, els comerciants porucs, l'amo del saloon de passat fosc, els cowboys buscaraons, l'exprostituta que busca venjança, el metge amb consciència social... I hi ha, és clar, assalts a la diligència, enfrontaments a l'estil Ok Corral i duels individuals. Als que ens agrada un gènere ens agrada trobar-hi elements reconeixibles.

Però a Warlock, el que passa dins els personatges és tan important com l'acció. Hi ha morts violentes, però sovint sembla que a qui fan més mal és als que les provoquen. Perquè el plantejament de fons de la novel·la és una reflexió sobre qui fa la llei i qui l'executa. Enviar un pistoler mortífer contra els delinqüents no és, en realitat, condemnar-los a mort directament, sense ni tan sols judici?, es demanen els membres del Comitè de Ciutadans. No se sent un assassí Blaisedell, a qui la seva pròpia perícia el condemna a sortir sempre vencedor dels duels? I per què John Gannon ha decidit abandonar la banda de McKuown -on hi ha tots els seus amics i fins i tot el seu germà- per convertir-se en ajudant del sheriff?

Si us agraden els westerns en la pantalla gran, llegiu Warlock.