Companys: ja tenim Corte Inglés!

Resultava apropiat: passejar pel tram de la rambla batejat amb el nom de Lluís Companys aquesta tarda, el dia del 70 aniversari de l'afusellament del president de la Generalitat. Un ram de flors al monument a Companys remarcava l'efemèride. Però he passat de llarg, sense aturar-m'hi ni tan sols uns segons. Siguem sincers: el que em movia no era el patriotisme, sinó el consumisme. El que omplia la rambla Lluís Companys de tarragonins no era el record al president màrtir, sinó l'impuls de visitar l'encara novetós Corte Inglés, els grans magatzems que suposen el millor argument de capitalitat de la ciutat en anys.

Almenys en el meu cas, pujar i baixar per les escales mecàniques d'El Corte Inglés forma part de la meva memòria infantil del que suposava visitar Barcelona. De manera que, un cop dins l'establiment, he pujat cinc plantes i he tornat a baixar-hi, sense que m'interessés gaire cosa més que el desplaçament amunt i avall. Ni planta Joven, ni moda home... Això sí, a la cinquena planta (esports), ja posats, he decidit estalviar-li feina a Pusho (incitador d'aquest post) i he comprovat que sí, que tenen fishing section.

Tot seguit m'he dirigit a l'única part de l'establiment que realment m'interessava, anomenada oficialment "Cultura i oci" però que podria ser rebatejada, clarament, com "Vida des del sofà". Fa anys, el meu mètode per valorar la qualitat d'una nova botiga de discos era comprovar quants en tenien dels Byrds. Sí, era un mètode francament snob i arbitrari, però fallava poc sovint. Ja tenia clar que al Corte Inglés no podia aplicar aquest criteri, però la cosa ha estat encara pitjor del que esperava: quan la secció d'artistes espanyols i llatins és més gran que la d'artistes internacionals, és molt mal senyal.

Proporcionalment, la cosa era una mica millor quant a DVDs (les quatre primeres temporades de The Wire, però no la cinquena; lògic, sembla que algú està emperrat en matar-me d'ansietat i no hi ha manera que aparegui) i els llibres. Per cert, he fet una ullada als llibres en llengua estrangera i he vist que no n'hi havia cap en francès i gairebé tants en rús com en anglès: una dada curiosa però, segur, significativa del turisme que ara tenim a la nostra zona. Finalment m'he endut un DVD de Thin Lizzy i la novel·la Menudo reparto de Jonathan Coe, que fa bona pinta. Ja us ho diré...

Bé, ja tenim Corte Inglés. Ara, si us plau, que ens posin un Fnac, que és el que realment li fa falta a aquesta ciutat.