dimecres, 23 de juny de 2010

"Caught in a trap I can't walk out..."


Final de festa del Dia de la Música. Foto: Juanma Rocafull

"... because I love you too much baby."

Efectivament, estava atrapat. Aquests versos es repetien al meu cap, un i altre cop, al llarg de tota la matinada de dissabte a diumenge, fins i tot mentre dormia. I no devia ser l'únic. No és estrany: "Suspicious minds", no podia ser d'altra manera, va ser la darrera cançó del Tribut a Elvis amb què l'Associació de Músics de Tarragona vam homenatjar Elvis Presley, dissabte passat, en el marc del Dia de la Música. I vam repetir la coda del "caught in a trap..." tant com ens ho va demanar el cos, que va ser molt!

Jo crec que el concert del Dia de la Música és especial, i la darrera cançó ho ha de ser més. Aquest cop ho va ser: sota la ja clàssica denominació AMT All Stars, una formació creada adhoc amb David (LPG) a la bateria, Ramrom al baix, Graciano (FOLS) a la guitarra i Òscar (FOLS) -que, per variar, no havia assajat, però tampoc no li va caldre- al teclat. A les veus principals, dos veritables monstres: Chus (Z30) i Alberto Grima. Però la cosa no acabava aquí. Primer, aprofitant una baixada d'intensitat en la interpretació, David saltava de la bateria -on el substituïa Cristian (Z30)- per afegir-se com a veu solista. Després, Miguel Ángel (LPG) endollava la seva guitarra per afegir uns punteigs de qualitat. I a partir d'aquí, la marabunta, comandada pel menda: invasió d'escenari a la que es va apuntar tothom que va voler. I "Caught in a trap..." I fot-li amb el "Caught in a trap..." I més "Caught in a trap..." I quan la cosa semblava que ja s'havia acabat, veig en un costat una parella del públic que crida. "Dí que nos casamos", em demanen. I ho anuncio, i pugen a l'escenari, i tornem-hi amb el "Caught in a trap..."


Intentant ballar a lo Elvis amb el David. Foto: Lola Romero

Segur que allò es va allargar més enllà del recomanable. Segur que vam desfassar en excés. Segur que quan veiem el vídeo -que n'hi haurà, ho aviso- ens en adonarem, de tot això. Però mentre estàvem allà dalt ho vam disfrutar al màxim. I el públic, que va cantar i saltar amb nosaltres, que es va posar les ulleres, també. És el Dia de la Música de l'aMt.

Ja tinc ganes que sigui l'any vinent. Això sí, li toca coordinar a algú altre...

2 comentaris:

RamRom ha dit...

Certament ho vam passar pipa, que és del que es tracta. Les meves sinceres felicitacions a tots els amics que ho van fer possible, incloent-hi els de darrera de l'escenari.

Especial reconeixement al coordinador de l'esdeveniment que signa aquest article.

Salut, RamRom

macc ha dit...

Si senyor, sayonara, gràcies, tanke...
i mil formes més de dir lo be que "te lo has currao", era dificil pero te has salido, el artículo es francamente bueno, ya lo puedes coger pal 28...
Abraçada musical Guille, levantate del sofá y rockea!