dijous, 3 de juny de 2010

L'aMt, amb patilles

Diuen que l'home és l'únic animal capaç d'ensopegar dos cops en la mateixa pedra (de la dona no en diuen res). I deu ser cert, perquè per segon cop m'he autoenredat per coordinar el Dia de la Música de l'Associació de Músics de Tarragona (aMt), que aquest any farem el dia 19 de juny. Sembla que el llistat de participants i les cançons que versionaran / versionarem ja estan tancats, i avui hem fet la roda de premsa, de manera que ja començo a veure la llum al final del camí. Per qui no sàpiga de què va el tema, ja fa quatre anys que els grups de l'aMt muntem, pel Dia Internacional de la Música, un concert "temàtic", en el què interpretem cançons d'un artista, una època, etc.

Aquest any l'homenatjat és Elvis Presley, el rei. La idea va ser meva, en adonar-me que aquest any era el 75è aniversari del seu naixement. És una bona excusa per explorar l'extensíssim repertori d'aquest cantant i un homenatge, al meu entendre, merescudíssim: el problema amb Elvis Presley és que el personatge s'ha menjat al músic, i hem acabat oblidant, en bona mesura, la importància cabdal d'aquesta figura en la música popular del segle XX. I, senzillament, que es tracta d'un intèrpret excel·lent i original.

Sigui com sigui, una desena llarga de grups de l'aMt pujarem a l'escenari de la plaça del Rei per tocar les cançons del Rei. Hi serem, és clar, els Frank O'Lee Sons. Val a dir que en el grup hi ha un altre presleyià, fins i tot més que jo, el gran Graciano. La resta, no sé si per convicció o per obligació, s'han deixat arrossegar, i finalment, si res no canvia, tocarem quatre cançons que donen una idea de la diversitat de la marca Presley: "Return to sender", "Trouble", "Little sister" i "Rubberneckin'".


Miguel Ángel, el menda, Macc i Dudi, lluint ulleres en la presentació a la premsa.

El que val la pena de deixar-se enredar en aquestes mogudes és veure com altra gent també s'engresca i aporta les seves idees. És el cas d'Elvixperience, combo format per l'ocasió per diversos aemters i que proposa una mescla d'elements que ha de donar un resultat explosiu. O bé la iniciativa de Miguel Ángel, de La Perra Gorda, que ha dissenyat uns flyers en forma d'ulleres d'Elvis (fase Las Vegas) amb patilles incorporades. Si en trobeu, un dia d'aquests, poseu-vos-les i arrenqueu-vos a cantar "In the ghetto", encara que sigui a l'estil Príncipe Gitano. I el dia 19, tots serem Elvis. Tots serem reis.

2 comentaris:

Unknown ha dit...

Hòstia, Guille, aquest cop, i sense que serveixi de precedent, compartim gust musical ("Return to sender", una de les poques cançons pop que sé taral·lejar!). En tot cas deixa'm fer també la meva aportació friqui al teu apunt: recordo amb nostàlgia aquelles tardes de dissabte en blanc i negre mirant pel·lis de l'Elvis hawaià o acapulconià. O tempora o mores!

Guillermo Soler ha dit...

La veritat és que sí em preocupa coincidir amb tu en gustos musicals, encara que sigui per una vegada.
En tot cas, ja ho saps, el dia 19 a la plaça del Rei a cantar "Return to sender"...