Dennis Lehane: novel·la negra i històrica

Està clar que, en qüestió de novel·la negra, els darrers anys s'ha imposat gairebé una dictadura de la procedent dels països nord-europeus. Després d'algunes incursions sobre el terreny (Larsson, Stieg; i Larsson, Asa), la meva sensació és que, més enllà del hype, el més destacable és precisament allò que ja fa anys que es coneixia, és a dir, Henning Mankell (que, per cert, ha estat notícia els darrers dies perquè viatjava en el convoi marítim solidari que va ser assaltat per l'exèrcit israelià).

El perill de la moda de la novel·la negra "del fred" és que faci que passin desapercebudes propostes més estimulats, com ara la darrera novel·la de Dennis Lehane, Cualquier otro día. El llibre suposa un nou pas endevant més en l'evolució de l'autor. Lehane (Boston, 1966) es va donar a conèixer en primer lloc amb la sèrie de novel·les protagonitzades per la peculiar parella de detectius privats Pat Kenzie i Angela Genaro. Amb Mystic River va superar els límits del subgènere detectivesc, i amb Shutter Island va fer una primera incursió cap al passat.

Cualquier otro día, d'alguna manera, suposa la culminació de tot aquest procés, ja que és una novel·la que tant es pot considerar del gènere negre com històrica. Ambientada a Boston (és clar!) a les acaballes de la Primera Guerra Mundial, ens presenta una societat nord-americana extraordinàriament convulsa per l'arribada d'immigrants i la lluita obrera, que ocasionalment fins i tot pren la forma d'atemptats anarquistes. El conflicte central el protagonitza la pròpia policia bostoniana, farta de treballar en condicions inhumanes, fins a l'extrem de plantejar-se una vaga de conseqüències impredecibles. El racisme, les relacions familiars (dins el clàssic clan irlandès) i el baseball són altres elements que Lehane introdueix en aquesta excel·lent novel·la.

Quan l'acabeu, us trobareu desitjant que fos més llarga. I, en aquest sentit, hi ha bones notícies. En primer lloc, perquè sembla que és només la primera part d'una possible trilogia. I, segon, perquè ja s'ha parlat de la corresponent adaptació cinematogràfica. Lehane -que a més ha fet ocasionalment de guionista de la ja recomanada sèrie The Wire- és un d'aquells escriptors que ja ha estat marcat per Hollywood com a font d'inspiració. Però, a més, ha tingut la fortuna que les seves adaptacions han anat a mans de directors de primera fila com Clint Eastwood (Mystic River) i Martin Scorsese (Shutter Island). Fins i tot Ben Affleck, que debutava com a director, va fer un gran treball amb Adiós, pequeña, adiós. De moment, sembla que Cualquier otro día també està en bones mans: ni més ni menys que Sam Raimi (director, entre d'altres, dels Spidermans).