Top Ten de cançons "Lost"

Encara no recuperats de l'impacte del final de Lost, aquest és un post destinat als que ja no puguin amb el mono. No recollim aquí les cançons que sonaven en un moment o altre de la sèrie, sinó més aviat aquelles que Jack, Sawyer, Locke i la resta haurien d'haver tingut al seu Ipod per tal d'entendre una mica millor el que passava en aquella illa. Qui sap, potser nosaltres mateixos trobem en aquest jukebox les respostes que no ens va donar el darrer capítol. (Per cert, no deixa de ser curiós que sovint demanem quins discos -o llibres, o el que sigui- s'enduria a una illa deserta quan volem saber quins són els favorits d'algú.)

• Crowded House: "Lost Island" (mireu el vídeo aquí). El top ten arrenca amb aquesta "illa perduda", bonica balada que els Crowded House, conseqüents, van amagar a la cara B d'un dels seus darrers singles. Com que, a més, són de Nova Zelanda, puntuen doble.

• Blondie: "Island of lost souls" (vídeo). Aires tropicals i de pinya colada per aquest tema d'uns Blondie ja un pèl decadents, que tot i això es cola clarament al top ten gràcies a un títol que descriu perfectament l'escenari de la sèrie: una "illa d'ànimes perdudes". Segur que hauria estat la cançó de moda al campament de la platja.

• Bruce Springsteen: "Lost in the flood" (vídeo). Per allò que qui no es consola és que no vol, encetem un seguit de cançons que demostra que perdre's és el pa nostre de cada dia. Primer, aquest Springsteen "perdut a la inundació" que va incloure al seu primer LP. La lletra no sé exactament què explica, però com deia el clàssic, segur que parla de cotxes i noies.

• Commander Cody & His Lost Planet Airmen: "Lost in the ozone" (vídeo). Gràcies a Lost hem entés (o no) que estar perdut no és només un problema de situació geogràfica. El Comandant Cody i els seus Aviadors del Planeta Perdut, però, ja ho havien explicat fa molts anys: "Nena, t'he dit molts cops com t'estimo / Però el teu cor no em deixa entrar / O sigui que simplement em relaxaré / Amb aquest got de ginebra / en direcció a l'ozó un altre cop / Un glop de vi / Dos Glops de Ginebra / I estic perdut a l'ozó un altre cop."

• The Clash: "Lost in the supermarket" (vídeo). Més donats a tocar de peus a terra, els Clash es perden, com aquell qui diu, al costat de casa. Les conseqüències, però, són igualment tràgiques: "Estic perdut al supermercat / Ja no puc comprar feliçment / Vaig venir per aquella oferta especial / Una personalitat amb garantia." Temasso del London calling, és clar.

• Mecano: "Perdido en mi habitación". Més lamentable encara és la situació dels Mecano, que no saben ni tan sols trobar la porta de l'habitació. És clar que amb les pintes que porten al vídeo, gairebé és millor que no sortissin de casa.

• Els Pets: "Perdut al mig de Sitges". La contribució catalana a aquesta subcategoria deixa Els Pets en una situació una mica més digna, ja que, si més no, es perden en un poble que no és el seu. Va aparèixer en el seu primer LP, de so horriblement maquetero. La bona notícia és que, mal que mal, en aquesta cançó no hi apareixen Les Llufes.

• The Aggrolites: "Brother Jacob" (vídeo). Uns visionaris: a ritme jamaicà, ens expliquen la història d'un Jacob de qui és millor no refiar-se i que amaga alguna que altra mort. Més clar, l'aigua. Perquè jo sóc dels que encara està per demostrar que Jacob era el germà bo.  

• The New Lost City Ramblers: "Bye bye black smoke choo choo". Com Jack i Kate quan veuen caure el cadàver de Locke pel penyassegat, aquest grup de bluegrass diu adéu al fum negre entre banjos i mandolines. Que el fet que la cançó original parli d'un tren no us espatlli aquesta feliç coincidència.

• Companyia Elèctrica Dharma: qualsevol (més o menys sonen totes iguals). Sí, amics, no podíem acabar sense demanar-nos quina és la misteriosa connexió que lliga l'entranyable (i alhora pallissa) combo èpico-mediterrani amb la iniciativa Dharma que va poblar l'illa d'individus amb mono de feina. Namasté, amics!